ANDORRA LA VELLA
Estrena del documental dedicat al multidisciplinar Sergi Mas
Hèctor Mas, net del prolífic creador, homenatja l’avi amb un curtmetratge sobre l’artista i l’artesà
El Teatre Comunal es va fer petit ahir per acollir l’estrena del documental que el director Hèctor Mas ha rodat com a homenatge al seu avi, el prolífic i polifacètic artista-artesà Sergi Mas. El curtmetratge, d’uns 25 minuts, ha estat produït per la Societat Andorrana de Ciències, entitat que ha volgut posar veu i imatge a les idees i la força del discurs de Mas. Més de 40 hores de filmació que el jove Mas ha hagut de resumir per mostrar l’essència del Mas veterà.
El projecte està centrat en la «diferència entre un artista i un artesà, una reflexió a la qual dona molta importància el meu avi ja que un artista no pot ser-ho si no té un bagatge artesanal al darrere», va explicar Hèctor Mas el dia de la presentació del documental. De fet, Sergi Mas dona molta importància als objectes artesans i de caire històric, tal com demostra en la col·lecció d’art tradicional folklòric pirinenc que conserva, que representa «la voluntat que té de saber d’on venim per discernir què som».
Biografia / Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d’octubre de 1930) és escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor. Prové d’una família d’artesans: el seu pare era ebanista i la família de la mare era d’impressors. Mas va cursar estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i es va formar al Poble Espanyol de Montjuïc, on va treballar la ceràmica, el gravat, l’estampat i el tornejat. Allà va conèixer Maria Canalís, amb qui es va casar l’any 1955 i que va ser col·laboradora en la seva feina. Després de diversos encàrrecs i viatges a Andorra, finalment, el 1957 van decidir establir-se a Aixovall.
Mas va participar en la reforma de la Casa de la Vall, dirigida per Manuel Humbert i Rafael Benet, l’any 1961. El 1966 va obrir amb la seva esposa un taller de ceràmica a Sant Julià de Lòria, on va dissenyar i elaborar diversos models d’imatges, figures i murals. Entre les seves escultures més destacades hi ha la de la nova de la imatge de la Verge de Meritxell.
L’artista-artesà ha realitzat diversos treballs monumentals, com el mural Les Benaurances a la façana de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir, la font monumental Garlandes i llorer a Sant Julià de Lòria o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer a Ordino i a Escaldes-Engordany i a Arnaldeta de Caboet i al Consell de la Terra.
També ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador i exlibrista. També és autor del llibre El moble andorrà (2003) i Aspectes de l’art popular d’Andorra (2016), un volum publicat gràcies a un mecenatge popular.
El projecte està centrat en la «diferència entre un artista i un artesà, una reflexió a la qual dona molta importància el meu avi ja que un artista no pot ser-ho si no té un bagatge artesanal al darrere», va explicar Hèctor Mas el dia de la presentació del documental. De fet, Sergi Mas dona molta importància als objectes artesans i de caire històric, tal com demostra en la col·lecció d’art tradicional folklòric pirinenc que conserva, que representa «la voluntat que té de saber d’on venim per discernir què som».
Biografia / Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d’octubre de 1930) és escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor. Prové d’una família d’artesans: el seu pare era ebanista i la família de la mare era d’impressors. Mas va cursar estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i es va formar al Poble Espanyol de Montjuïc, on va treballar la ceràmica, el gravat, l’estampat i el tornejat. Allà va conèixer Maria Canalís, amb qui es va casar l’any 1955 i que va ser col·laboradora en la seva feina. Després de diversos encàrrecs i viatges a Andorra, finalment, el 1957 van decidir establir-se a Aixovall.
Mas va participar en la reforma de la Casa de la Vall, dirigida per Manuel Humbert i Rafael Benet, l’any 1961. El 1966 va obrir amb la seva esposa un taller de ceràmica a Sant Julià de Lòria, on va dissenyar i elaborar diversos models d’imatges, figures i murals. Entre les seves escultures més destacades hi ha la de la nova de la imatge de la Verge de Meritxell.
L’artista-artesà ha realitzat diversos treballs monumentals, com el mural Les Benaurances a la façana de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir, la font monumental Garlandes i llorer a Sant Julià de Lòria o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer a Ordino i a Escaldes-Engordany i a Arnaldeta de Caboet i al Consell de la Terra.
També ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador i exlibrista. També és autor del llibre El moble andorrà (2003) i Aspectes de l’art popular d’Andorra (2016), un volum publicat gràcies a un mecenatge popular.