ESCALDES-ENGORDANY
Martí defensa l’acord amb Europa i rebutja el «proteccionisme»
El cap de Govern diu que per mantenir la seguretat cal cooperació policial «més enllà de les nostres fronteres»
«Si fem balanç dels últims 12 mesos, no podem passar per alt que en aquest 2016 s’ha posat –més que mai– en evidència quin és el veritable debat del nostre temps: entre aquells que volen un món més obert, més integrat i més dinàmic i aquells que voldrien un món fet de tancaments, de proteccionismes i de recels». Amb aquestes paraules, el cap de Govern, Toni Martí, ha donat la benvinguda a l’Any Nou, en un discurs emès per Andorra Televisió dissabte al vespre. Un parlament que es va centrar en la defensa de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea i en què no va fer ni un esment a les conseqüències del cas BPA que al llarg del 2016 encara s’han arrossegat, amb la conseqüència indirecta de dues dimissions de pes.
Martí sí que va fer referències velades als Liberals d’Andorra, el principal grup de l’oposició, que s’oposen a la manera en què s’estan duent a terme les negociacions amb Europa. El líder de l’Executiu demòcrata va insistir que «no és un camí fàcil i hem de ser capaços de corregir molts errors. Però el que està clar és que sobre la base del proteccionisme, del tancament, del populisme, de la por a l’altre, de la crispació permanent... Sobre aquesta base la humanitat no ha construït mai res que sigui pròsper ni que sigui just».
Tot i que Andorra ha estat al llarg dels segles un país tancat en si mateix, proteccionista –fins i tot ho recomanava el Manual Digest–, Martí defensa que és d’hora d’obrir-se a un món global. «No és menys cert que un país petit en territori i gran en talent, com és Andorra, necessita –potser més que d’altres– un món obert, amb institucions justes i regles equitatives».
SEGURETAT / El cap de Govern també va apel·lar a una de les característiques més valorades tant per la ciutadania com pels visitants: la seguretat i els baixos índexs de delinqüència. Per a Martí, l’obertura a Europa no és un risc, sinó al contrari, opina que en serà un reforç. «Avui en dia, sense acords de cooperació policial entre els països i sense una política de seguretat que vagi més enllà de les nostres fronteres, seria molt difícil mantenir la tranquil·litat que és un dels nostres trets d’identitat més característics».
Reivindicant que «Andorra té la capacitat (...) de resoldre amb èxit una qüestió complexa com és l’acord d’associació amb la Unió Europea», Martí va reiterar que està en desacord com «alguns» opten «pel proteccionisme i per l’unilateralisme, com es parla d’estripar acords comercials, de debilitar les institucions internacionals o de tancar fronteres. I tot plegat acompanyat d’una inestabilitat política creixent, amb un auge dels populismes i els extremismes».
Traient pit / El cap de l’Executiu també va aprofitar per destacar la feina feta pel seu Govern, que fa sis anys que dirigeix el país: «Al llarg dels últims anys els andorrans hem estat capaços de superar una crisi econòmica sense posar en risc la cohesió social; hem fet reformes importants i profundes sense afectar els equilibris i els consensos que estan a la base de les nostres institucions; i hem resolt alguns problemes molt greus amb més encert del que han tingut països més grans i més poderosos que nosaltres».
A Martí encara li queda mitja legislatura per endavant, un termini que ha garantit que complirà, i va manifestar en el discurs d’Any Nou que «des del Govern encarem els més de dos anys que queden de legislatura amb fermesa, confiança i determinació per encarar les reformes pendents». Sanitat, funció pública i competències i transferències comunals són els temes prioritaris que s’han anunciat per desenvolupar durant el 2017.
«Una Andorra passada de la qual n’aprenem»
La Fraga Rossell, reconvertida en el centre d’interpretació del ferro, «és el símbol d’una Andorra –la de les mines de ferro i les fargues– que va quedar enrere ja fa molts anys. Una Andorra ja passada, però de la qual en podem aprendre –encara avui–moltes coses». Per això, el cap de Govern, Toni Martí, la va escollir com a escenari per enregistrar el discurs d’Any Nou, que es va emetre dissabte tan sols tres hores abans de liquidar el 2016 i donar pas al 2017, un any ple d’objectius.
«Les fargues són sinònim d’esforç i d’innovació per ser capaços de superar l’economia de subsistència; i són també un símbol d’una Andorra oberta i ben relacionada amb el seu entorn. Al nostre país, el creixement i el benestar sempre ha anat de la mà de la capacitat dels andorrans d’innovar i d’anar més enllà de les nostres fronteres. Va ser així fa 300 anys i ha estat així al llarg de les últimes dècades. Una Andorra oberta i diversa és una Andorra pròspera», va insistir, utilitzant com a metàfora del tarannà andorrà l’esforç i tenacitat d’aquells homes d’aram.
Recordant l’evolució dels últims segles, Martí va voler convèncer la ciutadania de les virtuts de donar-se la mà amb la Unió Europea, un pas més en l’obertura del país més enllà de la frontera física natural. «Algú podria pensar que un país envoltat d’altes muntanyes ha de ser –forçosament– un país tancat. Però és precisament al capdamunt de les muntanyes des d’on es poden contemplar els horitzons més amplis», va concloure al final del parlament.
El cap de Govern va fer referència diverses vegades a la història del país per reiterar que el següent pas, el natural, és llençar-se als braços d’Europa: «Quan els nostres avantpassats –fa molt segles–van crear els Comuns, primer, i el Consell de la Terra, més endavant, ho van fer sota un principi fonamental: allò que afecta a tots, s’ha de resoldre entre tots. I és al tomb d’aquest mateix principi que la humanitat ha creat institucions com les Nacions Unides o el Consell d’Europa».
