ESCALDES-ENGORDANY
La Feixa del Moro, 4.500 aC
L’anàlisi de les restes humanes localitzades a l’excavació de Juberri han permès datar el jaciment
Els humans localitzats als anys 80 al jaciment de la Feixa del Moro, a Juberri, hi van viure entre els anys 4500-3956 abans de Crist, és a dir, fa uns 6.500 anys. La precisió de la data s’ha pogut aconseguir gràcies a la intervenció del Centre Nacional d’Acceleradors (CNA), d’Espanya, que ha conclòs el període en què van morir els individus trobats a les tombes neolítiques. El CNA resol que «un dels objectius fonamentals d’aquest treball ha estat el de conèixer la cronologia d’aquests enterraments, ja que la informació de la qual es disposava era bastant dubtosa pel mètode emprat i les mostres que van ser analitzades durant el descobriment inicial. La conclusió que sí es va poder deduir d’aquesta fase primària d’estudi és que aquest jaciment neolític era un dels més importants al nord-est de la península ibèrica».
A les excavacions realitzades als anys 80 es van trobar «cistes o enterraments en caixes de pedra, característics de les zones interiors del nord-est de la península ibèrica, és a dir, com els de la Feixa del Moro. En aquest conjunt, es van trobar tres cistes, dues d’elles amb restes humanes (la tercera havia estat violada per furtius)», recorda el CNA.
Els investigadors del CNA també han volgut destacar que «a l’interior de les tombes es van trobar elements d’aixovar, la presència dels quals només pot ser explicada gràcies a contactes i intercanvis amb grups assentats a centenars de quilòmetres, des de la costa Mediterrània propera a Barcelona, al sud-de França i àrees alpines».
Més sobre el Neolític
En el nou estudi de les restes humanes de la Feixa del Moro s’han aclarit molts dubtes sobre el jaciment i els materials dipositats a l’interior de les tombes. El CNA afegeix que «gràcies a l’ampli equip d’investigació del projecte, avui en dia s’ha aconseguit un major grau de coneixement sobre les comunitats neolítiques: coneixem la seva dieta, com van ser inhumades, per a què van usar els instruments lítics i d’os associats als individus, com van elaborar seus ornaments i d’on procedeixen».
El jaciment arqueològic de la Feixa del Moro es troba situat al poble de Juberri, a una altitud de 1.335 metres, un fet destacable si es compara amb d’altres jaciments neolítics.
En l’estudi actualitzat del jaciment hi han participat Patrimoni Cultural i Natural dels Pirineus, Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), Universitat Autònoma de Barcelona, l’empresa Regirarocs o la Universitat de París, entre d’altres. La participació del CNA s’ha centrat en les datacions per carboni-14 de les restes òssies de les diferents cistes.
A les excavacions realitzades als anys 80 es van trobar «cistes o enterraments en caixes de pedra, característics de les zones interiors del nord-est de la península ibèrica, és a dir, com els de la Feixa del Moro. En aquest conjunt, es van trobar tres cistes, dues d’elles amb restes humanes (la tercera havia estat violada per furtius)», recorda el CNA.
Els investigadors del CNA també han volgut destacar que «a l’interior de les tombes es van trobar elements d’aixovar, la presència dels quals només pot ser explicada gràcies a contactes i intercanvis amb grups assentats a centenars de quilòmetres, des de la costa Mediterrània propera a Barcelona, al sud-de França i àrees alpines».
Més sobre el Neolític
En el nou estudi de les restes humanes de la Feixa del Moro s’han aclarit molts dubtes sobre el jaciment i els materials dipositats a l’interior de les tombes. El CNA afegeix que «gràcies a l’ampli equip d’investigació del projecte, avui en dia s’ha aconseguit un major grau de coneixement sobre les comunitats neolítiques: coneixem la seva dieta, com van ser inhumades, per a què van usar els instruments lítics i d’os associats als individus, com van elaborar seus ornaments i d’on procedeixen».
El jaciment arqueològic de la Feixa del Moro es troba situat al poble de Juberri, a una altitud de 1.335 metres, un fet destacable si es compara amb d’altres jaciments neolítics.
En l’estudi actualitzat del jaciment hi han participat Patrimoni Cultural i Natural dels Pirineus, Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), Universitat Autònoma de Barcelona, l’empresa Regirarocs o la Universitat de París, entre d’altres. La participació del CNA s’ha centrat en les datacions per carboni-14 de les restes òssies de les diferents cistes.