ESCALDES-ENGORDANY
Balanç 2016, un any de desencontres i de preparar el terreny
El ‘cas BPA’ ha tornat a ser el protagonista dels últims mesos, a més de l’assentament de les bases per a reformes de pes que s’han de desenvolupar el 2017 i de dues dimissions sonades
GENER-FEBRER-MARÇ 2016
Reformes que s’allarguen i empreses fantasma / Per ESTEFANIA GRACIA
Els anys passen, però sembla que les problemàtiques socials i polítiques d’Andorra segueixen sent les mateixes. L’any va començar amb la presa de possessió de Carles Álvarez Marfany com a ministre de Salut i en substitució de Rosa Ferrer. Llavors ja es discutia sobre el rumb del sistema sanitari. El cap de Govern, Toni Martí, va destacar, a principis de gener, que la sanitat seria un dels punts més importants de la legislatura. Una altra de les reformes que treia el cap a principis d’any va ser la de la funció pública. A meitats d’aquell mes els sindicats ja estaven negociant amb l’Executiu per trobar una unitat negociadora i iniciar les línies d’actuació. Gairebé un any després, tant la reforma sanitària com la de la funció pública continuen obertes. Veurem fins quan.
A principis de gener, Andorra es va veure afectada per la visita d’uns hackers que van entrar en diversos webs oficials del país i van topar amb informació sensible, tot per aconseguir que el Principat reconegués el Sàhara Occidental. Ningú sap com va acabar aquesta història, però sí sabem que les infraestructures en línia del país han continuat rebent diversos atacs. També hi va haver problemàtiques amb el sistema informàtic que gestionava les ajudes socials, ja que una avaria en aquest va retardar el pagament de les prestacions de més de cent persones.
Durant el primer mes de l’any, els diferents partits polítics van començar a mostrar les seves discrepàncies en relació a l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE). Tot i això, no va ser fins al febrer que els liberals van decidir donar l’esquena al pacte d’Estat. Curiós també que a principis del 2016, Saboya es marqués que en dos anys Andorra podria firmar l’acord europeu, quan no fa ni un mes que des del Govern es va fixar exactament el mateix termini (dos anys) per establir les negociacions amb la UE. Sembla així que els dies no passen per a tots igual.
Drets humans / Un dels casos judicials més importants que va omplir les portades durant el gener va ser el del ginecòleg Gouarré, condemnat per abús sexual. La sorpresa va arribar, però, a mitjans del mateix mes, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans va donar la raó a l’acusat i va obligar al Govern a pagar 26.000 euros en concepte de danys morals i costos judicials. La Batllia també va tractar el cas de la doctora Bruni, que demanava sis anys de presó per al seu exmarit com a conseqüència d’haver segrestat la seva filla. A finals de febrer es van produir també els trets a l’edifici administratiu de la Policia, que van acabar amb la detenció d’un sotsoficial (al març) i la seva posterior posada en llibertat.
Durant el mes de gener també vam haver de lamentar la mort d’una jove de Santa Coloma que va patir un greu accident de trànsit a la carretera en direcció a La Seu d’Urgell. També a finals d’aquest mes, va començar a fer-se present el neguit dels extreballadors de BPA, ja que aquests van presentar la primera demanda col·lectiva contra el Govern per tota la resolució del banc, que al març va complir un any. I si parlem d’empreses o entitats fantasma, cal recordar Andorra Airlines, que va aparèixer a finals de gener amb la intenció de menjar-se el mercat aeri andorrà. Al final, però, només es va vendre fum. Després que sortissin a la llum diverses informacions compromeses, la companyia va acabar desapareixent sense ni tan sols haver iniciat els vols.
El febrer també va ser un mes mogut per a la família Pujol: van saltar les alarmes sobre els diners que tenien guardats a Andorra. Precisament, va ser durant el primer trimestre de l’any quan el Principat va acabar amb el secret bancari i va implantar el CDI (Conveni de no Doble Imposició) amb Espanya.
