La crisi financera mundial ha passat factura a tothom i una de les principals perjudicades ha estat la cooperació internacional. L’any 2005, el Govern andorrà hi va destinar la seva partida màxima, més d’1,7 milions d’euros, una quantitat que ha anat caient progressivament fins estabilitzar-se sobre els 800.000 euros, el que significa el 0,07% del PIB. Les Nacions Unides han fixat l’objectiu en què cada país destini el 0,7% del seu PIB a cooperació internacional, un percentatge que a Andorra li quedi molt lluny. Amb tot, la  directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano, va subratllar ahir que tot i que «és cert que contribuïm modestament, ho fem de manera eficaç i sostenible, Per exemple, si financem la construcció d’un pou ens assegurem que la comunitat el continuï utilitzant».

«Amb menys pressupost hem hagut de ser més exigents», va precisar, «i les ONG del país han fet un esforç per trobar altres finançaments per als seus projectes, no tot ve del Govern», va afegir. Amb tot, des de Cooperació sí que s’ha mantingut la partida anual de 250.000 euros per subvencionar els projectes presentats per una dotzena d’ONG del país.

Amb la màxima voluntat de transparència, des d’Exteriors s’ha decidit bolcar a la pàgina web tota la informació de Cooperació, precisant la quantitat destinada en cada projecte i per a què. El web conté les dades desglossades sobre les quantitats que s’han atorgat per a ajuda humanitària (que és puntual per afrontar situacions d’emergència, com una catàstrofe natural o una guerra) i per a cooperació al desenvolupament (projectes a llarg termini, com una escola), que pot ser amb una contribució tant en un organisme internacional com en un projecte endegat per una ONG andorrana.

El Pla rector de la cooperació també defineix any rere any  quines són les àrees geogràfiques prioritàries d’actuació (Centreamèrica i Àfrica subsahariana) i els grups vulnerables preferents, com infància i dones.