ESCALDES-ENGORDANY
Ajuda d’urgència per a Síria
Mentre no s’enllesteix la norma legal per acollir refugiats, Afers Exteriors atorga fons
El suport legal ad hoc perquè Andorra aculli una vintena de persones refugiades pels conflictes bèl·lics ha d’estar acabat durant aquest mes de març, i el desplaçament del grup de refugiades es farà a través de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l’Acnur. El text l’haurà d’aprovar pel Consell General i ser validat per les institucions internacionals.
En una entrevista a La rèplica d’RTVA, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, va avançar que el suport legal està a punt d’acabar-se però va matisar que «no tenim la possibilitat d’anar als territoris i de fer els screenings i de validar les persones que podem acollir». Fenoll va aclarir que s’ha arribat a una bona entesa amb Acnur. Consultat per EL PERIÒDIC, l’Acnur no ha aportat cap informació de com col·laborarà amb Andorra.
Després de dos anys de l’anunci de la voluntat andorrana d’acollir els refugiats, finalment, es comença a veure l’horitzó. Durant aquest últims anys, però, Andorra ha contribuït amb ajuda humanitària d’urgència a Síria mitjançant diversos programes: el 2013, el tercer any de la guerra, es van atorgar uns 30.500 euros per al Programa Mundial d’Aliments i 7.500 euros per a l’Acnur; el 2015, cinc anys després de l’inici de la guerra, Andorra va donar de nou 7.500 euros a l’Acnur; entre 2013 i 2015, la Plataforma Global per als Estudiant Sirians, promoguda per Jorge Sampaio, va rebre 11.000 euros, i la Plataforma d’ONG d’Andorra va rebre 15.000 euros que van dedicar a projectes per a Síria.
Aquest any, el Ministeri d’Afers Exteriors ha contribuït amb 10.000 euros al Mecanisme internacional, imparcial i independent per ajudar en la investigació i el processament dels responsables dels delictes més greus en virtut del dret internacional comesos a Síria des del març del 2011.
Segons el web de Cooperació, «l’ajuda humanitària té per objectiu salvar vides i alleugerir el patiment d’una població afectada per una crisi (conflicte, catàstrofe natural o humana). L’ajuda ha de ser proveïda segons els principis d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència. La comunitat internacional posa cada cop més l’accent en la necessitat que els països estiguin preparats per a una possible emergència. Malgrat això, quan una crisi afecta un país, i en especial en vies de desenvolupament, la necessitat de respondre de manera coordinada, ràpida i efectiva a l’emergència és fonamental per minimitzar els danys humans i materials i per revertir-ne al màxim les conseqüències».
D’altra banda, Andorra acaba d’aprovar la Llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes. Entre els articles, la norma estableix que «les víctimes del tràfic d’éssers humans i els seus fills menors d’edat, durant el període de reflexió i recuperació, tenen dret a determinades prestacions, amb independència de que testifiquin en el procés penal contra els traficants, i que són les següents: cobertura de les necessitats bàsiques de manutenció, higiene personal, allotjament i roba; cobertura sanitària amb el reemborsament del 100%; accés al sistema d’ajuts a l’estudi, i pagament de les despeses del retorn assistit al país de procedència i un altre país que li ofereixi seguretat i suport».
Tot i que la llei no va destinada a l’acollida de refugiats, sí que suposa un pas més per a la protecció de persones víctimes de situacions que transcendeixen les fronteres del seu país. Les persones desplaçades per la guerra també són susceptibles de ser víctimes de tràfic d’éssers humans.
En una entrevista a La rèplica d’RTVA, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, va avançar que el suport legal està a punt d’acabar-se però va matisar que «no tenim la possibilitat d’anar als territoris i de fer els screenings i de validar les persones que podem acollir». Fenoll va aclarir que s’ha arribat a una bona entesa amb Acnur. Consultat per EL PERIÒDIC, l’Acnur no ha aportat cap informació de com col·laborarà amb Andorra.
Després de dos anys de l’anunci de la voluntat andorrana d’acollir els refugiats, finalment, es comença a veure l’horitzó. Durant aquest últims anys, però, Andorra ha contribuït amb ajuda humanitària d’urgència a Síria mitjançant diversos programes: el 2013, el tercer any de la guerra, es van atorgar uns 30.500 euros per al Programa Mundial d’Aliments i 7.500 euros per a l’Acnur; el 2015, cinc anys després de l’inici de la guerra, Andorra va donar de nou 7.500 euros a l’Acnur; entre 2013 i 2015, la Plataforma Global per als Estudiant Sirians, promoguda per Jorge Sampaio, va rebre 11.000 euros, i la Plataforma d’ONG d’Andorra va rebre 15.000 euros que van dedicar a projectes per a Síria.
Aquest any, el Ministeri d’Afers Exteriors ha contribuït amb 10.000 euros al Mecanisme internacional, imparcial i independent per ajudar en la investigació i el processament dels responsables dels delictes més greus en virtut del dret internacional comesos a Síria des del març del 2011.
Segons el web de Cooperació, «l’ajuda humanitària té per objectiu salvar vides i alleugerir el patiment d’una població afectada per una crisi (conflicte, catàstrofe natural o humana). L’ajuda ha de ser proveïda segons els principis d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència. La comunitat internacional posa cada cop més l’accent en la necessitat que els països estiguin preparats per a una possible emergència. Malgrat això, quan una crisi afecta un país, i en especial en vies de desenvolupament, la necessitat de respondre de manera coordinada, ràpida i efectiva a l’emergència és fonamental per minimitzar els danys humans i materials i per revertir-ne al màxim les conseqüències».
D’altra banda, Andorra acaba d’aprovar la Llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes. Entre els articles, la norma estableix que «les víctimes del tràfic d’éssers humans i els seus fills menors d’edat, durant el període de reflexió i recuperació, tenen dret a determinades prestacions, amb independència de que testifiquin en el procés penal contra els traficants, i que són les següents: cobertura de les necessitats bàsiques de manutenció, higiene personal, allotjament i roba; cobertura sanitària amb el reemborsament del 100%; accés al sistema d’ajuts a l’estudi, i pagament de les despeses del retorn assistit al país de procedència i un altre país que li ofereixi seguretat i suport».
Tot i que la llei no va destinada a l’acollida de refugiats, sí que suposa un pas més per a la protecció de persones víctimes de situacions que transcendeixen les fronteres del seu país. Les persones desplaçades per la guerra també són susceptibles de ser víctimes de tràfic d’éssers humans.