ABRIL-MAIG-JUNY 2016
Premi Andorrà de l’any per als castellers i compra de Vall Banc / Per IVÁN MOURE
Abril, maig i juny. Tres mesos frenètics previs a les vacances d’estiu que moltes portades van omplir amb l’afer BPA fins la seva desaparició i la compra de Vall Banc per part de JC Flowers. Va destacar també la victòria de la colla castellera en el premi Andorrà de l’any que organitza EL PERIÒDIC D’ANDORRA i un fet social que va aixecar molta polèmica van ser els talls d’aigua durant uns dies que van deixar la població d’Escaldes-Engordany sense un bé bàsic.
El quart mes del 2016 va començar amb l’aplicació d’una mesura de la Llei de Pressupost que des de llavors obliga els assalariats i els empresaris a aportar un 2% més a la CASS, el mateix dia que es declarava com extingit l’incendi a l’edifici Tiffany’s de la Massana.
Coincidint amb la Setmana Santa, Grandvalira i Vallnord van donar per acabada la temporada d’esquí la setmana abans de què es produís una intoxicació massiva a Tarragona i Barcelona procedent d’Aigua d’Arinsal, proveïdora andorrana d’Eden Spring, que acabaria tancant en ser l’origen d’un brot de gastroenteritis que va afectar a més de 4.000 persones. Per acabar l’abril, el Govern va fer públic el Pla Nacional del Paisatge, que s’allargarà fins el 2020, es va destapar l’operació Gavelo amb la caiguda d’una xarxa de prostitució que actuava a Espanya i Andorra i JC Flowers va efectuar la compra de Vall Banc per 29 milions d’euros.
El maig va estar marcat per unes quantes polèmiques sobre el cas BPA. D’entrada va sortir a la llum l’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç que concloïa que un 15% de les empreses andorranes s’havien vist afectades per l’afer al segon trimestre del 2015, també hi va haver una demanda massiva contra l’AREB i l’INAF d’exclients per recuperar 45 milions d’euros en preferents (el 75% del total de l’emissió del banc) i l’anunci del Govern que reclamaria danys morals i materials per la seva mediació en l’afer.
També va ser protagonista l’Executiu amb els anuncis de que traurà l’IGI reduït per tornar-lo a fixar en un 4,5% i amb què hi haurà un canvi de model de les Proves Oficials de Batxillerat. Una dada preocupant, a banda dels talls d’aigua a Escaldes, va ser el del balanç preocupant de la Policia sobre els accidents a la carretera, que al 2015 van pujar un 12%; i un de bo va ser el balanç de Turisme sobre l’hivern, que va doblar les previsions amb 1,3 milions d’entrades.
El mes de juny va obrir el foc amb la nova temporada del bus turístic, que oferia visites a nous racons com el Roc del Quer, el museu de la moto o el Comapedrosa, i amb el premi a l’Andorrà de l’any que va guanyar la colla castellera, per davant dels fallaires i de Carles Perea.
L’ECONOMIA ES MOU / Un bon símptoma de la millora econòmica va quedar reflectit en l’augment de les matriculacions en el darrer mes i mig, en part per l’èxit del Pla Engega, que va fer que un 6% fos de vehicles elèctrics, i un mal símptoma va quedar palès amb l’enquesta del primer semestre del Centre de Recerca d’Estudis Sociològics, que deia que més del 40% de la població andorrana té dificultats per arribar a final de mes. En tot cas, amb l’inici del turisme d’estiu, es va anunciar que la part baixa de l’avinguda Meritxell tancaria durant el juliol i l’agost a demanda dels comerciants, alhora que les agències de viatges es feien ressò de què l’andorrà tenia com a destins per a les vacances Cuba, Japó, Estats Units i el Mediterrani. El sisè mes, però, va destacar per dos esdeveniments exteriors que van acabar esquitxant Andorra: les eleccions a Espanya del 26J, a les quals van votar gairebé 2.500 residents, i l’esclat del brexit arran del qual el ministre Saboya va admetre que alentiria la negociació de l’Acord d’Associació.
