Andorra la Vella
Batalla a Corts entre una fundació i un banc andorrà per 60 milions
L’entitat financera es va negar a traspassar aquest import a la competència en una història digna de Hollywood
Un multimilionari a punt de morir crea una fundació a Panamà quan veu que l’edat ja no perdona i diposita la seva fortuna, 60 milions d’euros entre metàl·lic i béns, en un compte associat a Andorra per destinar als nens necessitats. Pel mig uns quants personatges. Els principals: els hereus –sobretot dos nebots polítics–, un sacerdot i dues entitats bancàries. No hi ha dubte que es podria confondre amb una trama digna de Hollywood, d’aquelles que haurien batut rècords a la gran pantalla, però no. Aquí es corrobora aquella frase que diu que la realitat supera la ficció. Perquè aquests són els ingredients d’un cas que està en mans del Tribunal de Corts, procedent d’un recurs d’empara estimat pel Tribunal Cosntitucional.
Darrera hi ha una sentència, dictada el 15 de març del 2013, provinent d’una querella criminal dels apoderats mancomunats de la fundació –els dos nebots polítics– contra dos dels membres de l’entitat bancària per una presumpta violació del secret professional, apropiació indeguda i administració deslleial. El càstig que demanen: tres anys de presó, cinc d’inhabilitació en la professió bancària i una multa de 50.000 euros.
El cas és que el multimilionari, un agent de borsa, ja jubilat (i amb 88 anys d’edat), anomenat Enrique Ulldemolins, va decidir crear la fundació Totmon a Panamà a finals del 2003, i vincular un compte procedent d’un banc andorrà.
Rocambolesc en tractar-se d’algú que residia a Madrid però que estava a cavall entre la capital espanyola i la seva terra, Castelló. Allà posa tot el que té. 60 milions d’euros que tenen com a finalitat ajudar –d’un principi– a Aina de Canillo. Ell es va autonomenar president del consell constitutiu i en concepte de substitutius posa la seva germana, que curiosament es deia Enriqueta, l’entitat financera i el mossèn Ramon. Segons el seu secretari personal ho va fer així perquè «era molt religiós i no va veure malament posar un sacerdot i el banc, que gestiona bé els diners».
El 2009 comencen els problemes / Els problemes arriben al 2009, poc temps després de què la seva família sapigués la fortuna que tenia. El 18 d’agost es reuneixen a Andorra Ulldemolins; la seva germana Enriqueta; un dels seus nebots; el fill d’aquest; l’aleshores gestor del banc, Gilbert Saboya; un dels treballadors de l’àrea d’assessoria jurídica, que és també un dels dos acusats i el seu cap, que és l’altre acusat. Aquest últim sosté que llavors Ulldemolins li va dir: «Vull que de la fundació no es toqui ni una coma. Qualsevol canvi el decidiré jo».
Aquell mateix dia es van signar dues cartes: l’una per detallar que si Enriqueta faltava, entrés com a relleu al consell un familiar; l’altra perquè s’afegissin com a beneficiaris de la fundació «els infants de Castelló». Segons l’assessor jurídic del banc, va veure Ulldemolins «absent a la cadira. Només pronunciava monosíl·labs». El fiscal no va dubtar a atacar-lo: «I li fan signar això a algú en aquest estat?».
El cert és que amb més de 90 anys, es va qüestionar si l’home estava mentalment estable o no. Aquí rau la trama de tot. El 7 de setembre, el banc rep una notificació signada per ell i lliurada pels seus dos nebots polítics en la qual es demana un canvi de poders: que si faltava Ulldemolins tinguessin el poder per decidir Enriqueta i ells dos. Fora el banc i fora el mossèn. L’entitat bancària, però, no en va fer cas: «Vam intentar parlar amb els nebots, que ens van donar llargues i ens van prohibir qualsevol contacte amb Ulldemolins», va matisar el ca de l’àrea jurídica del banc, «perquè nosaltres volíem vetllar per ell i teníem dubtes vist el que ens havia dit només 20 dies abans. Vam demanar veure el client o rebre un informe mèdic sobre el seu estat mental per garantir que els canvis es feien amb el seu consentiment, però s’hi van negar». De fet, qüestionat per la defensa, no va tenir dubtes a opinar: «Crec que li van coartar la seva voluntat».
