Andorra la Vella
Guerra dialèctica amb poques propostes
El debat sobre sanitat se centra en retrets i anàlisis sense concretar noves accions
El futur del sistema sanitari segueix, a hores d’ara, immers en la mateixa incertesa. El debat monogràfic sobre sanitat proposat pel Grup Parlamentari Liberal que va tenir lloc ahir al Consell General i que avui es culmina amb l’explicació i la votació de les accions que els grups proposin, va posar ahir poca llum per aturar el creixent dèficit del sistema sanitari i per conèixer els canvis que caldrà dur a terme per readreçar la situació. Més enllà d’una guerra dialèctica entre els parlamentaris repartint culpabilitats de governs actuals i passats, acompanyats d’un grapat de retrets, de dates que han quedat caducades i d’un repàs dels motius que han desenvocat en aquesta situació i que ja s’han exposat en múltiples ocasions, el debat va mancar de propostes concretes i reals que han de tenir un afecte en la sostenibilitat del sistema i en el dia a dia de la població.
El discurs del ministre de Salut, Carles Álvarez, va incloure poques aportacions noves reiterant iniciatives ja conegudes i encara sense aplicació com és la històrica clínica compartida, la cartera de serveis o la via integrada. Propostes que no es van acabar de calendaritzar, més enllà d’indicar que s’està treballant en el tractament de la diabetis i de la demència, en el pla de salut mental i en l’actualització de la nomenclatura. Les dates més precises van ser pel programa de prevenció del càncer de colon, el primer trimestre del 2018, i la via integrada, per la tardor d’enguany.
Indicacions que l’oposició va titllar de «massa genèriques» lamentant la «inacció» dels «sis anys i mig de govern demòcrata». De mentre, segons dades també aportades pel ministre, la despesa sanitària creix cada any de mitjana un 6% per «un progressiu augment de la població» i «més presència de malalties cròniques».
el paper dels grups parlamentaris / El grup que va ser més concret en les seves propostes va ser el liberal a través del conseller Jordi Gallardo que va llençar un guant al responsable de la cartera de Salut per tirar endavant la reforma conjuntament però amb condicions: consensuar el sostre d’endeutament que el país pot assumir i posar en marxa «accions clares i decidides» per a reforçar la contenció de la despesa de la CASS i del SAAS.
Per aconseguir dit objectiu, els liberals creuen que cal marcar una ràtio màxima d’especialistes al país, «convencionant només aquelles especialitats en les quals hi hagi clarament un dèficit o més demanda que oferta». Un punt que el ministre ja va avançar que veu difícil perquè al seu entendre podria repercutir tant en la lliure elecció dels metges com en el futur dels estudiants de medicina que en un futur podrien tenir la porta tancada a treballar al seu país.
D’entre les propostes també va remarcar que cal «posar fre» a la política salarial del SAAS i fixar anualment el dèficit màxim que pot cobrir el Govern sobre la branca general. Sobre aquesta darrera proposta, Álvarez va recordar que de fer-ho s’estaria incomplint la llei, ja que l’Executiu està obligat a transferir la quantitat necessària per cobrir el dèficit de la CASS. A més, va indicar, podria comportar un mal funcionament de la sanitat pública. Propostes que tot i no concretar-se van ser aplaudides tant per Álvarez com pel cap de Govern, Toni Martí, pel «to» emprat. «És evident que podem retreu que fa anys que es podien fer coses, però ens ho podem retreure a tots», va dir Martí.
El conseller liberal també va apuntar que cal «decidir com es vol afrontar el dèficit sanitari, més enllà d’ajustar la despesa mitjançant una gestió més acurada». És necessari obrir un debat, va afirmar, «sobre les cobertures que actualment presta el nostre sistema, si s’han de mantenir, si per mantenir-les cal apujar les cotitzacions, o pel contrari establir el nivell assumible de cobertures en funció dels ingressos de la CASS, i les que no cobreixi la CASS que els usuaris recorrin a una cobertura privada». Tot un seguit de preguntes, però, que segueixen sense una resposta clara.
Per part seva, la parlamentària del PS, Rosa Gili, va ser molt dura amb la gestió del Govern que la va qualificar de «laxa, lenta i ineficient». «Crec que és una evidència que el ministeri segueix sense timó, sense lideratge i que les males pràctiques s’enquisten», va sentenciar. Des del PS creuen que la «inacció» del Govern «ens avoca cada dia més a una sanitat privada que dividirà la societat en la gent que s’ho pot permetre i els que no». Més enllà d’aquí, Gili va protagonitzar juntament amb el conseller demòcrata, Carles Jordana, una guerra dialèctica d’atacs sobre com cal actuar davant les irregularitats detectades al SAAS.
Per part d’SDP, Víctor Naudi va lamentar que no s’hagi fet una «reforma en profunditat i estructural» i que l’Executiu no realitzés un «diagnòstic de la situació de sortida, necessari per saber com encarar la reforma». Al seu entendre, és necessari que el SAAS es reguli a través d’una llei pròpia, revistar la legislació de la CASS perquè sigui sostenible sense retallar prestacions i regular els prestadors de serveis.
