ESCALDES-ENGORDANY
Es podrà demanar visita directa al ginecòleg, l’oftalmòleg i al dentista
El nou model sanitari d’atenció integrada aposta pel metge de referència que deriva a l’especialista
El Ministeri de Salut prepara un nou sistema d’atenció sanitària que aposta per un model integrat per millorar la qualitat i l’eficiència del sistema sanitari públic. Una de les mesures és que tothom tingui el seu metge de referència, que serà qui decidirà si un pacient ha de ser derivat a un especialista. En canvi,hi ha tres especialitats mèdiques a les quals el pacient podrà seguir demanat hora directament, sense necessitat d’haver de visitar primer el metge de capçalera o pediatra: ginecologia i obstetrícia, oftalmologia i estomatologia/odontologia.
També mantindran l’accés directe els serveis d’urgències, permanències mèdiques i atenció urgent fora d’Andorra; les consultes al Metge Especialista Referent (establertes en el pla d’intervenció individual); la segona opinió d’un especialista i la derivació des del servei d’urgències a l’especialista o bé d’especialista a especialista.
Salut va presentar el model al sector sanitari a principis de març. El document, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, destaca que l’atenció integrada és la «tendència mundial en organització de sistemes sanitaris» que posa el pacient al centre del sistema, que utilitza la història clínica compartida i optimitza l’ús dels recursos, entre d’altres avantatges.
En la via integrada, «el metge referent és la porta d’entrada al sistema». El facultatiu de referència és el metge de capçalera o el pediatra i la seva tasca és atendre la majoria de processos mèdics, coordinar l’atenció del pacient i centralitzar la informació mèdica. Amb tot, com ja s’ha indicat, es mantindran certes especialitats i serveis als quals hi podrà accedir el pacient directament.
Seguiment i visió global / El model posa el metge de capçalera o el pediatre com a referent perquè es considera que «els metges de primària, juntament amb la resta de l’equip de primària, són especialistes en resoldre una gran part dels problemes de salut de la població des de la proximitat; fer accions de promoció de la salut i prevenció de la malaltia; fer seguiment de la patologia crònica i educació sanitària, i tenir la visió global del pacient (familiar, social, etcètera) i fer-ne un abordatge integral».
Per tot això, el metge de referència té una visió global del pacient i, alhora, una visió especialitzada quan és necessari i el pot derivar a l’especialista que consideri. El apcient, però, podrà escollir quin especialista vol que el visiti.
Equívocs / D’altra banda, Salut també vol desfer malentesos sobre la via integrada i desmenteix que el model prioritzi l’estalvi sobre la qualitat, que la implantació del metge de referència suposi el final de la lliure elecció i que s’eliminin els professionals mèdics en exercici liberal.
El ministeri defensa els beneficis de la via integrada tant per al sistema com per al cient: l’atenció és coordinada i interdisciplinària, la millora de la qualitat assistencial és contínua i la despesa d’adequa a les necessitats de la població.
Amb tot, Salut també adverteix que s’hauran de canviar algunes regles del joc ja que per incentivar la via integrada cal variar el reemborsament de la CASS per consultes i actes dins la consulta i per actes prescrits i derivats (radiografies, analítiques, farmàcia, etcètera), però no especifica com. També alerta que s’hauran de limitar les derivacions fora d’Andorra.
També mantindran l’accés directe els serveis d’urgències, permanències mèdiques i atenció urgent fora d’Andorra; les consultes al Metge Especialista Referent (establertes en el pla d’intervenció individual); la segona opinió d’un especialista i la derivació des del servei d’urgències a l’especialista o bé d’especialista a especialista.
Salut va presentar el model al sector sanitari a principis de març. El document, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, destaca que l’atenció integrada és la «tendència mundial en organització de sistemes sanitaris» que posa el pacient al centre del sistema, que utilitza la història clínica compartida i optimitza l’ús dels recursos, entre d’altres avantatges.
En la via integrada, «el metge referent és la porta d’entrada al sistema». El facultatiu de referència és el metge de capçalera o el pediatra i la seva tasca és atendre la majoria de processos mèdics, coordinar l’atenció del pacient i centralitzar la informació mèdica. Amb tot, com ja s’ha indicat, es mantindran certes especialitats i serveis als quals hi podrà accedir el pacient directament.
Seguiment i visió global / El model posa el metge de capçalera o el pediatre com a referent perquè es considera que «els metges de primària, juntament amb la resta de l’equip de primària, són especialistes en resoldre una gran part dels problemes de salut de la població des de la proximitat; fer accions de promoció de la salut i prevenció de la malaltia; fer seguiment de la patologia crònica i educació sanitària, i tenir la visió global del pacient (familiar, social, etcètera) i fer-ne un abordatge integral».
Per tot això, el metge de referència té una visió global del pacient i, alhora, una visió especialitzada quan és necessari i el pot derivar a l’especialista que consideri. El apcient, però, podrà escollir quin especialista vol que el visiti.
Equívocs / D’altra banda, Salut també vol desfer malentesos sobre la via integrada i desmenteix que el model prioritzi l’estalvi sobre la qualitat, que la implantació del metge de referència suposi el final de la lliure elecció i que s’eliminin els professionals mèdics en exercici liberal.
El ministeri defensa els beneficis de la via integrada tant per al sistema com per al cient: l’atenció és coordinada i interdisciplinària, la millora de la qualitat assistencial és contínua i la despesa d’adequa a les necessitats de la població.
Amb tot, Salut també adverteix que s’hauran de canviar algunes regles del joc ja que per incentivar la via integrada cal variar el reemborsament de la CASS per consultes i actes dins la consulta i per actes prescrits i derivats (radiografies, analítiques, farmàcia, etcètera), però no especifica com. També alerta que s’hauran de limitar les derivacions fora d’Andorra.