ESCALDES-ENGORDANY
L’endogàmia posa en perill la supervivència de les marmotes
Els exemplars que hi ha a Andorra provenen del sud dels Alps
L’escassa diversitat genètica descoberta en les marmotes que habiten els Pirineus, reintroduïdes entre 1948 i 1988 de dos grups procedents dels Alps, podria amenaçar la seva supervivència i perjudicar la seva adaptació a les noves condicions que genera el canvi climàtic. Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Laboratoire de Biométrie de Biologie Evolutive (LBBE) de Lió (França) han analitzat l’ADN de les marmotes dels Pirineus a través dels pèls d’aquests animals.
La marmota alpina es va extingir dels Pirineus fa més de 15.000 anys, però entre 1948 i 1988 es van reintroduir en diverses zones del Pirineu francès uns 400 exemplars de marmota procedents dels Alps francesos, encara que no se sap amb exactitud ni quants ni d’on es van agafar, segons explica Mariona Ferrándiz Rovira, investigadora postdoctoral del Creaf. Segons Ferrándiz, «tot i la manca de planificació i de seguiment, la reintroducció de la marmota alpina al Pirineu ha estat un èxit» perquè ràpidament es va establir i va colonitzar gairebé tota la cara sud del Pirineu.
No obstant això, les poblacions reintroduïdes a Andorra i a les comarques catalanes de la Cerdanya i el Ripollès tenen molt poca diversitat genètica, «un aspecte crucial per adaptar-se al nou ambient». «Només el temps dirà si aquest aspecte les perjudica a l’hora d’adaptar-se a les noves condicions que genera el canvi climàtic», ha advertit la investigadora.
Ferrándiz ha recordat que més d’un terç de les reintroduccions fracassen a causa de la manca d’estudis previs, a un inadequat seguiment posterior o bé a una baixa diversitat genètica. «Que les poblacions siguin diverses genèticament és important en general, però ho és encara més quan les poblacions són petites, com és habitual en les poblacions reintroduïdes. El problema rau en el fet que la manca de diversitat genètica redueix la capacitat d’adaptar-se a nou ambient».
Ara, els investigadors del Creaf i del LBBE han descobert que les tres poblacions de marmotes pirinenques estudiades tenen una baixa diversitat genètica, que provenen només de dues poblacions alpines i que no hi ha hagut intercanvi genètic entre elles. Segons Ferrándiz, les marmotes d’Andorra i la Cerdanya provenen de Mercantour, al sud dels Alps, mentre que les del Ripollès provenen del nord, de la regió de Vanoise.
Com les poblacions dels Pirineus no han intercanviat material genètic, cada població del Pirineu encara s’assembla molt a la població d’origen dels Alps i, per això, s’ha pogut identificar el seu origen «amb molta precisió». L’èxit de la reintroducció de la marmota als Pirineus és «un cas excepcional» ja que és important «triar un nombre suficient d’individus a reintroduir i que aquests individus siguin genèticament diversos per augmentar el nombre de reintroduccions reeixides».
La marmota alpina es va extingir dels Pirineus fa més de 15.000 anys, però entre 1948 i 1988 es van reintroduir en diverses zones del Pirineu francès uns 400 exemplars de marmota procedents dels Alps francesos, encara que no se sap amb exactitud ni quants ni d’on es van agafar, segons explica Mariona Ferrándiz Rovira, investigadora postdoctoral del Creaf. Segons Ferrándiz, «tot i la manca de planificació i de seguiment, la reintroducció de la marmota alpina al Pirineu ha estat un èxit» perquè ràpidament es va establir i va colonitzar gairebé tota la cara sud del Pirineu.
No obstant això, les poblacions reintroduïdes a Andorra i a les comarques catalanes de la Cerdanya i el Ripollès tenen molt poca diversitat genètica, «un aspecte crucial per adaptar-se al nou ambient». «Només el temps dirà si aquest aspecte les perjudica a l’hora d’adaptar-se a les noves condicions que genera el canvi climàtic», ha advertit la investigadora.
Ferrándiz ha recordat que més d’un terç de les reintroduccions fracassen a causa de la manca d’estudis previs, a un inadequat seguiment posterior o bé a una baixa diversitat genètica. «Que les poblacions siguin diverses genèticament és important en general, però ho és encara més quan les poblacions són petites, com és habitual en les poblacions reintroduïdes. El problema rau en el fet que la manca de diversitat genètica redueix la capacitat d’adaptar-se a nou ambient».
Ara, els investigadors del Creaf i del LBBE han descobert que les tres poblacions de marmotes pirinenques estudiades tenen una baixa diversitat genètica, que provenen només de dues poblacions alpines i que no hi ha hagut intercanvi genètic entre elles. Segons Ferrándiz, les marmotes d’Andorra i la Cerdanya provenen de Mercantour, al sud dels Alps, mentre que les del Ripollès provenen del nord, de la regió de Vanoise.
Com les poblacions dels Pirineus no han intercanviat material genètic, cada població del Pirineu encara s’assembla molt a la població d’origen dels Alps i, per això, s’ha pogut identificar el seu origen «amb molta precisió». L’èxit de la reintroducció de la marmota als Pirineus és «un cas excepcional» ja que és important «triar un nombre suficient d’individus a reintroduir i que aquests individus siguin genèticament diversos per augmentar el nombre de reintroduccions reeixides».