ESCALDES-ENGORDANY
L’Arxiu documenta la història de Sud Ràdio i la ‘guerra de les ones’
Cultura ingressa dos fons relacionats amb Isabell Sandy
El Departament de Patrimoni Cultural amplia els estudis sobre la història de la ràdio a amb una investigació sobre els últims anys de Sud Ràdio. «La història de Sud Ràdio, anteriorment coneguda com a Andorràdio i Ràdio de les Valls, és inextricable de la de Radio Andorra», segons informa l’últim Butlletí de l’Arxiu Nacional.
La finalitat de l’estudi és «aprofundir en la història de les dues emissores, fent l’èmfasi en allò que van significar per a Andorra. És un treball de revisió bibliogràfica i documental des del rigor històric per entendre el que va succeir amb les ràdios i les conseqüències que van tenir per al país». El treball encarregat també recupera el testimoni dels personatges públics relacionats amb l’afer de les ràdios durant els anys 60, 70 i 80, i d’alguns dels professionals que van treballar a les emissores.
El treball dona continuïtat al projecte de l’Arxiu d’Etnografia Radio Andorra, un relat coral. La feina la realitzen la historiadora Maria Jesús Lluelles, com a responsable de la recerca històrica, i el periodista Albert Roig, que està realitzant les entrevistes als testimonis.
El Butlletí segueix explicant que «la instal·lació de Radio Andorra i l’aparició d’Andorràdio no van estar exemptes de problemes des dels seus inicis. Concessions polèmiques, anys de guerres, mirades receloses des dels països veïns davant la influència radiofònica dels centres emissors, la competència entre les emissores... connoten amb certa èpica els esdeveniments històrics que es van succeir des de l’any 1935, amb la concessió que va permetre obrir Radio Andorra, fins al 1981, quan tanquen les dos emissores. La història, però, no va acabar amb la fi de les emissions. El cert és que, des de finals dels anys 40, s’inicia un procés d’autoritzacions i de restriccions que va desencadenar l’anomenada guerra de les ones,que va suposar un conflicte entre les autoritats andorranes, el copríncep francès i el copríncep episcopal pel control de la radiodifusió a Andorra».
EL FONS DE SANDY / D’altra banda, el Butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra informa que ha ingressat dos grans fons documentals sobre l’obra i la vida d’Isabelle Sandy (1884-1975). El passat mes de maig es va firmar el contracte de comodat temporal entre el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i el Comú de la Massana del fons d’Isabelle Sandy, que la Biblioteca Comunal de la Massana conservava des de 1998.
L’altre fons prové del professor Jean-Claude Chevalier, especialista en l’obra de Sandy, que va lliurar a l’Arxiu Nacional, el 24 de març de l’any passat, el fons documental de Sandy. L’objecte de la donació són els documents que formen part del llegat d’Isabelle Sandy, de l’any 1884 al 1975, i que van ser recuperats pel professor Chevalier els anys 1970 i 1989.
La finalitat de l’estudi és «aprofundir en la història de les dues emissores, fent l’èmfasi en allò que van significar per a Andorra. És un treball de revisió bibliogràfica i documental des del rigor històric per entendre el que va succeir amb les ràdios i les conseqüències que van tenir per al país». El treball encarregat també recupera el testimoni dels personatges públics relacionats amb l’afer de les ràdios durant els anys 60, 70 i 80, i d’alguns dels professionals que van treballar a les emissores.
El treball dona continuïtat al projecte de l’Arxiu d’Etnografia Radio Andorra, un relat coral. La feina la realitzen la historiadora Maria Jesús Lluelles, com a responsable de la recerca històrica, i el periodista Albert Roig, que està realitzant les entrevistes als testimonis.
El Butlletí segueix explicant que «la instal·lació de Radio Andorra i l’aparició d’Andorràdio no van estar exemptes de problemes des dels seus inicis. Concessions polèmiques, anys de guerres, mirades receloses des dels països veïns davant la influència radiofònica dels centres emissors, la competència entre les emissores... connoten amb certa èpica els esdeveniments històrics que es van succeir des de l’any 1935, amb la concessió que va permetre obrir Radio Andorra, fins al 1981, quan tanquen les dos emissores. La història, però, no va acabar amb la fi de les emissions. El cert és que, des de finals dels anys 40, s’inicia un procés d’autoritzacions i de restriccions que va desencadenar l’anomenada guerra de les ones,que va suposar un conflicte entre les autoritats andorranes, el copríncep francès i el copríncep episcopal pel control de la radiodifusió a Andorra».
EL FONS DE SANDY / D’altra banda, el Butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra informa que ha ingressat dos grans fons documentals sobre l’obra i la vida d’Isabelle Sandy (1884-1975). El passat mes de maig es va firmar el contracte de comodat temporal entre el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i el Comú de la Massana del fons d’Isabelle Sandy, que la Biblioteca Comunal de la Massana conservava des de 1998.
L’altre fons prové del professor Jean-Claude Chevalier, especialista en l’obra de Sandy, que va lliurar a l’Arxiu Nacional, el 24 de març de l’any passat, el fons documental de Sandy. L’objecte de la donació són els documents que formen part del llegat d’Isabelle Sandy, de l’any 1884 al 1975, i que van ser recuperats pel professor Chevalier els anys 1970 i 1989.