«Sóc l’Aileen O’Neill, tinc 33 anys i en fa poc més d’un que visc a Alexandria, a Egipte. M’hi trobo bé aquí, lluny de Milwaukee, a Wisconsin, capbussada en la novel·la que m’he proposat escriure. Hi tinc pocs amics, però tampoc els busco. Em sento assossegada pel sabah el kheir amb què el bauab em saluda cada matí, en sortir de casa, i el massaa el kheir amb què em rep quan torno. Detalls quotidians que curen les pitjors ferides i que m’han permès començar de nou. Avui, però, m’he vist embrollada en uns fets que mai no hauria imaginat i que poden canviar la meva vida. Uns fets que podrien modificar la manera com les dones i els homes es relacionen amb el seu Déu».

La venjança de l’Aileen O’Neill l’ha ideat el periodista Andreu Claret Serra (Acs, 1946; germà dels músics Gerard i Lluís Claret), que s’ha posat en la pell d’una dona jove per escriure Venjança (Columna), un thriller ambientat a la ciutat egípcia d’Alexandria, on Claret ha viscut vuit anys, exercint com a director executiu de l’Anna Lindh Foundation de la Unió per la Mediterrània (2008-2015). «És un thriller, però no m’agrada centrar-me en un únic gènere, i és una novel·la amb substància en què hi trobem el Pròxim Orient i una protagonista femenina», va explicar ahir Claret. En les trames policíaques o de detectius l’habitual és que el personatge central sigui un home. De fet, Claret va començar Venjança amb un protagonista masculí, però «em vaig quedar encallat», confessa. L’esposa de l’escriptor li va suggerir que canviés el gènere del protagonista, i va ser així com es va posar en la ment d’una dona nord-americana –escriu en primera persona–, atractiva, advocada, víctima de la violència masclista del seu marit, i que després de perdre un cas relacionat amb la pederàstia de l’església catòlica fuig dels Estats Units per instal·lar-se a Alexandria per escriure una novel·la. A Egipte encaixa molt bé, però l’assassinat del seu amic antiquari per robar-li un manuscrit d’Hipàtia que pot canvia la història del cristianisme farà que busqui la veritat.

Per a Claret, Venjança ha estat «tot un repte tècnic i d’escriptura. A més, he volgut mostrar una mirada diferent sobre Alexandria». La ciutat és «una contradicció. En poc més temps ha passat d’un o dos milions d’habitants a set milions, amb la migració dels pagesos del Nil», argumenta l’autor. «És alhora una ciutat cosmopolita i molt conservadora». L’Aileen O’Neill, però, hi encaixa. Fins i tot, manté una relació amb un policia egipci i la seva amistat amb un grup d’adolescents l’ajuda a resoldre l’assassinat del seu amic.

La protagonista manté paral·lelismes amb l’altra protagonista de la trama, Hipàtia, filòsofa, científica, matemàtica i astrònoma del segle IV després de Crist, assassinada fa 1.600 anys pels extremistes cristians. D’Hipàtia no ha quedat cap document escrit, i Claret es pren la llicència d’imaginar un manuscrit de l’erudita d’Alexandria que posa per cap avall les tesis del cristianisme. Per evitar que el document vegi la llum, a Venjança hi intervenen els fonamentalistes cristians, els musulmans fanàtics, la CIA, el Mossad... Fins i tot el Papa de Roma hi ha de posar cullerada.

Venjança és una novel·la d’acció, documentada històricament, «és entretinguda, però amb teca», afirma Claret.  

Amb coneixement de causa

El periodista i escriptor sap de què parla. Durant els vuit anys que ha residit a Alexandria ha viscut en directe les revolucions i els canvis tant a Egipte com al Pròxim Orient. «He vist des de la gran esperança de canvi, de la voluntat de fer caure dictadors i sàtrapes i tenir uns governs més oberts i democràtics, fins a la gran frustració de veure com Egipte ha tornat enrere; després d’una etapa amb els Germans Musulmans, el cop d’Estat militar ha retornat el país als temps de Mubarak», explica Claret. «La crisi de Síria ho ha contaminat i ara, a més, hi ha Trump als Estats Units....», lamenta. Amb tot, el periodista està convençut que a mitjà i llarg termini tant Egipte com el Pròxim Orient experimentaran canvis importants.
Després de la dictadura de Hosni Murabak i del breu govern dels retrògrads Germans Musulmans, ara els militars governen a Egipte i «hi ha una repressió brutal». De fet, la situació de Síria i Palestina «ha bloquejat el món àrab, i és molt difícil un canvi a curt termini.
El Pròxim Orient es troba en un procés de reestructuració, i pot canviar el mapa de la regió sorgit del final del colonialisme». Tot això és el context amb què es troba la protagonista de la novel·la.

Claret també critica la simplificació que es fa en igualar religió musulmana a terrorisme. «Hi ha molta confusió entre església, religió i espiritualitat», afirma. I a propòsit de la crisi dels refugiats afegeix que «no es pot criminalitzar el col·lectiu de refugiats perquè hi hagi terroristes infiltrats». A més, «també hi ha cristianisme fonamentalista, com el que ha ajudat Trump a guanyar la presidència», aclareix.

El periodista clou la conversa comentant la mala gestió que Europa està fent de la crisi dels refugiats, una qüestió de la quals se n’està fent «demagògia» i que s’ha convertit «en una tema de política interna». També se’n riu d’aquells europeus que es posen les mans al cap pel mur que vol aixecar Trump entre els Estats Units i Mèxic, «quan hi ha un mur a Hongria, un altre als Balcans, la valla de Ceuta... La gent es mor de fred a Europa, ens hauria de fer vergonya a tots». Per a Claret, el tema dels refugiats no és una qüestió de murs, sino de política global. «La gestió dels fluxos migratoris es pot fer bé, Europa envelleix i necessita gent», matisa.

Per parlar amb Claret sobre política al Pròxim Orient i sobre Venjança, aquest divendres, dia 3, l’autor presenta el llibre a l’FNAC, a les 18.30 hores. Joan Peruga en farà la introducció, i comptarà amb la presència del seu germà Gerard.