JULIOL-AGOST-SETEMBRE 2016
El ‘cas BPA’ marca l’estiu amb la declaració de Cierco a la Batllia / Per LÍDIA RAVENTÓS
Després d’un principi de juliol replet de turistes especialment gràcies al Cirque du Soleil i al Tour de França, i de la consternació dels atemptats a la ciutat francesa de Niça a mitjans de mes, el cas BPA va tornar a centrar les portades dels diaris del país. La guerra entre Catalunya i Espanya va esquitxar també el Principat quan l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra, Higini Cierco, va denunciar a la Batllia amenaces i pressions per part de la Policia espanyola amb l’objectiu d’obtenir informació bancària sobre la família Pujol. El nou fil de l’afer va crispar tant als partits de l’oposició com a les forces catalanes independentistes, que van reclamar a Espanya que obrís una investigació sobre les presumptes pressions. Per la seva banda, també els Pujol van decidir emprendre accions legals contra aquells que suposadament van revelar informació sobre la família, un fet que a Andorra és delicte. Una trama d’interessos cada vegada més enredada i semblant a una pel·lícula policíaca que va centrar novament l’atenció de tots els mitjans de comunicació.
Amb tot, la nova línia del cas va anar més enllà del camp de la Justícia. El Govern no va quedar absent de donar explicacions després que Cierco afirmés que els líders demòcrates eren coneixedors de les presumptes amenaces des del març del 2015. L’encarregat de donar resposta, el ministre Gilbert Saboya va confirmar les paraules del màxim accionista matisant sempre que tota la informació la van rebre després de la nota del FinCEN i sense que se’ls aportés cap prova. Explicacions que no van convèncer l’oposició, especialment el grup liberal que volia demanar la dimissió de tot l’equip governamental. Entre tot, a finals d’agost, la batlle instructora va tancar la investigació del cas amb el processament de Joan Pau Miquel i 23 persones més i va exculpar els germans Cierco.
La crisi de BPA però, no només es va viure en rodes de premsa i declaracions a la Batllia. Un dels principals col·lectius afectats pel desenllaç de l’entitat, els treballadors, també van mostrar el seu malestar amb les decisions de Govern a finals de juliol. El fet que el qui fins poc abans era l’advocat dels empleats de l’entitat bancària, ara fos el representant legal de l’Executiu va provocar indignació entre els extreballadors. Finalment, el malestar va acabar amb una denúncia per l’actuació del lletrat Manuel Pujadas al Col·legi d’Advocats. Una queixa que encara segueix oberta i sense resposta.
La Diada de Meritxell també va estar políticament marcada per la demanda d’explicacions per part de l’Executiu.
Acord amb Europa / Les negociacions per l’Acord d’Associació amb la Unió Europea també van tenir cert protagonisme els mesos d’estiu. Amb la marxa de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) del Pacte d’Estat, el cap de Govern va mantenir únicament el suport del Partit Socialdemòcrata (PS). De la seva banda, també empresaris i sindicats demanaven a l’Executiu que no cedís davant d’Europa. El mes de setembre, Martí va viatjar a Brussel·les per defensar les especificitats d’Andorra, mentre els liberals insistien en avisar de la possible pèrdua de sobirania de l’Estat amb l’Acord d’Associació.
En l’àmbit sanitari, el PS va denunciar greus irregularitats al Servei d’Atenció Sanitària. Una presumpta mal gestió que el Govern es va comprometre a estudiar i canviar, en cas necessari.
Finalment, en matèria d’infraestructures el mes de setembre es va veure mercat per la imatge del futur edifici The Cloud i per l’anunci del comú de la capital de privatitzar el Centre de Congressos. L’estiu va acabar amb denúncies per part dels clients de Vall Banc per la manca de corresponsals en dòlars i l’escàndol de la consellera Meritxell Mateu amb l’exigència de dimissió per part de Liberals i SDP.
OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE 2016
Un final d’any de dimissions i forta crispació política / Per MARC SOLANES
L’últim trimestre de l’any ha protagonitzat un dels atzucacs polítics més grans dels últims temps. Les polèmiques entre els membres del partit governant, Demòcrates per Andorra (DA), han enteranyinat el panorama tant en l’Executiu com dins del propi Consell General. La dimissió de Meritxell Mateu a principis d’octubre va deteriorar la imatge d’un partit que no passava pels seus millors moments, mentre que la posterior retirada, en aquest cas al novembre, del ministre Jordi Alcobé per incompatibilitats en l’exercici de la seva funció, van acabar de minar un partit al qual només li faltava la descoberta de l’empresa administrada per l’actual titular de la cartera d’Educació, Eric Jover. El desgabell, que no va fer més que incrementar-se a mesura que avançava el trimestre, es va engrescar amb la proposta que l’executiva liberal va fer al seu partit de presentar una moció de censura al Govern –que, per sort dels demòcrates, no va acabar procedint per discrepàncies dintre del propi partit.
Per altra banda, la mort de Conxita Mora va deixar un buit important entre les principals figures polítiques que ha tingut el país, a la qual se li va dedicar un gran homenatge de comiat a l’església de Sant Esteve.
‘Cas BPA’ / El cas BPA, per la seva banda, no va desaparèixer del panorama mediàtic, sinó tot el contrari. El final del present curs va estar marcat per la compareixença de l’exadvocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu, que va confirmar les pressions rebudes per part del Govern espanyol i la comunicació d’aquestes accions a l’executiva de Toni Martí, confirmant d’aquesta manera la inacció d’aquests últims davant d’uns fets d’enorme gravetat (un panorama que encara es va agitar més després que Martí reconegués pressions del voltant dels Cierco per no declarar). A més de la querella de Miquel contra dos policies espanyols per les pressions, la notícia de l’expedient a BPA un any abans de l’informe del FinCEN va posar en entredit la gestió de la Uifand, uns fets que no van fer més que avivar el foc d’un cas que encara avui sembla no tenir final.
Per altra banda, el Vaticà va decidir agitar l’opinió pública en encetar el debat sobre la ubicació «ideal» de les cendres dels difunts, prohibint «escampar-les o guardar-les a casa». En l’àmbit judicial, el balanç de l’any 2015-2016 ens deixava notícies agres com el creixement dels delictes sexuals en un 14%, l’increment general de la delinqüència en un 3% i l’alarmant quantitat de presos que es troben en presó preventiva.
L’Acord d’Associació amb la Unió Europea (anunciat per al 2018) va acaparar les portades de tardor amb la forta polèmica en relació a la seva transitorietat i a les dures crítiques per part dels altres grups polítics, tant per la falta de respecte a les línies vermelles que s’anunciaven en un principi com per la transparència i la gestió de les negociacions. A més, la por a perdre un referèndum vinculant en aquest tema s’ha apoderat de l’executiu.
Societat / L’eliminació del gir del Punt de Trobada, per altra banda, va tensar encara més les relacions amb el Govern, unit a què la Cooperativa Interurbana decidís retirar-ne la parada d’autobús. El vet català a les empreses amb negocis al Principat va despertar una polèmica que no es tenia en cap cas prevista i que va sorprendre tothom, especialment després de la retirada d’Andorra de la llista de paradisos fiscals per part de l’OCDE el 2014. Els robatoris a xalets (entre els quals un de l’exministre Espot) i a comerços d’Escaldes van posar en alerta al país, que va reaccionar amb la instal·lació de més càmeres de videovigilància, uns fets que SDP van denunciar per la falta de regulació, avisant que Andorra es podria convertir en un Gran Germà. La CASS, per la seva banda, segueix tenint un dèficit de més de 40 milions, mentre que les baixes pensions als jubilats dificulten la subsistència a bona part de la població. El cas Nadia, un macropont de la Puríssima per sota de les expectatives i el nomenament de la substituta d’Alcobé, Eva Descarrega, han tancat un any mogut a nivell polític, social i econòmic.
