BARCELONA
Retorn a l’origen de Gaudí
La Casa Vicens, propietat de MoraBanc, es podrà visitar a partir de la tardor
A la dècada dels 80 del segle XIX, un jove arquitecte començava a despuntar entre l’elit barcelonina. Manel Vicens i Montaner (1836-1895), corredor de canvi i borsa, li va encarregar una casa d’estiueig a la vila de Gràcia, aleshores encara no annexionada a Barcelona. L’arquitecte es deia Antoni Gaudí (1852-1926), que amb aquell primer gran encàrrec va demostrar el seu talent, gosadia i imaginació. El resultat: la Casa Vicens. El monument serà visitable a partir de la tardor, quan es reobrirà com a Casa Museu i equipament cultural.
Les dates de construcció de l’immoble, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat l’any 2005, s’han fixat entre 1883 i 1885, tot i que a la informació oficial de l’Ajuntament de Barcelona indica 1888. La museòloga que es fa càrrec de la restauració de la Casa Vicens, Marta Antuñano, va aclarir ahir que, segons la investigació, s’ha pogut determinar el període d’edificació.
La Casa Vicens és un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a Europa al segle XIX: Gaudí va fundar el Modernisme, el que a França era l’Art Nouveau o Anglaterra el Modern Style. Amb la mort del senyor Vicens, la seva vídua va vendre la casa, el 1899, a la família Jover. La llar ha estat a les seves mans fins l’any 2014, quan la va posar a la venda i MoraBanc va aprofitar l’oportunitat per comprar-la.
Durant els tres últims anys, MoraBanc ha encarregat a un equip de gestors culturals independents l’estudi del projecte museogràfic i cultural, i els estudis d’arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes S.L.P. i Daw Office S.L.P. han preparat el projecte de rehabilitació i restauració. La intervenció gran a la Casa Vicens no va poder començar fins fa uns mesos, ja que l’administració no va atorgar la llicència d’obres fins el 19 de setembre del 2016. Per actuar en un monument que és patrimoni nacional i mundial, s’ha hagut de redactar un pla especial per a la zona (la casa està ubicada al carrer de les Carolines, 18-24).
Visites i entrades / Durant tot el temps en què no s’han pogut iniciar els treballs majors, s’han anat realitzant petites intervencions que han revelat sorpreses, com que la fusta original (132 anys!) es conserva intacta, i la policromia, com la del fumador, una sala daurada que ara es descobreix en tons verds i blaus.
També s’ha aprofitat per valorar la capacitat de càrrega de l’espai. El director de la Casa Vicens, Joan Abellà, va explicar que s’han calculat unes 150.000 visites l’any, el que significa unes 500 persones al dia o, el que és el mateix, 50 persones l’hora. A més, es vol atreure el públic autòcton i es pretén que un 20% sigui local.
Quant al preu de l’entrada, encara no s’ha fixat (hi haurà descomptes) però es parla d’un import entre els 12 i els 20 euros. Tot i que durant els primers mesos serà difícil, la voluntat d’Abellà és que la venda d’entrades es faci cent per cent en línia, anticipades i amb horari fixat (per exemple, per entrar als palaus de l’Alhambra s’ha de fer així). Aquesta mesura evitaria cues i, a més, controlaria la quantitat de visitants a l’interior.
Reforma i rehabilitació / Tota la intervenció a la Casa Vicens té un pressupost de quatre milions d’euros (el preu que MoraBanc va pagar per adquirir a la casa no ha transcendit).
Quan la banca andorrana va comprar l’immoble es conservava intacte des del 1964, després de diverses intervencions. El 1925, la família Jover va encarregar a l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, una ampliació, ja que volia tres pisos independents. El projecte va obtenir el vistiplau del mateix Gaudí. En el projecte actual, tota la part de Serra Martínez es manté, ja que no desentona i servirà per habilitar els espais de serveis, d’atenció al públic, d’exposicions temporals i d’informació de la casa.
En canvi, els arquitectes han decidit enderrocar un afegit posterior que desvirtuava l’estètica i que ara permetrà posar en valor la façana posterior, que quedava tapada.