Finalment, la consellera independent Sílvia Bonet va apuntar que «la complexitat del model ha provocat un increment de la despesa i qualsevol canvi o modificació resulta complex però no impossible». A més, va manifestar que les paraules del ministre «em generen desconfiança en l’aplicació». «No estic en contra del que proposa però em costa de creure que ara s’implantarà i no es quedarà en intencions».
El discurs del ministre de Salut, Carles Álvarez, va incloure poques aportacions noves reiterant iniciatives ja conegudes i encara sense aplicació com és la històrica clínica compartida, la cartera de serveis o la via integrada. Propostes que no es van acabar de calendaritzar, més enllà d’indicar que s’està treballant en el tractament de la diabetis i de la demència, en el pla de salut mental i en l’actualització de la nomenclatura. Les dates més precises van ser pel programa de prevenció del càncer de colon, el primer trimestre del 2018, i la via integrada, per la tardor d’enguany.
Indicacions que l’oposició va titllar de «massa genèriques» lamentant la «inacció» dels «sis anys i mig de govern demòcrata». De mentre, segons dades també aportades pel ministre, la despesa sanitària creix cada any de mitjana un 6% per «un progressiu augment de la població» i «més presència de malalties cròniques».
el paper dels grups parlamentaris / El grup que va ser més concret en les seves propostes va ser el liberal a través del conseller Jordi Gallardo que va llençar un guant al responsable de la cartera de Salut per tirar endavant la reforma conjuntament però amb condicions: consensuar el sostre d’endeutament que el país pot assumir i posar en marxa «accions clares i decidides» per a reforçar la contenció de la despesa de la CASS i del SAAS.
Per aconseguir dit objectiu, els liberals creuen que cal marcar una ràtio màxima d’especialistes al país, «convencionant només aquelles especialitats en les quals hi hagi clarament un dèficit o més demanda que oferta». Un punt que el ministre ja va avançar que veu difícil perquè al seu entendre podria repercutir tant en la lliure elecció dels metges com en el futur dels estudiants de medicina que en un futur podrien tenir la porta tancada a treballar al seu país.
D’entre les propostes també va remarcar que cal «posar fre» a la política salarial del SAAS i fixar anualment el dèficit màxim que pot cobrir el Govern sobre la branca general. Sobre aquesta darrera proposta, Álvarez va recordar que de fer-ho s’estaria incomplint la llei, ja que l’Executiu està obligat a transferir la quantitat necessària per cobrir el dèficit de la CASS. A més, va indicar, podria comportar un mal funcionament de la sanitat pública. Propostes que tot i no concretar-se van ser aplaudides tant per Álvarez com pel cap de Govern, Toni Martí, pel «to» emprat. «És evident que podem retreu que fa anys que es podien fer coses, però ens ho podem retreure a tots», va dir Martí.
El conseller liberal també va apuntar que cal «decidir com es vol afrontar el dèficit sanitari, més enllà d’ajustar la despesa mitjançant una gestió més acurada». És necessari obrir un debat, va afirmar, «sobre les cobertures que actualment presta el nostre sistema, si s’han de mantenir, si per mantenir-les cal apujar les cotitzacions, o pel contrari establir el nivell assumible de cobertures en funció dels ingressos de la CASS, i les que no cobreixi la CASS que els usuaris recorrin a una cobertura privada». Tot un seguit de preguntes, però, que segueixen sense una resposta clara.
Per part seva, la parlamentària del PS, Rosa Gili, va ser molt dura amb la gestió del Govern que la va qualificar de «laxa, lenta i ineficient». «Crec que és una evidència que el ministeri segueix sense timó, sense lideratge i que les males pràctiques s’enquisten», va sentenciar. Des del PS creuen que la «inacció» del Govern «ens avoca cada dia més a una sanitat privada que dividirà la societat en la gent que s’ho pot permetre i els que no». Més enllà d’aquí, Gili va protagonitzar juntament amb el conseller demòcrata, Carles Jordana, una guerra dialèctica d’atacs sobre com cal actuar davant les irregularitats detectades al SAAS.
Per part d’SDP, Víctor Naudi va lamentar que no s’hagi fet una «reforma en profunditat i estructural» i que l’Executiu no realitzés un «diagnòstic de la situació de sortida, necessari per saber com encarar la reforma». Al seu entendre, és necessari que el SAAS es reguli a través d’una llei pròpia, revistar la legislació de la CASS perquè sigui sostenible sense retallar prestacions i regular els prestadors de serveis.
Finalment, la consellera independent Sílvia Bonet va apuntar que «la complexitat del model ha provocat un increment de la despesa i qualsevol canvi o modificació resulta complex però no impossible». A més, va manifestar que les paraules del ministre «em generen desconfiança en l’aplicació». «No estic en contra del que proposa però em costa de creure que ara s’implantarà i no es quedarà en intencions».