PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

La fotografia, no és art?

Mentre l’IGI per a la cultura es manté al 2,5%, a la imatge s’aplica el general del 4,5%

Per ESTHER JOVER MARTIN

L’exposició de Rodrigo Illescas a la galeria Pilar Riberaygua.
L’exposició de Rodrigo Illescas a la galeria Pilar Riberaygua. | MARICEL BLANCH
Fa un any havia sonat la gaita que l’IGI especial del 2,5% que s’aplica a la cultura passaria al general del 4,5%. Durant la presentació de la Festa del cinema, el gerent de cinemes illa Carlemany, Jordi Torres, va explicar que el pressupost de les multisales s’havia calculat amb la previsió que, a partir del primer de juliol, l’IGI augmentaria dos punts. Torres va garantir que almenys durant el 2017 el preu de les entrades no s’apujaria; a partir del 2018, ja es veuria com l’augment de l’IGI es repercutiria en les localitats.

A Torres, però, ningú l’havia informat que d’augment de l’IGI cultural, res de res. El Govern va confirmar dijous a EL PERIÒDIC que «la Disposició final tercera de la Llei 3/2017, del 9 de febrer, del pressupost per a l’exercici 2017, modifica l’article 60 bis de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que és el que estableix el tipus especial del 2,5%, que d’acord amb la Disposició final vuitena de la Llei del pressupost 2017, entrarà en vigor l’1 de juny del 2017».

Per tant, la modificació a la llei de l’IGI s’aplica a partir del juny, no del juliol, i l’impost del 2,5% a la cultura no es toca: «No és cert que l’IGI del cinema passi a ser del 4,5% a partir d’aquesta data. Si analitzem la Disposició final tercera de la Llei del pressupost per a l’exercici 2017, podem veure que el redactat de l’article 60 bis de la Llei de l’IGI, continua mantenint les representacions cinematogràfiques dins del tipus especial del 2,5%, així com la resta de manifestacions culturals que també s’hi acullen».

Amb la modificació, l’article 60 bis de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, relatiu al tipus de gravamen especial del 2,5%, estableix que l’IGI reduït s’aplica «només» a les operacions següents: «1. El transport de persones i la seva comercialització, excepte el transport per cable. 2. Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan no són efectuades per administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu: a) Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació. b) Les visites a fires, museus, galeries d’art, pinacoteques, monuments, indrets històrics, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals i altres espais naturals protegits de característiques similars. c) Les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques. d) L’organització d’exposicions i manifestacions similars d’àmbit educatiu, cultural o social. 3. Els béns d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat, segons la Nomenclatura general de productes i d’acord amb el que es preveu reglamentàriament».

A més, els llibres continuaran gravats pel tipus reduït de l’IGI de l’1%, com han estat gravats des de que es va aprovar la llei de l’IGI.

Fotos no, gràcies

A la cultura, en tema impostos, tot continuarà igual. Ara bé, l’article 60 bis de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, s’ha oblidat d’especificar una expressió artística: la fotografia. Les imatges, encara que formin part d’una exposició en una galeria d’art, tributen al 4,5%, «com les patates», lamenta la galerista Carme Tinturé.

La responsable de l’espai d’art Pilar Riberaygua ha explicat que per l’exposició de Rodrigo Illescas ¿Están ahí?, guanyadora de la primera edició dels Jardins d’art d’Ordino, s’ha trobat que ha de tributar el 4,5% per imatge venuda, i no el 2,5% com fa habitualment amb les peces que mostra a la galeria. Segons la legislació tributària, la fotografia no és art.

El premi per a Illescas va ser una exposició individual a la galeria Pilar Riberaygua. ¿Están ahí? és un al·legat sobre la solitud existencial a què la societat contemporània es veu abocada. Els personatges que retrata estan a la penombra, i es veuen entre finestres i portes, en escenes quotidianes, en imatges com si fossin robades per Illescas. Però no són art, i han de tributar com qualsevol bé de consum.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT