ESCALDES-ENGORDANY
La batlle del cas de ‘El ball de la vida’ demana abstenir-se
La jutgessa s’inhibeix per la seva amistat amb un dels advocats
La batlle que havia d’instruir el cas sobre el llibre El ball de la vida, d’Albert Salvadó, ha demanat abstenir-se del procediment per «l’amistat que manté amb l’advocat d’una de les parts i el fet que la mateixa s’exterioritza pot legítimament portar les restants parts a qüestionar-se en relació al respecte del seu dret fonamental a un tribunal imparcial».
Els autors de l’obra i l’editorial que la va publicar van ser demandats per l’excònsol menor d’Encamp, Josep Dallerès, per vulneració del dret a l’honor. El demandant va argumentar que la producció és «una intromissió il·legítima» que el presenta com un «personatge obscur i malvat» la qual cosa «indueix al lector a pensar que està vinculant determinades responsabilitats, amb fets ocorreguts amb una trama fosca en la qual s’amaga informació».
Per tot plegat, qui va ser síndic general i ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa demanava que s’enretiri la primera edició del llibre de març del 2016 i que, si s’escau, els responsables ometin o efectuïn la corresponent rectificació de les al·lusions realitzades a Dallerès en les edicions i publicacions següents.
La batlle que va rebre el cas, Immaculada Rodríguez Díaz, ha demanat deixar el procediment adherint-se a l’article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableix els supòsits en què els Batlles i Magistrats han d’abstenir-se i que, en cas de no fer-ho, poden ser recusats. D’aquesta manera, el cas serà tramès al president del Tribunal de Batlles, Jaume Tor, amb la finalitat que aquest l’atribueixi «al nou batlle que per torn correspongui».
L’abstenció de Rodríguez provocarà que el desenllaç de la demanda interposada per la retirada del llibre s’aplaci fins que no s’anomeni el nou batlle del cas.
Els arguments de la demanda/ La primera edició de El Ball de la vida va ser publicada el març del 2016 i relata la història de superació d’un nen de 4 anys que va patir un accident de trànsit a Encamp el 1984, data en la qual els cònsols de la parròquia eren Enric Pujal i Josep Dallerès. En la denúncia, el demandant argumenta que «l’autor el descriu amb els adjectius ‘malparit’ i ‘sense consciència’», de manera que «el relat desvirtua completament la veritat i especialment la imatge del Sr. Dallerès de manera pública i publicada en un llibre que manca a la veritat».
Els autors de l’obra i l’editorial que la va publicar van ser demandats per l’excònsol menor d’Encamp, Josep Dallerès, per vulneració del dret a l’honor. El demandant va argumentar que la producció és «una intromissió il·legítima» que el presenta com un «personatge obscur i malvat» la qual cosa «indueix al lector a pensar que està vinculant determinades responsabilitats, amb fets ocorreguts amb una trama fosca en la qual s’amaga informació».
Per tot plegat, qui va ser síndic general i ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa demanava que s’enretiri la primera edició del llibre de març del 2016 i que, si s’escau, els responsables ometin o efectuïn la corresponent rectificació de les al·lusions realitzades a Dallerès en les edicions i publicacions següents.
La batlle que va rebre el cas, Immaculada Rodríguez Díaz, ha demanat deixar el procediment adherint-se a l’article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableix els supòsits en què els Batlles i Magistrats han d’abstenir-se i que, en cas de no fer-ho, poden ser recusats. D’aquesta manera, el cas serà tramès al president del Tribunal de Batlles, Jaume Tor, amb la finalitat que aquest l’atribueixi «al nou batlle que per torn correspongui».
L’abstenció de Rodríguez provocarà que el desenllaç de la demanda interposada per la retirada del llibre s’aplaci fins que no s’anomeni el nou batlle del cas.
Els arguments de la demanda/ La primera edició de El Ball de la vida va ser publicada el març del 2016 i relata la història de superació d’un nen de 4 anys que va patir un accident de trànsit a Encamp el 1984, data en la qual els cònsols de la parròquia eren Enric Pujal i Josep Dallerès. En la denúncia, el demandant argumenta que «l’autor el descriu amb els adjectius ‘malparit’ i ‘sense consciència’», de manera que «el relat desvirtua completament la veritat i especialment la imatge del Sr. Dallerès de manera pública i publicada en un llibre que manca a la veritat».