Conta la Bíblia que quan Moisès se’n va anar al Mont Sinaí a rebre els Deu Manaments va passar 40 dies fora. Els israelites temien que no tornés i van demanar a Aaron, germà gran de Moisès, que els fes un Déu. Aaron va recollir les joies d’or, les va fondre i va esculpir el vedell d’or. També va construir un altar i els israelites hi van fer ofrenes i celebracions. Quan Jahvé va veure aquesta corrupció, els va voler eliminar, però Moisès va tornar a temps i va intercedir. Amb tot, el profeta, entristit i enfurismat, va trencar les taules de la Llei, va cremar el vedell i va obligar els israelites a beure-se’n la pols barrejada amb aigua. Moisès va tornar al Mont Sinaí a buscar unes noves taules.

Que té a veure aquest capítol de l’Antic Testament amb la Fàbrica de Llana d’Escaldes-Engordany? Doncs que l’art té sentit quan l’espectador l’interpreta, i la història del vedell d’or és la que li va venir al cap a servidora quan va entrar a una de les enormes naus de la fàbrica, reconvertida temporalment en un espai expositiu.

La sala està envaïda per una quarantena d’escultures de ferro, de siluetes d’homes i dones forjats en diferents posicions mentre esquilen les ovelles. A dalt, a les bigues, uns quants pastors observen l’escena. I al centre, triomfant, una figura femenina sobre un oví. «Vull que cada persona s’imagini què hi veu», subratlla Toni Cruz, l’autor de la instal·lació Els esquiladors, una de les obres que la Biennal Andorra Land Art 2017 acull a la imponent Fàbrica de Llana, recuperada per a l’ocasió.

Cruz va participar a la primera biennal amb un ramat d’ovelles forjades que pasturava als prats de Sant Joan de Caselles. «Em van proposar tornar a participar fa dos anys, però la inspiració va venir el dia que vaig visitar l’espai», confessa. «És un luxe disposar de tant d’espai», afegeix l’escultor.

Durant setmanes, Cruz ha anat configurant «la coreografia» de les peces dels esquiladors, perquè tingui «un sentit l’espai que ocupen», explica. Cada llum, cada ombra, cada posició, tot està pensat. No hi ha res a l’atzar. «La mateixa peça fora d’aquest espai no tindria res veure, ja que l’he concebuda expressament per a aquest espai», puntualitza Cruz.

L’autor ha combinat formes de cossos, postures i varietats d’ovins «perquè cadascú ho interpreti», reitera. L’escultor ha comptat amb la col·laboració de pastors i esquiladors que l’han ajudat a fer els esbossos del que després seria l’obra, però a Andorra quasi no en queden.  Cruz ha recorregut al Pallars Sobirà, on ha conegut esquiladors en actiu i ha aconseguit uns quants quilos de llana xisqueta per completar la instal·lació. «Tots hem de posar el nostre granet de sorra per promocionar la cultura andorrana», diu. I la seva proposta reivindica un passat no tan llunyà i el posa en valor en un espai oblidat que torna a la vida durant els mesos de la biennal.

Cruz ha soldat cada esquilador o esquiladora amb l’ovella que tragina, i cada peça pesa entre uns 40 i 80 quilograms. L’autor ha treballat, com és habitual, amb acer corten, ja que és un tipus de ferro molt resistent, «amb desgast mínim». Quan acabi l’esdeveniment de Land Art, el destí dels esquiladors, dels pastors i del ramat és, probablement, «el magatzem». Amb tot, el ramat esculpit fa dos anys ara pastura en una rotonda als afores de la Seu d’Urgell.

L’artista amateur –Cruz és empresari de la restauració, aficionat a l’escultura– està «molt agraït a l’organització per l’espai cedit» i celebra la predisposició del comissari, Pere Moles, i l’ajuda rebuda per part de tots els participants. «L’Andorra Land Art és una mica de tots», destaca.