Escaldes-Engordany
Ara que tinc 20 anys
EL PERIÒDIC D’ANDORRA compleix dues dècades informant la ciutadania de l’actualitat
Fa 50 anys, Joan Manuel Serrat cantava allò d’Ara que tinc 20 anys... Per a EL PERIÒDIC D’ANDORRA ja ha arribat el dia de fer-se seva la lletra: ahir, 3 de febrer, el rotatiu va complir 20 anys al carrer, 6.978 números. Dues dècades d’informació diària amb la voluntat que la ciutadania conegui tot el que passa al seu voltant, sigui positiu o negatiu, que li repercuteix a la seva vida o, simplement, que contribueix a formar una opinió argumentada.
Durant aquests 20 anys, per la redacció d’EL PERIÒDIC han passat desenes de periodistes que han volgut créixer com a professionals i treballar per fer públic allò que es vol amagar. Alguns han passat pel diari amb la intenció de fer pràctiques i complementar els seus estudis i ja s’hi han quedat. D’altres han vingut per aportar la seva experiència i ajudar, cada dia més, a la consolidació i el prestigi d’un producte informatiu que sempre busca el rigor i la qualitat.
L’any 1996 es va començar a gestar l’aventura d’EL PERIÒDIC. Per posar en marxa el projecte, EL PERIÒDICO DE CATALUNYA, rotatiu català que es ven conjuntament amb el seu germà andorrà des del primer dia, va mullar-se per fer rutllar el nou mitjà imprès. El diari català, tot i que aleshores escrit únicament en llengua castellana, va néixer el 1976 (l’any passat va fer 40 anys) i tenia dues dècades d’experiència. Per això, Rafel Nadal, aleshores subdirector d’EL PERIÒDICO DE CATALUNYA, va desplaçar-se fins a Andorra acompanyat d’un equip de redactors, maquetadors, dissenyadors i fotògrafs disposats a posar en marxa el mitjà andorrà. També van buscar periodistes coneixedors del país i, des del primer número, EL PERIÒDIC D’ANDORRA va cobrir l’actualitat informativa.
A més, el rotatiu va sortir al carrer dues setmanes abans d’eleccions legislatives. Marc Forné era el cap de Govern i aspirava a la reelecció (va guanyar de nou). Contra ell competien Jaume Bartumeu, Ladislau Baró i Vivenç Mateu. Tot i que Forné està retirat de la vida pública, els altres candidats van continuar la seva trajectòria política, on han fet carreres destacades: hi ha un ex-cap de Govern, un síndic general i un president de grup parlamentari. Per a la primera portada del nou diari es van reunir els quatre aspirants a ocupar la màxima cadira del Govern i se’ls va fer una fotografia sobre una enorme bandera andorrana. La localització va ser l’actual aparcament de Casa de la Vall.
I de què es parlava fa 20 anys? Doncs els temes no han variat massa. A més de les candidatures polítiques, amb noms que encara són d’actualitat (entre els consellers generals electes sorgits el febrer de 1997 hi havia Toni Martí, un jove polític de 33 anys), les qüestions que preocupaven a la ciutadania no han canviat massa: turisme, CASS, trànsit, trucades en itinerància... Fins i tot ja es parlava d’acostaments amb la Unió Europea.
Això sí, les pàgines interiors del diari eren en blanc i negre, i la feina de fotògrafs i periodistes era molt diferent, sense càmeres digitals i un internet molt incipient, i l’ús dels primers telèfons mòbils. El mitjà ha evolucionat amb la societat i els canvis en la informació, adaptant-se al format digital i a les xarxes socials, però conservant la qualitat i rigorositat de l’edició en paper.
La redacció d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA actualment es troba ubicada a l’avinguda Fiter i Rossell, a l’edifici Andbank, però el primer emplaçament va ser l’edifici Plaza, al centre d’Andorra la Vella. Anys després, la redacció es va mudar a la torre de Caldea, on va estar bastants anys fins el trasllat a la localització actual.
Per molts anys, lectors!
Durant aquests 20 anys, per la redacció d’EL PERIÒDIC han passat desenes de periodistes que han volgut créixer com a professionals i treballar per fer públic allò que es vol amagar. Alguns han passat pel diari amb la intenció de fer pràctiques i complementar els seus estudis i ja s’hi han quedat. D’altres han vingut per aportar la seva experiència i ajudar, cada dia més, a la consolidació i el prestigi d’un producte informatiu que sempre busca el rigor i la qualitat.
L’any 1996 es va començar a gestar l’aventura d’EL PERIÒDIC. Per posar en marxa el projecte, EL PERIÒDICO DE CATALUNYA, rotatiu català que es ven conjuntament amb el seu germà andorrà des del primer dia, va mullar-se per fer rutllar el nou mitjà imprès. El diari català, tot i que aleshores escrit únicament en llengua castellana, va néixer el 1976 (l’any passat va fer 40 anys) i tenia dues dècades d’experiència. Per això, Rafel Nadal, aleshores subdirector d’EL PERIÒDICO DE CATALUNYA, va desplaçar-se fins a Andorra acompanyat d’un equip de redactors, maquetadors, dissenyadors i fotògrafs disposats a posar en marxa el mitjà andorrà. També van buscar periodistes coneixedors del país i, des del primer número, EL PERIÒDIC D’ANDORRA va cobrir l’actualitat informativa.
A més, el rotatiu va sortir al carrer dues setmanes abans d’eleccions legislatives. Marc Forné era el cap de Govern i aspirava a la reelecció (va guanyar de nou). Contra ell competien Jaume Bartumeu, Ladislau Baró i Vivenç Mateu. Tot i que Forné està retirat de la vida pública, els altres candidats van continuar la seva trajectòria política, on han fet carreres destacades: hi ha un ex-cap de Govern, un síndic general i un president de grup parlamentari. Per a la primera portada del nou diari es van reunir els quatre aspirants a ocupar la màxima cadira del Govern i se’ls va fer una fotografia sobre una enorme bandera andorrana. La localització va ser l’actual aparcament de Casa de la Vall.
I de què es parlava fa 20 anys? Doncs els temes no han variat massa. A més de les candidatures polítiques, amb noms que encara són d’actualitat (entre els consellers generals electes sorgits el febrer de 1997 hi havia Toni Martí, un jove polític de 33 anys), les qüestions que preocupaven a la ciutadania no han canviat massa: turisme, CASS, trànsit, trucades en itinerància... Fins i tot ja es parlava d’acostaments amb la Unió Europea.
Això sí, les pàgines interiors del diari eren en blanc i negre, i la feina de fotògrafs i periodistes era molt diferent, sense càmeres digitals i un internet molt incipient, i l’ús dels primers telèfons mòbils. El mitjà ha evolucionat amb la societat i els canvis en la informació, adaptant-se al format digital i a les xarxes socials, però conservant la qualitat i rigorositat de l’edició en paper.
La redacció d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA actualment es troba ubicada a l’avinguda Fiter i Rossell, a l’edifici Andbank, però el primer emplaçament va ser l’edifici Plaza, al centre d’Andorra la Vella. Anys després, la redacció es va mudar a la torre de Caldea, on va estar bastants anys fins el trasllat a la localització actual.
Per molts anys, lectors!