Les finals de la Copa del Món se celebraran el 2019 a Grandvalira. De l’11 al 17 de març acollirà el bo i millor del panorama internacional, amb els esquiadors més importants del planeta. Això comporta que l’escenari hagi d’estar a l’alçada, no només en el que a pistes, instal·lacions i organització suposa, sinó també en la cobertura televisiva. Ahir representants de la productora Infront Sports & Media van visitar els traçats de l’Àliga i l’Avet per estudiar on es col·locaran les càmares de què disposaran.
 

Queda encara temps per a la gran cita, però les coses s’han de fer amb antelació per tal de tenir-ho tot a punt quan toqui. Franco Scotton, responsable de producció d’Infront, visitava el Tarter i Soldeu per repassar sobre el terreny les millors ubicacions per instal·lar les càmeres de televisió, i tenir en compte tots els aspectes, com on es troba el sol en cada moment de cara a la retransmissió de les curses. «Les finals és un projecte molt major respecte a les Copes del Món», indica Scotton. Les xifres ho diuen. La cita de l’any passat a Grandvalira va tenir 250 milions d’espectadors potencials, mentre que les darreres edicions de les finals van ser de 600 a Méribel (França) i de 750 a St. Moritz (Suïssa). En total s’instal·laran per a la retransmissió 25 càmeres a la pista Àliga i 32 a l’Avet. Per comparar, a la Copa del Món del Tarter de l’any passat en van ser 21. Hi haurà càmeres de tot tipus, de 360 graus, 4K i amb grues mòbils, a més una per l’aire. Estiraran 40 quilòmetres de cable i un centenar de persones treballaran en la producció. 35 cadenes tenen els drets de televisió. «Volem que el producte sigui per donar més valor al que és una Copa del Món convencional».
 

La supervisió de les pistes per a la cobertura televisiva per preveure amb temps aspectes tècnics i de logística es realitza amb «la intenció de millorar el que hem fet», ja que Infront va ser l’encarregada de la producció de les dues cites de la Copa del Món femenina del 2012 i 2016, sabent «respondre bé a les dures condicions meteorològiques que es va viure», afirma Conrad Blanch, director general de Grandvalira-Ensisa, que considera que aquest esdeveniment «és una oportunitat magnífica per donar valor al país». El pressupost per fer-lo realitat és de quatre milions d’euros. Respecte als recorreguts, patiran algunes variacions respecte ocasions anteriors, com el de descens, on canviaran la ubicació d’alguns salts.

 

Participació nacional / Com a país organitzador, Andorra podrà comptar amb representació en la prova per equips, que es tracta d’un paral·lel que es disputarà a la part baixa de la pista Àliga. Es disputa per eliminatòries, és mixte i el Principat tindrà dos esquiadors masculins i dos més de femenins. Des de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) s’esforçaran per a que algun dels seus membres pugui estar a la competició individual, que passaria per classificar-se entre els 25 millors d’alguna de les disciplines. La intenció és «tenir a les finals un corredor en masculí i un en femení», assenyala Josep Maria Raméntol, vicepresident de la FAE.

 

Pallàs, 25a en supergegant / L’estació de Passo San Pellegrino acollia ahir el supergegant del Campionat Nacional d’Itàlia, amb la participació de Carmina Pallàs i Cande Moreno. La primera va classificar-se a la 25a posició, amb un crono d’1.26,09 minuts. Moreno no va poder concloure la cursa. La guanyadora va ser la italiana Federica Brignone amb 1.22,24, seguida per l’austríaca Tamara Tippler (1.22,99) i la transalpina Sofia Goggia (1.23,35).
 

Els Campionats Nacionals Britànics s’estan desenvolupant a Tignes (França). A l’entrenament de descens Joan Verdú va concloure a la tercera plaça amb un temps d’1.12,18. Matías Vargas va ser 20è (1.11,47) i Marc Oliveras no va acabar al saltar-se una porta. El més ràpid va ser el francès Adrien Theaux amb 1.11,47. Segon va ser el seu compatriota Nicolas Raffort (1.12,17).