Amb tot, Martí ho té clar: «Un acord equilibrat i respectuós amb el que som; que potenciï la nostra identitat i la nostra sobirania». Europa sí, però sempre que respecti les particularitats que Andorra conserva des de fa segles.
Martí sí que va fer referències velades als Liberals d’Andorra, el principal grup de l’oposició, que s’oposen a la manera en què s’estan duent a terme les negociacions amb Europa. El líder de l’Executiu demòcrata va insistir que «no és un camí fàcil i hem de ser capaços de corregir molts errors. Però el que està clar és que sobre la base del proteccionisme, del tancament, del populisme, de la por a l’altre, de la crispació permanent... Sobre aquesta base la humanitat no ha construït mai res que sigui pròsper ni que sigui just».
Tot i que Andorra ha estat al llarg dels segles un país tancat en si mateix, proteccionista –fins i tot ho recomanava el Manual Digest–, Martí defensa que és d’hora d’obrir-se a un món global. «No és menys cert que un país petit en territori i gran en talent, com és Andorra, necessita –potser més que d’altres– un món obert, amb institucions justes i regles equitatives».
SEGURETAT / El cap de Govern també va apel·lar a una de les característiques més valorades tant per la ciutadania com pels visitants: la seguretat i els baixos índexs de delinqüència. Per a Martí, l’obertura a Europa no és un risc, sinó al contrari, opina que en serà un reforç. «Avui en dia, sense acords de cooperació policial entre els països i sense una política de seguretat que vagi més enllà de les nostres fronteres, seria molt difícil mantenir la tranquil·litat que és un dels nostres trets d’identitat més característics».
Reivindicant que «Andorra té la capacitat (...) de resoldre amb èxit una qüestió complexa com és l’acord d’associació amb la Unió Europea», Martí va reiterar que està en desacord com «alguns» opten «pel proteccionisme i per l’unilateralisme, com es parla d’estripar acords comercials, de debilitar les institucions internacionals o de tancar fronteres. I tot plegat acompanyat d’una inestabilitat política creixent, amb un auge dels populismes i els extremismes».
Traient pit / El cap de l’Executiu també va aprofitar per destacar la feina feta pel seu Govern, que fa sis anys que dirigeix el país: «Al llarg dels últims anys els andorrans hem estat capaços de superar una crisi econòmica sense posar en risc la cohesió social; hem fet reformes importants i profundes sense afectar els equilibris i els consensos que estan a la base de les nostres institucions; i hem resolt alguns problemes molt greus amb més encert del que han tingut països més grans i més poderosos que nosaltres».
A Martí encara li queda mitja legislatura per endavant, un termini que ha garantit que complirà, i va manifestar en el discurs d’Any Nou que «des del Govern encarem els més de dos anys que queden de legislatura amb fermesa, confiança i determinació per encarar les reformes pendents». Sanitat, funció pública i competències i transferències comunals són els temes prioritaris que s’han anunciat per desenvolupar durant el 2017.
«Una Andorra passada de la qual n’aprenem»
La Fraga Rossell, reconvertida en el centre d’interpretació del ferro, «és el símbol d’una Andorra –la de les mines de ferro i les fargues– que va quedar enrere ja fa molts anys. Una Andorra ja passada, però de la qual en podem aprendre –encara avui–moltes coses». Per això, el cap de Govern, Toni Martí, la va escollir com a escenari per enregistrar el discurs d’Any Nou, que es va emetre dissabte tan sols tres hores abans de liquidar el 2016 i donar pas al 2017, un any ple d’objectius.
«Les fargues són sinònim d’esforç i d’innovació per ser capaços de superar l’economia de subsistència; i són també un símbol d’una Andorra oberta i ben relacionada amb el seu entorn. Al nostre país, el creixement i el benestar sempre ha anat de la mà de la capacitat dels andorrans d’innovar i d’anar més enllà de les nostres fronteres. Va ser així fa 300 anys i ha estat així al llarg de les últimes dècades. Una Andorra oberta i diversa és una Andorra pròspera», va insistir, utilitzant com a metàfora del tarannà andorrà l’esforç i tenacitat d’aquells homes d’aram.
Recordant l’evolució dels últims segles, Martí va voler convèncer la ciutadania de les virtuts de donar-se la mà amb la Unió Europea, un pas més en l’obertura del país més enllà de la frontera física natural. «Algú podria pensar que un país envoltat d’altes muntanyes ha de ser –forçosament– un país tancat. Però és precisament al capdamunt de les muntanyes des d’on es poden contemplar els horitzons més amplis», va concloure al final del parlament.
El cap de Govern va fer referència diverses vegades a la història del país per reiterar que el següent pas, el natural, és llençar-se als braços d’Europa: «Quan els nostres avantpassats –fa molt segles–van crear els Comuns, primer, i el Consell de la Terra, més endavant, ho van fer sota un principi fonamental: allò que afecta a tots, s’ha de resoldre entre tots. I és al tomb d’aquest mateix principi que la humanitat ha creat institucions com les Nacions Unides o el Consell d’Europa».
Amb tot, Martí ho té clar: «Un acord equilibrat i respectuós amb el que som; que potenciï la nostra identitat i la nostra sobirania». Europa sí, però sempre que respecti les particularitats que Andorra conserva des de fa segles.