«No volíeu perdre la persona» / El fiscal, però, va saltar: «La finalitat és la mateixa: ajudar els nens. Però ell tenia el dret a fer els canvis que volgués, però vostès no volien perdre el control d’aquesta persona, que tenia 60 milions en valors al seu compte». El secretari personal d’Ulldemolins també va tirar més llenya al foc sobre l’assumpte: «Ell estava en plenes facultats, era conscient de tot. Com que no feien cas a les seves instruccions, va començar a perdre la confiança en el banc i el mossèn i aquí van arribar els problemes i va viure uns últims anys difícils en veure que la seva família no estava al consell».
Tres setmanes més tard, el banc va tornar a rebre la mateixa carta signada davant un notari. «El seu de tota la vida», va matisar el fiscal. La resposta, la mateixa: van recordar que els nebots polítics no són membres de la junta, sinó substitutius. I que el canvi de poders es faria si Ulldemolins moria o si ho demanava com a última voluntat. La situació «es va anar enverinant», segons va detallar el cap de l’àrea jurídica del banc. Va passar més d’un any i, segons van assegurar el seu secretari personal el fiscal, els dos nebots van anar a Panamà a fer els canvis que el banc no els concedia.
Encreuament de querelles / El mossèn Ramon, que no va fallar ahir com a testimoni i que a més de no veure ni un euro –que se sàpiga, només una petita injecció per fer-li un rentat de cara a Aina– ha perdut memòria perquè en diverses ocasions va repetir la paraula «no me’n recordo». El sacerdot de Canillo va interposar una querella al febrer del 2012 contra la família d’Ulldemolins, segons el seu secretari «per assessorament» del banc, segons l’entitat financera, «perquè ell ens ho va demanar» –amb el detall de què es va fer a través de Corona Advocats, el bufet al qual havia fet les pràctiques el cap de l’àrea jurídica– i, segons el mossèn, «perquè m’assessoro i després decideixo jo sol que faig».
Poc abans es demana el traspàs / El mossèn va posar la querella pocs dies després que del banc rebés una notificació de requeriment per traspassar tots els valors a una altra entitat financera del Principat. Demanda que no va ser atesa.
També per aquelles dates, el cap de l’àrea jurídica del banc i el seu treballador van rebre la querella dels nebots d’Ulldemolins que encara cueja cinc anys després amb el recurs d’empara. Un mes després, al març del 2012, es van dictar dos autes: per al traspàs dels poder a la competència, l’altre banc; un provisional i un altre definitiu.
El fundador de Totmon, per cert, va morir a finals del 2013. La seva germana Enriqueta, uns mesos abans. Ahir es va remoure tot el que va provocar la seva fortuna amb alguns dels actors principals i secundaris d’aquest culebrot.
I avui més. Probablement entre ells el ministre Saboya. Qui no hi seran són els familiars o el notari. No s’han presentat ni se’ls interrogarà per rogatòria perquè segons el jutge el judici s’allargaria «de manera innecessària» ja que, segons va deixar caure, «sembla que les dues parts ja han arribat a un acord».
Darrera hi ha una sentència, dictada el 15 de març del 2013, provinent d’una querella criminal dels apoderats mancomunats de la fundació –els dos nebots polítics– contra dos dels membres de l’entitat bancària per una presumpta violació del secret professional, apropiació indeguda i administració deslleial. El càstig que demanen: tres anys de presó, cinc d’inhabilitació en la professió bancària i una multa de 50.000 euros.
El cas és que el multimilionari, un agent de borsa, ja jubilat (i amb 88 anys d’edat), anomenat Enrique Ulldemolins, va decidir crear la fundació Totmon a Panamà a finals del 2003, i vincular un compte procedent d’un banc andorrà.
Rocambolesc en tractar-se d’algú que residia a Madrid però que estava a cavall entre la capital espanyola i la seva terra, Castelló. Allà posa tot el que té. 60 milions d’euros que tenen com a finalitat ajudar –d’un principi– a Aina de Canillo. Ell es va autonomenar president del consell constitutiu i en concepte de substitutius posa la seva germana, que curiosament es deia Enriqueta, l’entitat financera i el mossèn Ramon. Segons el seu secretari personal ho va fer així perquè «era molt religiós i no va veure malament posar un sacerdot i el banc, que gestiona bé els diners».
El 2009 comencen els problemes / Els problemes arriben al 2009, poc temps després de què la seva família sapigués la fortuna que tenia. El 18 d’agost es reuneixen a Andorra Ulldemolins; la seva germana Enriqueta; un dels seus nebots; el fill d’aquest; l’aleshores gestor del banc, Gilbert Saboya; un dels treballadors de l’àrea d’assessoria jurídica, que és també un dels dos acusats i el seu cap, que és l’altre acusat. Aquest últim sosté que llavors Ulldemolins li va dir: «Vull que de la fundació no es toqui ni una coma. Qualsevol canvi el decidiré jo».
