ESCALDES-ENGORDANY
La CASS farà de tercer pagador en ressonàncies, TAC i anàlisis
El Govern avança que el règim només s’establirà en els actes d’elevat preu
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) només actuarà com a tercer pagador en els actes de més cost, ja que són «els que més poden penalitzar l’accessibilitat de l’usuari al sistema de salut». El règim de tercer pagador s’establirà, per a tots els assegurats, pel que fa a les anàlisis clíniques, les ressonàncies magnètiques nuclears (RMN) i les tomografies axials computeritzades (TAC). De moment, però, no hi ha res tancat ja que es tracta de les principals conclusions a les quals ha arribat el Govern en les seves reunions amb la CASS i els prestadors de serveis de salut per instaurar el règim de tercer pagador.
El Ministeri de Salut ha respost amb aquesta informació la pregunta presentada pel conseller general socialdemòcrata Pere López, del Grup Parlamentari Mixt. La implantació del règim del tercer pagador ha estat i és un cavall de batalla per al Partit Socialdemòcrata (PS). La consellera Rosa Gili va argumentar, en un article d’opinió a EL PERIÒDIC de fa un any, que «d’inconvenients per posar en pràctica el règim del tercer pagador n’hi ha pocs ja que, de fet, el ministre [de Salut] Carles Álvarez ens ha reconegut en sessió parlamentària que aquest procediment ja es practica en alguns casos: persones discapacitades, amb invalideses absolutes, orfes i menors desemparats, malalties rellevants, persones amb dret al reemborsament sanitari del cent per cent...».
En la resposta de Salut, publicada a l’últim Butlletí del Consell General, s’explica que «el Govern ha mantingut vàries reunions de treball amb experts de la CASS per tal d’analitzar en profunditat les implicacions derivades d’implantar el règim de tercer pagador i quines eren les millors opcions d’implantació del règim del tercer pagador tenint com a principal objectiu la millora de l’accessibilitat dels usuaris».
Com a conseqüència de les trobades s’ha decidit aprofundir «en l’opció d’establir el règim de tercer pagador pel que fa als actes d’elevat preu donat que són els que més poden penalitzar l’accessibilitat de l’usuari al sistema de salut. Dintre dels actes d’elevat preu s’ha considerat un conjunt de proves diagnòstiques que són prescrites pels metges i que destaquen pel volum que representen, els preus que tenen i el fet de ser originades per un nombre limitat de prestadors». Les proves escollides són els TAC, les ressonàncies i les anàlisis.
D’altra banda, López també ha volgut saber perquè no s’ha complert el calendari anunciat i encara no s’ha instaurat el tercer pagador. L’excusa és la complexitat: «El fet de reglamentar els criteris i requisits del règim del tercer pagador és un tema molt complex que no depèn únicament del Govern donat que és necessari establir i coordinar certs aspectes amb la CASS i amb els prestadors de serveis de salut. Tot aquest treball d’anàlisi dels diferents escenaris i de les diferents repercussions és el que ha provocat un alentiment en el compromís adquirit», s’ha justificat el Ministeri de Salut pel retard.
El Ministeri de Salut ha respost amb aquesta informació la pregunta presentada pel conseller general socialdemòcrata Pere López, del Grup Parlamentari Mixt. La implantació del règim del tercer pagador ha estat i és un cavall de batalla per al Partit Socialdemòcrata (PS). La consellera Rosa Gili va argumentar, en un article d’opinió a EL PERIÒDIC de fa un any, que «d’inconvenients per posar en pràctica el règim del tercer pagador n’hi ha pocs ja que, de fet, el ministre [de Salut] Carles Álvarez ens ha reconegut en sessió parlamentària que aquest procediment ja es practica en alguns casos: persones discapacitades, amb invalideses absolutes, orfes i menors desemparats, malalties rellevants, persones amb dret al reemborsament sanitari del cent per cent...».
En la resposta de Salut, publicada a l’últim Butlletí del Consell General, s’explica que «el Govern ha mantingut vàries reunions de treball amb experts de la CASS per tal d’analitzar en profunditat les implicacions derivades d’implantar el règim de tercer pagador i quines eren les millors opcions d’implantació del règim del tercer pagador tenint com a principal objectiu la millora de l’accessibilitat dels usuaris».
Com a conseqüència de les trobades s’ha decidit aprofundir «en l’opció d’establir el règim de tercer pagador pel que fa als actes d’elevat preu donat que són els que més poden penalitzar l’accessibilitat de l’usuari al sistema de salut. Dintre dels actes d’elevat preu s’ha considerat un conjunt de proves diagnòstiques que són prescrites pels metges i que destaquen pel volum que representen, els preus que tenen i el fet de ser originades per un nombre limitat de prestadors». Les proves escollides són els TAC, les ressonàncies i les anàlisis.
D’altra banda, López també ha volgut saber perquè no s’ha complert el calendari anunciat i encara no s’ha instaurat el tercer pagador. L’excusa és la complexitat: «El fet de reglamentar els criteris i requisits del règim del tercer pagador és un tema molt complex que no depèn únicament del Govern donat que és necessari establir i coordinar certs aspectes amb la CASS i amb els prestadors de serveis de salut. Tot aquest treball d’anàlisi dels diferents escenaris i de les diferents repercussions és el que ha provocat un alentiment en el compromís adquirit», s’ha justificat el Ministeri de Salut pel retard.