ANDORRA LA VELLA
Tres tones de murmuris
Eve Ariza marxa a Venècia amb gairebé 10.000 bols de ceràmica amb «coses a dir»
Els éssers humans tenen fins a 16 tons de color de pell, 16 tonalitats que l’artista Eve Ariza ha aplicat als gairebé 10.000 bols de ceràmica que conformen l’obra monumental Murmuri, que representa Andorra en la 57a Biennal de Venècia, la quarta participació del Principat en l’esdeveniment d’art contemporani. «He utilitzat sis argiles diferents i el foc les ha tintat, n’he obtingut els colors de les pells. ÉS un mestissatge amb fang», va explicar Ariza, tan sols unes hores d’abans de viatjar cap a Venècia. «Murmuri som tots, la veu de la terra. Aquest projecte s’ha d’escoltar, perquè la terra té coses a dir», va afegir.
La proposta d’Ariza, escollida entre les tres finalistes del certamen Tallers d’art de la Massana, és un murmuri enorme, format per milers de murmuris, de boques que parlen. «Què és Murmuri? S’ha de viure l‘experiència, ressona sol, i un ha de ser-ne partícip», va aclarir. Els espectadors de la peça, que només es podrà veure sencera al pavelló d’Andorra a Venècia, espai per a la qual ha estat concebuda, podran escoltar les milers de boques que xiuxiuegen a l’oïda, perquè «cada murmuri té el seu so, la seva vibració». «La ceràmica està viva i continua esperant», va comentar la comissària del pavelló, Míriam Ambatlle, que va indiciar que el lema d’enguany de la Biennal coincideix plenament amb la idea d’Ariza: «Viva arte viva».
2.740 quilograms
Per crear la immensa obra, Eve Ariza s’ha instal·lat durant sis mesos a l’Aude, on va reobrir un taller que feia 15 anys que estava en desús. Fins allà hi va anar traslladant les gairebé tres tones de fang (2.740 quilograms) que li han fet falta per completar l’obra.
Durant tot el procés de creació amb el torn, l’artista va rebre molt suport del moviment cultural de la zona: «Mags, músics, escultors, escriptors, etcètera, m’han acompanyat», va revelar. L’excés de feina, però, per un mal càlcul que la creadora s’atribueix, la va obligar a comptar amb dues mans més durant unes setmanes per acabar els bols a temps, una intensitat que també la va acabar lesionant.
Ariza, però, ja es troba amb energia per començar la ingent feina de muntar, una per una, cada peça de Murmuri, que cobrirà les parets i la columna central del pavelló: un equip de quatre persones i 15 dies de feina l’esperen per endavant. Els bols es col·locaran amb una gradació de colors, dels més foscos als més clars, «ja que els negres són els nostres ancestres i a mesura que els humans van migrar les pells es van anar aclarint», va puntualitzar.
La Biennal s’inaugura el 8 de maig (el dia 13 al públic) i s’allargarà fins al 26 de novembre. En l’última edició, 20.000 persones van passar pel pavelló andorrà, però en aquesta edició s’espera més públic perquè està molt ben situat a l’església de la Pietat. «Serà el pavelló de la tranquil·litat, entre tant bullici a Venècia», va valorar Ambatlle.
La concepció de l’obra és de caràcter efímer, de manera que no es podrà ni traslladar ni conservar a Andorra. La directora de Cultura, Montse Planelles, va advertir que «tenim la idea de què farem».
La proposta d’Ariza, escollida entre les tres finalistes del certamen Tallers d’art de la Massana, és un murmuri enorme, format per milers de murmuris, de boques que parlen. «Què és Murmuri? S’ha de viure l‘experiència, ressona sol, i un ha de ser-ne partícip», va aclarir. Els espectadors de la peça, que només es podrà veure sencera al pavelló d’Andorra a Venècia, espai per a la qual ha estat concebuda, podran escoltar les milers de boques que xiuxiuegen a l’oïda, perquè «cada murmuri té el seu so, la seva vibració». «La ceràmica està viva i continua esperant», va comentar la comissària del pavelló, Míriam Ambatlle, que va indiciar que el lema d’enguany de la Biennal coincideix plenament amb la idea d’Ariza: «Viva arte viva».
2.740 quilograms
Per crear la immensa obra, Eve Ariza s’ha instal·lat durant sis mesos a l’Aude, on va reobrir un taller que feia 15 anys que estava en desús. Fins allà hi va anar traslladant les gairebé tres tones de fang (2.740 quilograms) que li han fet falta per completar l’obra.
Durant tot el procés de creació amb el torn, l’artista va rebre molt suport del moviment cultural de la zona: «Mags, músics, escultors, escriptors, etcètera, m’han acompanyat», va revelar. L’excés de feina, però, per un mal càlcul que la creadora s’atribueix, la va obligar a comptar amb dues mans més durant unes setmanes per acabar els bols a temps, una intensitat que també la va acabar lesionant.
Ariza, però, ja es troba amb energia per començar la ingent feina de muntar, una per una, cada peça de Murmuri, que cobrirà les parets i la columna central del pavelló: un equip de quatre persones i 15 dies de feina l’esperen per endavant. Els bols es col·locaran amb una gradació de colors, dels més foscos als més clars, «ja que els negres són els nostres ancestres i a mesura que els humans van migrar les pells es van anar aclarint», va puntualitzar.
La Biennal s’inaugura el 8 de maig (el dia 13 al públic) i s’allargarà fins al 26 de novembre. En l’última edició, 20.000 persones van passar pel pavelló andorrà, però en aquesta edició s’espera més públic perquè està molt ben situat a l’església de la Pietat. «Serà el pavelló de la tranquil·litat, entre tant bullici a Venècia», va valorar Ambatlle.
La concepció de l’obra és de caràcter efímer, de manera que no es podrà ni traslladar ni conservar a Andorra. La directora de Cultura, Montse Planelles, va advertir que «tenim la idea de què farem».