Aquell mateix dia es van signar dues cartes: l’una per detallar que si Enriqueta faltava, entrés com a relleu al consell un familiar; l’altra perquè s’afegissin com a beneficiaris de la fundació «els infants de Castelló». Segons l’assessor jurídic del banc, va veure Ulldemolins «absent a la cadira. Només pronunciava monosíl·labs». El fiscal no va dubtar a atacar-lo: «I li fan signar això a algú en aquest estat?».
El cert és que amb més de 90 anys, es va qüestionar si l’home estava mentalment estable o no. Aquí rau la trama de tot. El 7 de setembre, el banc rep una notificació signada per ell i lliurada pels seus dos nebots polítics en la qual es demana un canvi de poders: que si faltava Ulldemolins tinguessin el poder per decidir Enriqueta i ells dos. Fora el banc i fora el mossèn. L’entitat bancària, però, no en va fer cas: «Vam intentar parlar amb els nebots, que ens van donar llargues i ens van prohibir qualsevol contacte amb Ulldemolins», va matisar el ca de l’àrea jurídica del banc, «perquè nosaltres volíem vetllar per ell i teníem dubtes vist el que ens havia dit només 20 dies abans. Vam demanar veure el client o rebre un informe mèdic sobre el seu estat mental per garantir que els canvis es feien amb el seu consentiment, però s’hi van negar». De fet, qüestionat per la defensa, no va tenir dubtes a opinar: «Crec que li van coartar la seva voluntat».
«No volíeu perdre la persona» / El fiscal, però, va saltar: «La finalitat és la mateixa: ajudar els nens. Però ell tenia el dret a fer els canvis que volgués, però vostès no volien perdre el control d’aquesta persona, que tenia 60 milions en valors al seu compte». El secretari personal d’Ulldemolins també va tirar més llenya al foc sobre l’assumpte: «Ell estava en plenes facultats, era conscient de tot. Com que no feien cas a les seves instruccions, va començar a perdre la confiança en el banc i el mossèn i aquí van arribar els problemes i va viure uns últims anys difícils en veure que la seva família no estava al consell».
Tres setmanes més tard, el banc va tornar a rebre la mateixa carta signada davant un notari. «El seu de tota la vida», va matisar el fiscal. La resposta, la mateixa: van recordar que els nebots polítics no són membres de la junta, sinó substitutius. I que el canvi de poders es faria si Ulldemolins moria o si ho demanava com a última voluntat. La situació «es va anar enverinant», segons va detallar el cap de l’àrea jurídica del banc. Va passar més d’un any i, segons van assegurar el seu secretari personal el fiscal, els dos nebots van anar a Panamà a fer els canvis que el banc no els concedia.
Encreuament de querelles / El mossèn Ramon, que no va fallar ahir com a testimoni i que a més de no veure ni un euro –que se sàpiga, només una petita injecció per fer-li un rentat de cara a Aina– ha perdut memòria perquè en diverses ocasions va repetir la paraula «no me’n recordo». El sacerdot de Canillo va interposar una querella al febrer del 2012 contra la família d’Ulldemolins, segons el seu secretari «per assessorament» del banc, segons l’entitat financera, «perquè ell ens ho va demanar» –amb el detall de què es va fer a través de Corona Advocats, el bufet al qual havia fet les pràctiques el cap de l’àrea jurídica– i, segons el mossèn, «perquè m’assessoro i després decideixo jo sol que faig».
Poc abans es demana el traspàs / El mossèn va posar la querella pocs dies després que del banc rebés una notificació de requeriment per traspassar tots els valors a una altra entitat financera del Principat. Demanda que no va ser atesa.
També per aquelles dates, el cap de l’àrea jurídica del banc i el seu treballador van rebre la querella dels nebots d’Ulldemolins que encara cueja cinc anys després amb el recurs d’empara. Un mes després, al març del 2012, es van dictar dos autes: per al traspàs dels poder a la competència, l’altre banc; un provisional i un altre definitiu.
El fundador de Totmon, per cert, va morir a finals del 2013. La seva germana Enriqueta, uns mesos abans. Ahir es va remoure tot el que va provocar la seva fortuna amb alguns dels actors principals i secundaris d’aquest culebrot.
I avui més. Probablement entre ells el ministre Saboya. Qui no hi seran són els familiars o el notari. No s’han presentat ni se’ls interrogarà per rogatòria perquè segons el jutge el judici s’allargaria «de manera innecessària» ja que, segons va deixar caure, «sembla que les dues parts ja han arribat a un acord».