ESCALDES-ENGORDANY
La justícia deixa Gil en llibertat per bona conducta
L’ex-cònsol ja no dorm a la presó tot i que li quedaven dos mesos
Gairebé dos mesos. És el temps que l’ex-cònsol laurediana Montserrat Gil ha dormit, nit rere nit, al centre penitenciari després de ser condemnada per un delicte de sostracció de béns públics a dos anys de presó, dels quals quatre mesos ferms en règim de semillibertat, és a dir, que podia anar a treballar però havia de pernoctar a la presó i durant el cap de setmana i dies no laborables.
Des de dimecres passat, Gil ja dorm a casa seva després que la Batllia hagi acordat deixar-la en llibertat per bona conducta. L’ex-mandatària comunal va ingressar a la presó el passat 18 de febrer, després de dos dies d’arrest, i en va sortir definitivament l’11 d’abril. De fet, Gil va ser sotmesa a una ordenança penal, és a dir, a un judici ràpid.
L’ex-cònsol major va ser detinguda per usar, per a fins personals, la targeta del Comú de Sant Julià de Lòria. En la mateixa operació, iniciada per la investigació de la Fiscalia un parell d’anys enrere, també van ser detinguts l’ex-cònsol menor lauredià, Manel Torrentallé, i l’interventor comunal, Josep Maria Altimir. Uns dies més tard va ser detingut l’exconseller de finances lauredià, Josep Besolí. Els tres homes detinguts també van ser condemnats per l’afer de les anomenades targetes black, però cap d’ells ho va ser a presó, només Gil.
Antecedents / L’afer de les targetes black es remunta a l’any 2014, quan el Tribunal de Comptes va denunciar que hi havia uns pagaments del 2013 realitzats amb les targetes de crèdit comunals, en possessió dels cònsols, que no estaven justificats. Les mateixes irregularitats va detectar l’any següent, revisant els comptes del 2014.
La Fiscalia va decidir actuar d’ofici i després de 18 mesos d’investigació va ordenar a la policia judicial la detenció de Gil, Torrentallé, Altimir i Besolí.
Montserrat Gil és funcionària de l’Administració pública ja que ocupa el càrrec de cap de l’Àrea de Serveis Sociosanitaris del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, però Funció Pública va decidir que no l’expedientarà ni sancionarà per la seva condemna. «No té lloc cap sanció disciplinària perquè els fets que ocupen han tingut lloc al marge de les seves funcions a l’Administració general», es va informar des del Govern. La condemna de Gil també l’inhabilita per exercir qualsevol càrrec públic durant un temps.
El cas va reactivar el debat de la deontologia dels polítics.
Des de dimecres passat, Gil ja dorm a casa seva després que la Batllia hagi acordat deixar-la en llibertat per bona conducta. L’ex-mandatària comunal va ingressar a la presó el passat 18 de febrer, després de dos dies d’arrest, i en va sortir definitivament l’11 d’abril. De fet, Gil va ser sotmesa a una ordenança penal, és a dir, a un judici ràpid.
L’ex-cònsol major va ser detinguda per usar, per a fins personals, la targeta del Comú de Sant Julià de Lòria. En la mateixa operació, iniciada per la investigació de la Fiscalia un parell d’anys enrere, també van ser detinguts l’ex-cònsol menor lauredià, Manel Torrentallé, i l’interventor comunal, Josep Maria Altimir. Uns dies més tard va ser detingut l’exconseller de finances lauredià, Josep Besolí. Els tres homes detinguts també van ser condemnats per l’afer de les anomenades targetes black, però cap d’ells ho va ser a presó, només Gil.
Antecedents / L’afer de les targetes black es remunta a l’any 2014, quan el Tribunal de Comptes va denunciar que hi havia uns pagaments del 2013 realitzats amb les targetes de crèdit comunals, en possessió dels cònsols, que no estaven justificats. Les mateixes irregularitats va detectar l’any següent, revisant els comptes del 2014.
La Fiscalia va decidir actuar d’ofici i després de 18 mesos d’investigació va ordenar a la policia judicial la detenció de Gil, Torrentallé, Altimir i Besolí.
Montserrat Gil és funcionària de l’Administració pública ja que ocupa el càrrec de cap de l’Àrea de Serveis Sociosanitaris del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, però Funció Pública va decidir que no l’expedientarà ni sancionarà per la seva condemna. «No té lloc cap sanció disciplinària perquè els fets que ocupen han tingut lloc al marge de les seves funcions a l’Administració general», es va informar des del Govern. La condemna de Gil també l’inhabilita per exercir qualsevol càrrec públic durant un temps.
El cas va reactivar el debat de la deontologia dels polítics.