Un professor de la Universitat li va dir a Domènec Montané que avui no es pot pintar perquè predomina la imatge i la fotografia per sobre el pinzell. Això, el va «pertorbar» i va decidir que volia recollir el bullici de les imatges d’ Internet per donar-li forma a les seves obres d’art. «La meva recerca tracta de com parlar de la imatge a través de la pintura», explica el pintor. Això precisament és el que es recull aquest mes d’abril en  l’exposició Transire , que s’exhibeix al passadís interior del Part del Call d’Ordino, un camí que fan  els nens per anar  a l’escola. 
 

L’exposició, que organitza Kunstank, es conforma de tres parts. La primera etapa, relata Montané, es compon de dos quadres que han agafat imatges oficials dels comptes d’Instagram de Donald Trump i de Kim Kardashian. En el primer cas, l’actual president surt agafant el seu fill acabat de néixer en braços, mentre que la reina dels reallity shows dels Estats Units apareix amb la seva germana. «Els pinto amb fidelitat i després els aplico com si fos un filtre per esborrar la imatge», precisa l’artista ordinenc. Aquest filtre és una capa amb pintura blanca amb la qual l’obra acaba quedant difuminada per crear uns arquetips. En aquest context, la fotografia inicial de Trump ara sembla una verge amb el seu fill, mentre que la de Kardiashan es transforma amb una pietat. «Amb això es vol esborrar la imatge efímera d’Internet per treure’n un arquetip», ressalta Montané. 

Amb la càmera, a més, amb un click es pot fer una fotografia per segon.  Això es recrea en la segona part de l’exposició, on Montané estudia com la multiplicitat d’una imatge acaba degradant la seva essència. Tota aquesta amalgama d’idees es recull en un mural de deu metres que juga amb el blanc i negre i replica una infinitat de vegades una cara irreconeixible del Che Guevara: quan era estudiant, anava ben vestit i no tenia barba. «És el retrat del Che sense cap atribut revolucionari», puntualitza l’artista. A més, hi agrega que la visió que tenim actualment del Che  «és una imatge que acaba sent tot el contrari, perquè s’estampa en milers de samarretes i aquesta multiplicitat  l’acaba desformant». Totes les cares del revolucionari es sobreposen l’una a l’altre sense deixar mai que se’n configuri una de sencera, totes queden trencades per una altra cara. 
 

El pintor s’allibera en el tercer acte de l’exposició que, reconeix, que és la més lúdica i per això combina una explosió de colors. Tres obres  componen aquest recorregut on explora l’art abstracte i l’estampació. A més, les obres estan pintades amb esprai  i emulen,  l’art al carrer, una de les facetes que plasma l’artista en les seves creacions. El primer dels quadres explora l’art abstracte i els altres dos el de l’estampació. L’obra central està inspirada en l’estat melancòlic del llibre de Les flors del mal de Charles Baudelaire. «Molts cops creuem passadissos plens de gent, però estem sols i els adolescents es caracteritzen per aquest estat melancòlic», diu Montané. 

El lloc on s’exhibeixen les creacions de Montané és especial per l’artista, ja que quan era petit sempre hi volia accedir, però no podia perquè estava tancat. «Era un lloc inaccessible», matisa.
 

També és un lloc de pas que fan els nens per anar a l’escola, per això, el nom de Transire , perquè és un punt de trànsit. Montané diu que és el camí entre l’escola on s’educa i el poble, on es fa la vida del poble i la familiar.