Reformes que s’allarguen i empreses fantasma / Per ESTEFANIA GRACIA
Els anys passen, però sembla que les problemàtiques socials i polítiques d’Andorra segueixen sent les mateixes. L’any va començar amb la presa de possessió de Carles Álvarez Marfany com a ministre de Salut i en substitució de Rosa Ferrer. Llavors ja es discutia sobre el rumb del sistema sanitari. El cap de Govern, Toni Martí, va destacar, a principis de gener, que la sanitat seria un dels punts més importants de la legislatura. Una altra de les reformes que treia el cap a principis d’any va ser la de la funció pública. A meitats d’aquell mes els sindicats ja estaven negociant amb l’Executiu per trobar una unitat negociadora i iniciar les línies d’actuació. Gairebé un any després, tant la reforma sanitària com la de la funció pública continuen obertes. Veurem fins quan.
A principis de gener, Andorra es va veure afectada per la visita d’uns hackers que van entrar en diversos webs oficials del país i van topar amb informació sensible, tot per aconseguir que el Principat reconegués el Sàhara Occidental. Ningú sap com va acabar aquesta història, però sí sabem que les infraestructures en línia del país han continuat rebent diversos atacs. També hi va haver problemàtiques amb el sistema informàtic que gestionava les ajudes socials, ja que una avaria en aquest va retardar el pagament de les prestacions de més de cent persones.
Durant el primer mes de l’any, els diferents partits polítics van començar a mostrar les seves discrepàncies en relació a l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE). Tot i això, no va ser fins al febrer que els liberals van decidir donar l’esquena al pacte d’Estat. Curiós també que a principis del 2016, Saboya es marqués que en dos anys Andorra podria firmar l’acord europeu, quan no fa ni un mes que des del Govern es va fixar exactament el mateix termini (dos anys) per establir les negociacions amb la UE. Sembla així que els dies no passen per a tots igual.
Drets humans / Un dels casos judicials més importants que va omplir les portades durant el gener va ser el del ginecòleg Gouarré, condemnat per abús sexual. La sorpresa va arribar, però, a mitjans del mateix mes, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans va donar la raó a l’acusat i va obligar al Govern a pagar 26.000 euros en concepte de danys morals i costos judicials. La Batllia també va tractar el cas de la doctora Bruni, que demanava sis anys de presó per al seu exmarit com a conseqüència d’haver segrestat la seva filla. A finals de febrer es van produir també els trets a l’edifici administratiu de la Policia, que van acabar amb la detenció d’un sotsoficial (al març) i la seva posterior posada en llibertat.
Durant el mes de gener també vam haver de lamentar la mort d’una jove de Santa Coloma que va patir un greu accident de trànsit a la carretera en direcció a La Seu d’Urgell. També a finals d’aquest mes, va començar a fer-se present el neguit dels extreballadors de BPA, ja que aquests van presentar la primera demanda col·lectiva contra el Govern per tota la resolució del banc, que al març va complir un any. I si parlem d’empreses o entitats fantasma, cal recordar Andorra Airlines, que va aparèixer a finals de gener amb la intenció de menjar-se el mercat aeri andorrà. Al final, però, només es va vendre fum. Després que sortissin a la llum diverses informacions compromeses, la companyia va acabar desapareixent sense ni tan sols haver iniciat els vols.
El febrer també va ser un mes mogut per a la família Pujol: van saltar les alarmes sobre els diners que tenien guardats a Andorra. Precisament, va ser durant el primer trimestre de l’any quan el Principat va acabar amb el secret bancari i va implantar el CDI (Conveni de no Doble Imposició) amb Espanya.
