PUBLICITAT

ORDINO

L’accés i el retorn, el que més preocupa d’Arcalís

El cònsol assegura que el pla incentivarà la construcció d’hotels a la parròquia

Per LÍDIA RAVENTÓS

Expectació al Centre de Congressos d’Ordino per conèixer el Pla director d’Arcalís, amb la presència del cap de Govern i el síndic general, ahir.
Expectació al Centre de Congressos d’Ordino per conèixer el Pla director d’Arcalís, amb la presència del cap de Govern i el síndic general, ahir. | EMILIO PRENAS
L’accés a l’estació i el retorn econòmic a la parròquia són els dos vessants sobre el Pla Director d’Arcalís que més preocupen al poble d’Ordino. Així va quedar constatat ahir en el torn de preguntes que va tenir lloc a la reunió de poble per explicar els eixos principals del projecte. Tal com ja va avançar EL PERIÒDIC, el conegut com a master pla per Arcalís preveu una inversió de 23,4 milions d’euros, la majoria de la qual destinada a remuntadors i canons de neu. Segons va anunciar el cònsol major ordinenc, Josep Àngel Mortés, la proposta tirarà endavant sense que finalment se sotmeti a votació popular.

En resposta a la primera de les demandes de la ciutadania, Mortés va recordar que el Govern té previstes dues inversions importants per minvar el risc d’allaus a la carretera que accedeix a l’estació. Unes aportacions que els ordinencs preocupats pel tema no van considerar suficients. Davant de la insistència, el cònsol va anunciar que a finals d’aquesta temporada o bé la que ve s’implementarà un sistema més personalitzat que permetrà desplaçar els clients des del seu hotel fins a peu de l’estació. Una iniciativa, va considerar, «menys costosa i assolible en base a la demanda». En aquest sentit,  el director de l’estació, Xabier Ajona, va explicar que la construcció del telecabina del Serrat s’ha descartat ja que només el giny tindria un cost de més de 20 milions d’euros als quals encara caldria sumar-hi la inversió per la construcció de places d’aparcament i d’edificis als voltants.

També pel que fa a l’accés, més d’un ciutadà va reclamar el desviament de la Massana. Una petició que no va obtenir resposta positiva per part de la corporació més enllà del compromís del cònsol ordinenc de treballar-hi juntament amb el Govern.

D’altra banda, la reunió també va servir perquè la gent mostrés el seu neguit davant del retorn econòmic que aquesta inversió tindria més enllà de les portes de l’estació d’esquí. En aquest sentit, Mortés va assegurar que «és un peix que es mossega la cua» i que, per tant, potenciar Arcalís repercutirà en l’economia del poble. Concretament, va manifestar que una de les principals mancances d’Ordino és la falta d’hotels, el que provoca que els esquiadors vagin a dormir en una altra parròquia. La potenciació de l’estació servirà per «incentivar privats a invertir en la parròquia per exemple amb la construcció de més hotels», va afirmar.

El finançament / Pel que fa al finançament del pla presentat, Ajona va posar sobre la taula ahir tres possibilitats. D’una banda, l’entrada de socis privats que compressin parcialment l’empresa, la qual cosa permetria reduir el cost de finançament i tenir una disponibilitat immediata de capital. Per contra però, el comú hauria d’assumir part de la inversió –actualment la llei no li permet endeutar-se més– i perdria part del control de l’estació.

La segona opció presentada preveu la venda total de l’empresa a privats, una acció que caldria fer a través de concurs públic. En aquest cas, els avantatges serien l’absència de risc financer pel comú i la disponibilitat immediata de capital. Per contra, el poble perdria el control total de l’estació i, per tant, la possibilitat d’interferir en la gestió.

Finalment, el director d’Ordino-Arcalís va proposar la figura del Project Finance que, com ja va avançar aquest rotatiu, és l’opció que ha estat escollida. Es tracta d’una figura que permetria al domini retribuir als constructors dels ginys el que han invertit en funció dels visitants que utilitzen la infraestructura. Una opció, per tant, que permetria pagaments flexibles, no genera endeutament i proporciona capital de forma progressiva. Per contra però, cal buscar finançament per cada projecte i es pot prolongar el pagament en el temps, la qual cosa augmentaria els interessos a pagar.
Amb tot, el cònsol major de la parròquia no va descartar que més endavant apareguin privats que vulguin invertir en l’estació. En aquest cas, s’estudiaria i es faria una consulta popular no vinculant per conèixer l’opinió del poble.

La crítica de l’oposició / Per la seva banda, la minoria comunal es va mostrar sorpresa pel fet que els ciutadans no preguntessin més pel finaçament del projecte. Per part del grup liberal, la consellera Sandra Tudó va destacar que troben a faltar dins del pla més incidència en la millora de l’accés a l’estació, un estudi de la clientela que el domini té actualment i del públic que busca enfocat més a famílies.

Molta gent però poca participació

Unes 350 persones es van reunir ahir a les nou de la nit al Centre de Congressos de la parròquia ordinenca interessats en conèixer els eixos principals del Pla Director que es durà a terme a l’estació d’Ordino-Arcalís. Una mostra d’interès reflectida en la quantitat de gent que no es va acabar de traduir a nivell de participació. Després de més d’una hora d’explicació del president de l’estació, Xabier Ajona, el públic es va mostrar content –o conformat– amb el projecte, i va felicitar als seus autors en diverses intervencions, sense qüestionar punts importants del projecte com per exemple el seu finançament.

Una manca de participació que es pot comprendre si es té en compte l’allau d’informació aportada a través de diverses diapositives sense que els ciutadans tinguessin temps de pair-la i estudiar-la detalladament vista la complexitat del que es plantejava. En aquest sentit, els responsables de l’explicació del projecte al poble van fer referència en més d’una ocasió al fet que aquest rotatiu publiqués ahir íntegrament el document (el poden consultar al nostre web).

Cal destacar també que dins de la sala es van reunir moltes autoritats. Entre elles, l’oposició d’Ordino, Sandra Tudó i Eva Choy, el síndic general, Vicenç Mateu, la consellera general, Sílvia Bonet, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, o el propi cap de Govern, Toni Martí. En el cas del darrer, a més, va ser interpel·lat directament pels ciutadans que van reclamar el desviament de la Massana. Una intervenció que va ser aplaudida enèrgicament pel públic assistent però que no va obtenir resposta per part del màxim responsable de l’Executiu.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT