L’andorrana Raquel Espunyes estudia un màster de Periodisme a la capital britànica. Just anava a creuar el pont de Londres amb uns amics, quan va arribar la policia i va començar a evacuar la zona. Com que van veure molts vehicles de la policia, Espunyes i els seus amics, tots estudiants de periodisme, van concloure que es tractava d’un atac terrorista. Llavors no ho van dubtar ni un segon, van agafar el mòbil i van enregistrar vídeos del que estava succeint. «És com una insígnia, com que fem vídeos, hem tret el mòbil per poder explicar el que passava», explica a EL PERIÒDIC Espunyes. Després, el grup de joves va penjar els vídeos a les seves xarxes socials i això va fer que les cadenes i mitjans internacionals els comencessin a seguir perquè eren els únics que estaven al lloc dels fets. «Hem vist que això era important perquè els altres mitjans de comunicació no podien venir a la zona en el moment dels fets. Només érem nosaltres els que podíem fer alguna cosa i ha estat un plaer fer-ho», precisa. 
 

En el cas d’Espunyes va publicar un vídeo en el seu compte de Twitter, on es veu un cotxe de policia al fons i com les persones van abandonant amb calma la zona. Espunyes va emfatitzar que després del primer atac, quan van atropellar a persones en el pont, la gent «reculava tranquil·lament» perquè tampoc eren conscients del que passava. En canvi, això va canviar amb la segona agressió, en la qual els tres atacants van apunyalar la multitud. «Quan han baixat del cotxe amb els ganivets nosaltres estàvem més lluny, a uns 200 metres, però ens hem quedat a la zona per veure què passava. Llavors han sortit grups de gent corrent, plorant, hi ha hagut molt pànic», va remarcar Espunyes. 

Tot i estar a pocs metres del lloc on van succeir els atacs, assegura que no va tenir por. «Vam estar tota la nit fins al matí. Era més la sensació de voler ser útil, de fer alguna cosa que la por», explica.

També estava a Londres en el moment dels atemptats Maite Cano, exconsellera de Cultura i Turisme d’Andorra la Vella. Cano està de vacances a la capital anglesa amb un grup d’amigues, que ja fa deu anys que viatgen juntes un cop a l’any. Aquestes s’allotgen al Tower Bridge, el següent pont del pont de Londres, és a dir, a uns deu minuts del lloc de l’atac. Van arribar cap a les 21.30 hores i, al cap de poc temps, van sentir el soroll de les sirenes, ambulàncies i els helicòpters. «T’espantes perquè feia res que havíem estat allà i et sents molt fràgil i molt impotent», emfatitza Cano. 

De fet, ella va tenir com una premonició. Just aquella tarda havia estat al London Eye (l’ull de Londres), una immensa sínia de 135 metres d’alçada des d’on es pot tenir una vista panoràmica de la ciutat. «Va haver-hi un moment que miràvem tot, tota aquella gent i una barbaritat de persones i pensaves, aquí et ve un boig i fa una desgràcia per sempre més», relata. 

Després dels atemptats de Manchester, s’havia reforçat la seguretat al país i hi havia agents armats pels carrers de Londres. «Tens una mica la sensació de preguerra, d’alarma total», diu Cano. Malgrat això, res va poder impedir l’atac. Tant l’exconsellera com Espunyes creuen que, en veritat, és inevitable. «El nou mode d’atemptat és molt difícil d’evitar. Tothom pot agafar un cotxe i tirar-se enmig de la gent», opina Espunyes. 
 

Tot i així, les dues andorranes, com els habitants de Londres, ahir van fer vida normal. «No volem viure amb terror, no volem tenir por, perquè, si no, ells guanyen», sentència l’estudiant de periodisme.