ESCALDES-ENGORDANY
País de pas i de refugi
Lang-Valchs intenta esclarir quants refugiats van passar per Andorra durant la Guerra Civil
Feia tres anys que la Societat Andorrana de Ciències (SAC) no publicava un nou volum de recerca històrica. La vuitena edició dels Papers ha patit «una gestació lenta que, segurament, és el reflex de l’evolució actual de la societat», argumenta el cap de la secció d’història de la SAC, Pere Cavero, en la presentació del nou llibre, que es presenta a les 19.30 hores al vestíbul del Consell General. El dossier central està centrat en Andorra, país de pas i de refugi, «uns articles temàtics que ajudaran a formar un corpus documental que no pretén voler exhaurir el tema, ni poder fer-ho, ni donar unes conclusions globals, que resten una tasca pendent», afegeix.
«El dret de travessar les fronteres i la voluntat de donar asil als refugiats són, malauradament, temes d’actualitat en l’àmbit internacional», comenta la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, en el pròleg del volum número 8 de Papers de Recerca Històrica. Gerhard Lang-Valchs, en l’article Els refugiats andorrans de la Guerra Civil Espanyola, «ens parla dels altres refugiats, menys coneguts, els que van accedir a Andorra al llarg de la guerra, entre 1936 i 1939, ja fos per motius ideològics o per evitar el seu reclutament», subratlla la ministra Gelabert.
«Aquest article és una primera aproximació a la qüestió i presenta uns resultats amb la intenció d’establir –amb el màxim rigor– el nombre de refugiats catalans que van passar per Andorra o s’hi van quedar entre els mesos de juliol del 1936 i gener del 1939», aclareix Lang-Valchs. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, les persones perseguides «necessitaven guies o passadors –generalment contrabandistes– perquè els portessin a França o Andorra sense que els carabiners o els anarquistes els descobrissin. El preu dels seus serveis oscil·lava entre les 500 pessetes i les 1.500 per persona. La gran majoria d’aquests guies eren espanyols. Gràcies a una llista dels serveis secrets sobre guies i contrabandistes es conclou que, dels 61 que actuaven per Andorra, només sis eren andorrans», afirma.
Segons la seva recerca, «6.000 refugiats catalans van arribar a França el 1936; a Andorra s’hi van establir entre 800 persones i 900». Lang-Valchs afegeix: «Sobre la gent que es va quedar a Andorra hi ha ben poques dades ja que aquestes es recopilaven en els registres d’estrangers de les parròquies i, d’aquests, només se’n conserven dos; cosa que representa una base massa minsa per fer-ne una extrapolació. Ens hem d’acontentar amb la xifra de René Baulard, tinent coronel i comissari al comandament de la Gendarmeria Francesa. Un dels seus informes esmenta uns 300 refugiats residents a les Valls».
Amb tot, l’historiador afirma que «la revisió d’aquestes dades no té gaire transcendència. Independentment de quants fossin, tant els refugiats residents com els de pas foren un repte per a un petit país que va haver d’organitzar l’acollida i l’assistència d’aquesta gent durant la seva estada a les Valls».
Més continguts / Un altre article destacat del vuitè Papers és La suposada participació d’Andorra a la Primera Guerra Mundial: alguns apunts bibliogràfics, en què Alan Ward fa una revisió de l’hemeroteca per confirmar que la suposada declaració de guerra a Alemanya i la posterior signatura de la pau no són més que llegendes o mites. El volum també parla de la Línia P, dels correus i de la filatèlia andorrana, de la incidència de la grip espanyola a Andorra, dels símbols nacionals, de fra Tomàs Junoy, del veguer francès Charles Romeu i de la troballa de gravats rupestres, entre d’altres.
Finalment, el llibre també és un homenatge a Lídia Armengol, de la qual es compleix 25 anys de la seva mort, «creadora de programes culturals i educatius que encara avui són plenament vigents i han marcat la pauta de la nostra actuació», conclou la ministra de Cultura.
«El dret de travessar les fronteres i la voluntat de donar asil als refugiats són, malauradament, temes d’actualitat en l’àmbit internacional», comenta la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, en el pròleg del volum número 8 de Papers de Recerca Històrica. Gerhard Lang-Valchs, en l’article Els refugiats andorrans de la Guerra Civil Espanyola, «ens parla dels altres refugiats, menys coneguts, els que van accedir a Andorra al llarg de la guerra, entre 1936 i 1939, ja fos per motius ideològics o per evitar el seu reclutament», subratlla la ministra Gelabert.
«Aquest article és una primera aproximació a la qüestió i presenta uns resultats amb la intenció d’establir –amb el màxim rigor– el nombre de refugiats catalans que van passar per Andorra o s’hi van quedar entre els mesos de juliol del 1936 i gener del 1939», aclareix Lang-Valchs. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, les persones perseguides «necessitaven guies o passadors –generalment contrabandistes– perquè els portessin a França o Andorra sense que els carabiners o els anarquistes els descobrissin. El preu dels seus serveis oscil·lava entre les 500 pessetes i les 1.500 per persona. La gran majoria d’aquests guies eren espanyols. Gràcies a una llista dels serveis secrets sobre guies i contrabandistes es conclou que, dels 61 que actuaven per Andorra, només sis eren andorrans», afirma.
Segons la seva recerca, «6.000 refugiats catalans van arribar a França el 1936; a Andorra s’hi van establir entre 800 persones i 900». Lang-Valchs afegeix: «Sobre la gent que es va quedar a Andorra hi ha ben poques dades ja que aquestes es recopilaven en els registres d’estrangers de les parròquies i, d’aquests, només se’n conserven dos; cosa que representa una base massa minsa per fer-ne una extrapolació. Ens hem d’acontentar amb la xifra de René Baulard, tinent coronel i comissari al comandament de la Gendarmeria Francesa. Un dels seus informes esmenta uns 300 refugiats residents a les Valls».
Amb tot, l’historiador afirma que «la revisió d’aquestes dades no té gaire transcendència. Independentment de quants fossin, tant els refugiats residents com els de pas foren un repte per a un petit país que va haver d’organitzar l’acollida i l’assistència d’aquesta gent durant la seva estada a les Valls».
Més continguts / Un altre article destacat del vuitè Papers és La suposada participació d’Andorra a la Primera Guerra Mundial: alguns apunts bibliogràfics, en què Alan Ward fa una revisió de l’hemeroteca per confirmar que la suposada declaració de guerra a Alemanya i la posterior signatura de la pau no són més que llegendes o mites. El volum també parla de la Línia P, dels correus i de la filatèlia andorrana, de la incidència de la grip espanyola a Andorra, dels símbols nacionals, de fra Tomàs Junoy, del veguer francès Charles Romeu i de la troballa de gravats rupestres, entre d’altres.
Finalment, el llibre també és un homenatge a Lídia Armengol, de la qual es compleix 25 anys de la seva mort, «creadora de programes culturals i educatius que encara avui són plenament vigents i han marcat la pauta de la nostra actuació», conclou la ministra de Cultura.