ABRIL-MAIG-JUNY 2016
Premi Andorrà de l’any per als castellers i compra de Vall Banc / Per IVÁN MOURE
Abril, maig i juny. Tres mesos frenètics previs a les vacances d’estiu que moltes portades van omplir amb l’afer BPA fins la seva desaparició i la compra de Vall Banc per part de JC Flowers. Va destacar també la victòria de la colla castellera en el premi Andorrà de l’any que organitza EL PERIÒDIC D’ANDORRA i un fet social que va aixecar molta polèmica van ser els talls d’aigua durant uns dies que van deixar la població d’Escaldes-Engordany sense un bé bàsic.
El quart mes del 2016 va començar amb l’aplicació d’una mesura de la Llei de Pressupost que des de llavors obliga els assalariats i els empresaris a aportar un 2% més a la CASS, el mateix dia que es declarava com extingit l’incendi a l’edifici Tiffany’s de la Massana.
Coincidint amb la Setmana Santa, Grandvalira i Vallnord van donar per acabada la temporada d’esquí la setmana abans de què es produís una intoxicació massiva a Tarragona i Barcelona procedent d’Aigua d’Arinsal, proveïdora andorrana d’Eden Spring, que acabaria tancant en ser l’origen d’un brot de gastroenteritis que va afectar a més de 4.000 persones. Per acabar l’abril, el Govern va fer públic el Pla Nacional del Paisatge, que s’allargarà fins el 2020, es va destapar l’operació Gavelo amb la caiguda d’una xarxa de prostitució que actuava a Espanya i Andorra i JC Flowers va efectuar la compra de Vall Banc per 29 milions d’euros.
El maig va estar marcat per unes quantes polèmiques sobre el cas BPA. D’entrada va sortir a la llum l’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç que concloïa que un 15% de les empreses andorranes s’havien vist afectades per l’afer al segon trimestre del 2015, també hi va haver una demanda massiva contra l’AREB i l’INAF d’exclients per recuperar 45 milions d’euros en preferents (el 75% del total de l’emissió del banc) i l’anunci del Govern que reclamaria danys morals i materials per la seva mediació en l’afer.
També va ser protagonista l’Executiu amb els anuncis de que traurà l’IGI reduït per tornar-lo a fixar en un 4,5% i amb què hi haurà un canvi de model de les Proves Oficials de Batxillerat. Una dada preocupant, a banda dels talls d’aigua a Escaldes, va ser el del balanç preocupant de la Policia sobre els accidents a la carretera, que al 2015 van pujar un 12%; i un de bo va ser el balanç de Turisme sobre l’hivern, que va doblar les previsions amb 1,3 milions d’entrades.
El mes de juny va obrir el foc amb la nova temporada del bus turístic, que oferia visites a nous racons com el Roc del Quer, el museu de la moto o el Comapedrosa, i amb el premi a l’Andorrà de l’any que va guanyar la colla castellera, per davant dels fallaires i de Carles Perea.
L’ECONOMIA ES MOU / Un bon símptoma de la millora econòmica va quedar reflectit en l’augment de les matriculacions en el darrer mes i mig, en part per l’èxit del Pla Engega, que va fer que un 6% fos de vehicles elèctrics, i un mal símptoma va quedar palès amb l’enquesta del primer semestre del Centre de Recerca d’Estudis Sociològics, que deia que més del 40% de la població andorrana té dificultats per arribar a final de mes. En tot cas, amb l’inici del turisme d’estiu, es va anunciar que la part baixa de l’avinguda Meritxell tancaria durant el juliol i l’agost a demanda dels comerciants, alhora que les agències de viatges es feien ressò de què l’andorrà tenia com a destins per a les vacances Cuba, Japó, Estats Units i el Mediterrani. El sisè mes, però, va destacar per dos esdeveniments exteriors que van acabar esquitxant Andorra: les eleccions a Espanya del 26J, a les quals van votar gairebé 2.500 residents, i l’esclat del brexit arran del qual el ministre Saboya va admetre que alentiria la negociació de l’Acord d’Associació.