Els arquitectes han explicat que el projecte respecta tots els elements originals de Gaudí, i dels que tenen documentació els reprodueixen exactament. En canvi, dels que no hi ha cap document gràfic, com l’escalinata central de la casa quan era unifamiliar, no s’intenta imitar l’estil gaudinià, sinó que es deixa clar que és un arranjament fruit de la restauració.
El resultat, a la tardor.
Les dates de construcció de l’immoble, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat l’any 2005, s’han fixat entre 1883 i 1885, tot i que a la informació oficial de l’Ajuntament de Barcelona indica 1888. La museòloga que es fa càrrec de la restauració de la Casa Vicens, Marta Antuñano, va aclarir ahir que, segons la investigació, s’ha pogut determinar el període d’edificació.
La Casa Vicens és un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a Europa al segle XIX: Gaudí va fundar el Modernisme, el que a França era l’Art Nouveau o Anglaterra el Modern Style. Amb la mort del senyor Vicens, la seva vídua va vendre la casa, el 1899, a la família Jover. La llar ha estat a les seves mans fins l’any 2014, quan la va posar a la venda i MoraBanc va aprofitar l’oportunitat per comprar-la.
Durant els tres últims anys, MoraBanc ha encarregat a un equip de gestors culturals independents l’estudi del projecte museogràfic i cultural, i els estudis d’arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes S.L.P. i Daw Office S.L.P. han preparat el projecte de rehabilitació i restauració. La intervenció gran a la Casa Vicens no va poder començar fins fa uns mesos, ja que l’administració no va atorgar la llicència d’obres fins el 19 de setembre del 2016. Per actuar en un monument que és patrimoni nacional i mundial, s’ha hagut de redactar un pla especial per a la zona (la casa està ubicada al carrer de les Carolines, 18-24).
Visites i entrades / Durant tot el temps en què no s’han pogut iniciar els treballs majors, s’han anat realitzant petites intervencions que han revelat sorpreses, com que la fusta original (132 anys!) es conserva intacta, i la policromia, com la del fumador, una sala daurada que ara es descobreix en tons verds i blaus.
També s’ha aprofitat per valorar la capacitat de càrrega de l’espai. El director de la Casa Vicens, Joan Abellà, va explicar que s’han calculat unes 150.000 visites l’any, el que significa unes 500 persones al dia o, el que és el mateix, 50 persones l’hora. A més, es vol atreure el públic autòcton i es pretén que un 20% sigui local.
Quant al preu de l’entrada, encara no s’ha fixat (hi haurà descomptes) però es parla d’un import entre els 12 i els 20 euros. Tot i que durant els primers mesos serà difícil, la voluntat d’Abellà és que la venda d’entrades es faci cent per cent en línia, anticipades i amb horari fixat (per exemple, per entrar als palaus de l’Alhambra s’ha de fer així). Aquesta mesura evitaria cues i, a més, controlaria la quantitat de visitants a l’interior.
Reforma i rehabilitació / Tota la intervenció a la Casa Vicens té un pressupost de quatre milions d’euros (el preu que MoraBanc va pagar per adquirir a la casa no ha transcendit).
Quan la banca andorrana va comprar l’immoble es conservava intacte des del 1964, després de diverses intervencions. El 1925, la família Jover va encarregar a l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, una ampliació, ja que volia tres pisos independents. El projecte va obtenir el vistiplau del mateix Gaudí. En el projecte actual, tota la part de Serra Martínez es manté, ja que no desentona i servirà per habilitar els espais de serveis, d’atenció al públic, d’exposicions temporals i d’informació de la casa.
En canvi, els arquitectes han decidit enderrocar un afegit posterior que desvirtuava l’estètica i que ara permetrà posar en valor la façana posterior, que quedava tapada.
Els arquitectes han explicat que el projecte respecta tots els elements originals de Gaudí, i dels que tenen documentació els reprodueixen exactament. En canvi, dels que no hi ha cap document gràfic, com l’escalinata central de la casa quan era unifamiliar, no s’intenta imitar l’estil gaudinià, sinó que es deixa clar que és un arranjament fruit de la restauració.
El resultat, a la tardor.