ESCALDES-ENGORDANY
Els pisos turístics sense regular encareixen els preus dels lloguers
El president de la UHA diu que als propietaris els surt més a compte destinar-lo als visitants
Durant el 2016 es van quantificar 235 allotjaments turístics, amb un total de 32.963 llits. D’aquests allotjaments, 28 són apartaments turístics. A més, també hi ha registrades 58 empreses d’explotació d’apartaments moblats per a vacances, que representen 2.229 apartaments i 11.146 llits, segons ha revelat el departament d’Estadística. Però aquesta xifra d’apartaments turístics és la legal, inclou els que estan registrats i paguen els seus impostos. «La xifra d’Estadística es pot quedar curta perquè no hi ha xifres oficials; hi ha molta oferta que no està donada d’alta», recorda el president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Manel Ara. «Amb la nova llei estaran obligats a registrar-se per garantir que compleixen amb les normes de seguretat i de personal», afegeix. Perquè el frau dels pisos turístics «l’estem pagant entre tots», adverteix Ara.
El portaveu de l’UHA subratlla que l’impacte dels allotjaments turístics sense declarar «repercuteix a tothom», i en destaca «l’augment dels preus dels lloguers». Ara argumenta que, durant el creixement de la bombolla immobiliària, «es van construir molts pisos que no s’han venut i que han passat al mercat turístic, per tant, cada vegada hi ha menys apartaments destinats a residència permanent perquè els propietaris treuen més benefici amb el lloguer turístic». La recerca d’un pis de lloguer a un preu raonable és una odissea, sobretot a les parròquies centrals, i cada vegada més gent opta per anar-se’n a viure a la Seu d’Urgell, on els lloguers són més barats. «Quin projecte de futur tenim a Andorra?», replica.
Quan el sou mínim frega els 1.000 euros i el lloguer d’un pis ronda els 600-700 euros (per una o dues habitacions), les opcions que queden no són moltes. Un propietari, a més, prefereix llogar un apartament a 600 euros la setmana que a 600 euros el mes. És el peix que es mossega la cua.
Als llimbs legals / Manel Ara posa més exemples de la repercussió del fenomen: «La gent que utilitza els apartaments turístics sense declarar també llença les deixalles, i ningú paga els impostos del servei de recollida d’escombraries».
També afecta el mercat laboral: «Els hotels i els apartaments reglats creem un lloc de treball per cada 15-20 llits. Amb aquest tipus d’allotjaments no es genera feina, ja que només es neteja quan els que l’han ocupat marxen, mentre que nosaltres fem l’habitació cada dia».
Ara insisteix que el sector del turisme no està en contra dels apartaments d’aquestes característiques, sempre que «estiguin regulats i legals, i paguin impostos com tothom».
Dels 235 allotjaments turístics classificats, 167 són hotels; 28 apartaments turístics; 23, aparthotels; 10, hostals o residències, i set, pensions. En l’apartat altres allotjaments turístics, hi ha 58 empreses d’apartaments moblats per a vacances; 28 refugis de muntanya; vuit càmpings; una zona d’acampada; una casa de colònies; quatre albergs; sis xalets turístics i set allotjaments rurals. En total, s’ofereixen més de 45.000 places.
El portaveu de l’UHA subratlla que l’impacte dels allotjaments turístics sense declarar «repercuteix a tothom», i en destaca «l’augment dels preus dels lloguers». Ara argumenta que, durant el creixement de la bombolla immobiliària, «es van construir molts pisos que no s’han venut i que han passat al mercat turístic, per tant, cada vegada hi ha menys apartaments destinats a residència permanent perquè els propietaris treuen més benefici amb el lloguer turístic». La recerca d’un pis de lloguer a un preu raonable és una odissea, sobretot a les parròquies centrals, i cada vegada més gent opta per anar-se’n a viure a la Seu d’Urgell, on els lloguers són més barats. «Quin projecte de futur tenim a Andorra?», replica.
Quan el sou mínim frega els 1.000 euros i el lloguer d’un pis ronda els 600-700 euros (per una o dues habitacions), les opcions que queden no són moltes. Un propietari, a més, prefereix llogar un apartament a 600 euros la setmana que a 600 euros el mes. És el peix que es mossega la cua.
Als llimbs legals / Manel Ara posa més exemples de la repercussió del fenomen: «La gent que utilitza els apartaments turístics sense declarar també llença les deixalles, i ningú paga els impostos del servei de recollida d’escombraries».
També afecta el mercat laboral: «Els hotels i els apartaments reglats creem un lloc de treball per cada 15-20 llits. Amb aquest tipus d’allotjaments no es genera feina, ja que només es neteja quan els que l’han ocupat marxen, mentre que nosaltres fem l’habitació cada dia».
Ara insisteix que el sector del turisme no està en contra dels apartaments d’aquestes característiques, sempre que «estiguin regulats i legals, i paguin impostos com tothom».
Dels 235 allotjaments turístics classificats, 167 són hotels; 28 apartaments turístics; 23, aparthotels; 10, hostals o residències, i set, pensions. En l’apartat altres allotjaments turístics, hi ha 58 empreses d’apartaments moblats per a vacances; 28 refugis de muntanya; vuit càmpings; una zona d’acampada; una casa de colònies; quatre albergs; sis xalets turístics i set allotjaments rurals. En total, s’ofereixen més de 45.000 places.