JULIOL-AGOST-SETEMBRE 2016
El ‘cas BPA’ marca l’estiu amb la declaració de Cierco a la Batllia / Per LÍDIA RAVENTÓS
Després d’un principi de juliol replet de turistes especialment gràcies al Cirque du Soleil i al Tour de França, i de la consternació dels atemptats a la ciutat francesa de Niça a mitjans de mes, el cas BPA va tornar a centrar les portades dels diaris del país. La guerra entre Catalunya i Espanya va esquitxar també el Principat quan l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra, Higini Cierco, va denunciar a la Batllia amenaces i pressions per part de la Policia espanyola amb l’objectiu d’obtenir informació bancària sobre la família Pujol. El nou fil de l’afer va crispar tant als partits de l’oposició com a les forces catalanes independentistes, que van reclamar a Espanya que obrís una investigació sobre les presumptes pressions. Per la seva banda, també els Pujol van decidir emprendre accions legals contra aquells que suposadament van revelar informació sobre la família, un fet que a Andorra és delicte. Una trama d’interessos cada vegada més enredada i semblant a una pel·lícula policíaca que va centrar novament l’atenció de tots els mitjans de comunicació.
Amb tot, la nova línia del cas va anar més enllà del camp de la Justícia. El Govern no va quedar absent de donar explicacions després que Cierco afirmés que els líders demòcrates eren coneixedors de les presumptes amenaces des del març del 2015. L’encarregat de donar resposta, el ministre Gilbert Saboya va confirmar les paraules del màxim accionista matisant sempre que tota la informació la van rebre després de la nota del FinCEN i sense que se’ls aportés cap prova. Explicacions que no van convèncer l’oposició, especialment el grup liberal que volia demanar la dimissió de tot l’equip governamental. Entre tot, a finals d’agost, la batlle instructora va tancar la investigació del cas amb el processament de Joan Pau Miquel i 23 persones més i va exculpar els germans Cierco.
La crisi de BPA però, no només es va viure en rodes de premsa i declaracions a la Batllia. Un dels principals col·lectius afectats pel desenllaç de l’entitat, els treballadors, també van mostrar el seu malestar amb les decisions de Govern a finals de juliol. El fet que el qui fins poc abans era l’advocat dels empleats de l’entitat bancària, ara fos el representant legal de l’Executiu va provocar indignació entre els extreballadors. Finalment, el malestar va acabar amb una denúncia per l’actuació del lletrat Manuel Pujadas al Col·legi d’Advocats. Una queixa que encara segueix oberta i sense resposta.
La Diada de Meritxell també va estar políticament marcada per la demanda d’explicacions per part de l’Executiu.
Acord amb Europa / Les negociacions per l’Acord d’Associació amb la Unió Europea també van tenir cert protagonisme els mesos d’estiu. Amb la marxa de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) del Pacte d’Estat, el cap de Govern va mantenir únicament el suport del Partit Socialdemòcrata (PS). De la seva banda, també empresaris i sindicats demanaven a l’Executiu que no cedís davant d’Europa. El mes de setembre, Martí va viatjar a Brussel·les per defensar les especificitats d’Andorra, mentre els liberals insistien en avisar de la possible pèrdua de sobirania de l’Estat amb l’Acord d’Associació.
En l’àmbit sanitari, el PS va denunciar greus irregularitats al Servei d’Atenció Sanitària. Una presumpta mal gestió que el Govern es va comprometre a estudiar i canviar, en cas necessari.
Finalment, en matèria d’infraestructures el mes de setembre es va veure mercat per la imatge del futur edifici The Cloud i per l’anunci del comú de la capital de privatitzar el Centre de Congressos. L’estiu va acabar amb denúncies per part dels clients de Vall Banc per la manca de corresponsals en dòlars i l’escàndol de la consellera Meritxell Mateu amb l’exigència de dimissió per part de Liberals i SDP.
OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE 2016
Un final d’any de dimissions i forta crispació política / Per MARC SOLANES
L’últim trimestre de l’any ha protagonitzat un dels atzucacs polítics més grans dels últims temps. Les polèmiques entre els membres del partit governant, Demòcrates per Andorra (DA), han enteranyinat el panorama tant en l’Executiu com dins del propi Consell General. La dimissió de Meritxell Mateu a principis d’octubre va deteriorar la imatge d’un partit que no passava pels seus millors moments, mentre que la posterior retirada, en aquest cas al novembre, del ministre Jordi Alcobé per incompatibilitats en l’exercici de la seva funció, van acabar de minar un partit al qual només li faltava la descoberta de l’empresa administrada per l’actual titular de la cartera d’Educació, Eric Jover. El desgabell, que no va fer més que incrementar-se a mesura que avançava el trimestre, es va engrescar amb la proposta que l’executiva liberal va fer al seu partit de presentar una moció de censura al Govern –que, per sort dels demòcrates, no va acabar procedint per discrepàncies dintre del propi partit.
Per altra banda, la mort de Conxita Mora va deixar un buit important entre les principals figures polítiques que ha tingut el país, a la qual se li va dedicar un gran homenatge de comiat a l’església de Sant Esteve.
‘Cas BPA’ / El cas BPA, per la seva banda, no va desaparèixer del panorama mediàtic, sinó tot el contrari. El final del present curs va estar marcat per la compareixença de l’exadvocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu, que va confirmar les pressions rebudes per part del Govern espanyol i la comunicació d’aquestes accions a l’executiva de Toni Martí, confirmant d’aquesta manera la inacció d’aquests últims davant d’uns fets d’enorme gravetat (un panorama que encara es va agitar més després que Martí reconegués pressions del voltant dels Cierco per no declarar). A més de la querella de Miquel contra dos policies espanyols per les pressions, la notícia de l’expedient a BPA un any abans de l’informe del FinCEN va posar en entredit la gestió de la Uifand, uns fets que no van fer més que avivar el foc d’un cas que encara avui sembla no tenir final.
Per altra banda, el Vaticà va decidir agitar l’opinió pública en encetar el debat sobre la ubicació «ideal» de les cendres dels difunts, prohibint «escampar-les o guardar-les a casa». En l’àmbit judicial, el balanç de l’any 2015-2016 ens deixava notícies agres com el creixement dels delictes sexuals en un 14%, l’increment general de la delinqüència en un 3% i l’alarmant quantitat de presos que es troben en presó preventiva.
L’Acord d’Associació amb la Unió Europea (anunciat per al 2018) va acaparar les portades de tardor amb la forta polèmica en relació a la seva transitorietat i a les dures crítiques per part dels altres grups polítics, tant per la falta de respecte a les línies vermelles que s’anunciaven en un principi com per la transparència i la gestió de les negociacions. A més, la por a perdre un referèndum vinculant en aquest tema s’ha apoderat de l’executiu.
Societat / L’eliminació del gir del Punt de Trobada, per altra banda, va tensar encara més les relacions amb el Govern, unit a què la Cooperativa Interurbana decidís retirar-ne la parada d’autobús. El vet català a les empreses amb negocis al Principat va despertar una polèmica que no es tenia en cap cas prevista i que va sorprendre tothom, especialment després de la retirada d’Andorra de la llista de paradisos fiscals per part de l’OCDE el 2014. Els robatoris a xalets (entre els quals un de l’exministre Espot) i a comerços d’Escaldes van posar en alerta al país, que va reaccionar amb la instal·lació de més càmeres de videovigilància, uns fets que SDP van denunciar per la falta de regulació, avisant que Andorra es podria convertir en un Gran Germà. La CASS, per la seva banda, segueix tenint un dèficit de més de 40 milions, mentre que les baixes pensions als jubilats dificulten la subsistència a bona part de la població. El cas Nadia, un macropont de la Puríssima per sota de les expectatives i el nomenament de la substituta d’Alcobé, Eva Descarrega, han tancat un any mogut a nivell polític, social i econòmic.