ESCALDES-ENGORDANY
Descobertes unes pintures al temple de Canillo
Els dibuixos s’han atribuït a Josep Oromí, de Coll de Nargó
Les obres d’adequació de les parets de l’església parroquial de Canillo han revelat una sorpresa: unes pintures murals. Les primeres anàlisis semblen constatar que les pintures poden ser obra del pintor català originari de Coll de Nargó Josep Oromí.
Les pintures podrien ser de la segona meitat del segle XIX, quan Oromí va ser encarregar-se d’un gran nombre de decoracions murals a diversos temples romànics d’Andorra, com el de Sant Joan de Sispony i el de Sant Joan de la Mosquera. La iconografia de les pintures s’inspira en la Passió de Crist, un tema molt recurrent en el repertori d’Oromí i que reforça i complementa la dedicació d’aquest altar.
Les pintures murals s’han trobat mentre s’estan portant a terme els treballs per tornar a col·locar a l’església parroquial de Canillo el retaule de la Puríssima Sang, restaurat recentment per l’Àrea de Béns Mobles del Departament de Patrimoni Cultural. Aturades les intervencions en curs, les tècniques en restauració i en història de l’art han iniciat els estudis necessaris per avaluar l’estat de les pintures així com la seva iconografia i autoria.
Actualment s’està procedint a la recerca documental que aporti més informació sobre l’autor i l’època d’aquestes pintures, amb l’estudi estilístic i formal dels elements pictòrics que han estat revelats, i amb l’ajut dels tècnics arqueòlegs que han examinat l’estratigrafia mural.
Tot i el precari estat de conservació de les pintures, encara es poden apreciar elements simbòlics relacionats amb diversos moments de la Passió: els tres claus i el martell amb els quals es va clavar el Crist a la creu, la llança que el soldat Longinus va traspassar el seu cos, el gall que simbolitza la triple negació de Simó Pere, etcètera.
EN MAL ESTAT / Les pintures presenten un estat general de conservació gens òptim. La majoria de les zones han patit molt desgast, ja sigui per filtracions d’humitat per la coberta o per altres causes i, per això, només se’n restaurarà una part, la més ben conservada, que és la meitat de la volta de canó. La resta quedarà estucada i pintada amb calç, tot i que quedarà protegida per una capa d’intervenció.
Els treballs de restauració de les pintures no s’iniciaran fins al final de la primavera del 2017. Durant el mes de desembre, però, es faran els treballs de reparació dels arrebossats i es tornarà a instal·lar el retaule restaurat.
Les pintures podrien ser de la segona meitat del segle XIX, quan Oromí va ser encarregar-se d’un gran nombre de decoracions murals a diversos temples romànics d’Andorra, com el de Sant Joan de Sispony i el de Sant Joan de la Mosquera. La iconografia de les pintures s’inspira en la Passió de Crist, un tema molt recurrent en el repertori d’Oromí i que reforça i complementa la dedicació d’aquest altar.
Les pintures murals s’han trobat mentre s’estan portant a terme els treballs per tornar a col·locar a l’església parroquial de Canillo el retaule de la Puríssima Sang, restaurat recentment per l’Àrea de Béns Mobles del Departament de Patrimoni Cultural. Aturades les intervencions en curs, les tècniques en restauració i en història de l’art han iniciat els estudis necessaris per avaluar l’estat de les pintures així com la seva iconografia i autoria.
Actualment s’està procedint a la recerca documental que aporti més informació sobre l’autor i l’època d’aquestes pintures, amb l’estudi estilístic i formal dels elements pictòrics que han estat revelats, i amb l’ajut dels tècnics arqueòlegs que han examinat l’estratigrafia mural.
Tot i el precari estat de conservació de les pintures, encara es poden apreciar elements simbòlics relacionats amb diversos moments de la Passió: els tres claus i el martell amb els quals es va clavar el Crist a la creu, la llança que el soldat Longinus va traspassar el seu cos, el gall que simbolitza la triple negació de Simó Pere, etcètera.
EN MAL ESTAT / Les pintures presenten un estat general de conservació gens òptim. La majoria de les zones han patit molt desgast, ja sigui per filtracions d’humitat per la coberta o per altres causes i, per això, només se’n restaurarà una part, la més ben conservada, que és la meitat de la volta de canó. La resta quedarà estucada i pintada amb calç, tot i que quedarà protegida per una capa d’intervenció.
Els treballs de restauració de les pintures no s’iniciaran fins al final de la primavera del 2017. Durant el mes de desembre, però, es faran els treballs de reparació dels arrebossats i es tornarà a instal·lar el retaule restaurat.