Escaldes-Engordany
La caseta blanca de la carretera dels arbres
Un poble, una guerra, dos bàndols i unes esperances truncades pel moment històric
A les contrades catalanes hi ha una part de la història que no s’ha explicat, però que ha succeït.
Cada poble, cada família, fins i tot cada individu que va viure la guerra, la postguerra i també la disctadura del general Franco amaga un grapat d’històries que mai seran explicades. Molts dels seus protagonistes, ja morts, no podran explicar-les. Altres, els que encara són vius, en la seva majoria volen esborrar els tristos records d’aquelles vivències que van marcar-los la seva vida, i la dels seus veïns, familiars i amics.
La senyora Stendhal és un retrat d’aquell moment històric, d’una família i d’un poble que, marcat per la guerra, és víctima del moment històric que li toca viure en una Girona de postguerra. Al poble, com a tots, hi ha gent de tot tipus, idealistes (d’un bàndol i de l’altre) però també, en la seva majoria, gent que intenta fer la seva vida, el seu dia a dia intentant passar per alt la situació històrica, els enfrontaments i la rancúnia del passat.
En Lluc, el protagonista, creix en aquest ambient, amb una mare prestada que intenta fer d’ell un home d’estudis, amb valors i de bones costums, però l’entorn és el que és, i els esdeveniments es van succeïnt, amb els tempos d’un poble que l’empenyen a viure situacions que la seva mare no hauria volgut per a ell.
Rafel Nadal, amb la seva peculiar manera d’escriure, descriptiu fins a l’extrem, ens apropa a una època històrica no tan llunyana peròmés explicada a la literatura que a la quotidianitat familiar.
Però no és només un retrat d’una història familiar o d’una de local, sinó que és una mescla de totes dues coses. El poble, els seus racons, es converteixen gairebé en personatges propis de la història, que hi juguen en certa manera també el seu paper. Una casa en una carretera amb arbres al voltant, la gorga, la sèquia que rega les arbredes, el bosc i la muntanya o fins i tot el vent prenen part a la història convertint-se gairebé en un personatge més, i és que, sentint a parlar dels avis de cada casa, es reconeix el paper que han jugat els racons de la vida de cada un d’ells en aquella època en que un pou, era molt més que un forat des d’on es poden treure galledes plenes d’aigua.
Cada poble, cada família, fins i tot cada individu que va viure la guerra, la postguerra i també la disctadura del general Franco amaga un grapat d’històries que mai seran explicades. Molts dels seus protagonistes, ja morts, no podran explicar-les. Altres, els que encara són vius, en la seva majoria volen esborrar els tristos records d’aquelles vivències que van marcar-los la seva vida, i la dels seus veïns, familiars i amics.
La senyora Stendhal és un retrat d’aquell moment històric, d’una família i d’un poble que, marcat per la guerra, és víctima del moment històric que li toca viure en una Girona de postguerra. Al poble, com a tots, hi ha gent de tot tipus, idealistes (d’un bàndol i de l’altre) però també, en la seva majoria, gent que intenta fer la seva vida, el seu dia a dia intentant passar per alt la situació històrica, els enfrontaments i la rancúnia del passat.
En Lluc, el protagonista, creix en aquest ambient, amb una mare prestada que intenta fer d’ell un home d’estudis, amb valors i de bones costums, però l’entorn és el que és, i els esdeveniments es van succeïnt, amb els tempos d’un poble que l’empenyen a viure situacions que la seva mare no hauria volgut per a ell.
Rafel Nadal, amb la seva peculiar manera d’escriure, descriptiu fins a l’extrem, ens apropa a una època històrica no tan llunyana peròmés explicada a la literatura que a la quotidianitat familiar.
Però no és només un retrat d’una història familiar o d’una de local, sinó que és una mescla de totes dues coses. El poble, els seus racons, es converteixen gairebé en personatges propis de la història, que hi juguen en certa manera també el seu paper. Una casa en una carretera amb arbres al voltant, la gorga, la sèquia que rega les arbredes, el bosc i la muntanya o fins i tot el vent prenen part a la història convertint-se gairebé en un personatge més, i és que, sentint a parlar dels avis de cada casa, es reconeix el paper que han jugat els racons de la vida de cada un d’ells en aquella època en que un pou, era molt més que un forat des d’on es poden treure galledes plenes d’aigua.