ANDORRA LA VELLA
Camp defensa la llei per facilitar pisos als temporers
El ministre ressalta les virtuts de regular els allotjaments turístics
El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, assegura que el Projecte de llei de l’allotjament turístic ajudarà a frenar l’augment dels pisos destinats a ús turístic, un fet que provoca que «estiguem arribant a una falta de pisos de lloguer per a treballadors temporers i, potser també per a residents».
Davant la polèmica que ha generat el fet d’obligar a què tot un bloc passi a ser d’ús turístic si el 75% dels pisos estan dedicats a aquesta finalitat, Camp va exposar ahir al Consell General que l’esperit de la llei és «no prohibir res, sinó ser més exigents», i aconseguir, a llarg termini, separar els immobles de cada tipologia (residencial o d’ús turístic), informa l’ANA.
El conseller liberal Joan Carles Camp va defensar l’esmena a la totalitat al text, que va ser rebutjada pels vots en contra de DA i l’abstenció dels tres consellers del PS, mentre que SDP va donar suport als liberals.
El conseller Camp va defensar que la llei genera inseguretat jurídica, vulnera una part del dret constitucional a la propietat privada, i pot fer reduir l’activitat econòmica del sector turístic: «S’han de respectar els usos que estaven permesos el dia de la compra del pis». Per frenar l’augment dels pisos turístics, Camp proposa una moratòria en les autoritzacions i no el canvi d’ús dels immobles previst a la llei, perquè considera que això «és passar la patata calenta a les comunitats de propietaris». A més, el conseller també va reclamar que es fixi un preu mínim per evitar que els establiments venguin per sota el preu de mercat.
Al seu torn, el ministre Camp va subratllar que l’objectiu principal de la llei és regular els pisos d’ús turístic, que han crescut un 125%, per evitar la reducció d’habitatges destinats al lloguer per a temporers o residents. El ministre va dir que el grup liberal vol fer prevaldre «el quedar bé i el cop de bastó al mateix temps», ja que d’una banda volen un preu mínim, i d’altra banda, eliminar la regla del 75%.
Martí lamenta que l’oposició rebutgi la nova Llei del sòl
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha ofert a tots els grups parlamentaris treballar en comissió per tirar endavant una modificació de la Llei del sòl de més calat. El grup mixt va donar suport a l’esmena a la totalitat al text presentada pels liberals, que els 15 vots demòcrates van tombar. El cap de Govern, Toni Martí, va prendre la paraula per «lamentar profundament» que l’oposició no voti a favor «d’un model que té com a finalitat defensar l’interès públic», informa l’ANA.
Tant el ministre Jordi Torres com la consellera demòcrata Meritxell Palmitjavila van defensar el text, que té com a objectiu que el Govern pugui disposar de terreny gratuït per a projectes d’interès nacional, i van insistir que la norma dóna compliment a l’acord institucional i té el suport dels set comuns. Torres i la consellera van assegurar que no altera les competències comunals perquè el Govern només té potestat per redactar els plans especials quan els comuns «declinin de fer-ho o quan no ho facin», a banda que qualsevol pla d’actuació haurà de ser igualment aprovat pels comuns.
Palmitjavila va retreure a l’oposició que presentin esmenes a la totalitat sense text alternatiu, «una situació habitual».
Tombades les esmenes liberals a les lleis dels cossos especials
El Consell General ha tombat les esmenes a la totalitat que el Grup Parlamentari Liberal (GPL) havia presentat contra els projectes de llei del Cos de Policia, de Bombers i del Cos Penitenciari. Els consellers del grup mixt –PS i SDP– es van abstenir en la votació, i les esmenes han estat rebutjades amb els vots en contra del Grup Parlamentari Demòcrata.
El conseller liberal Jordi Gallardo va defensar les esmenes lamentant les retallades salarials que suposaran els nous textos i el règim sancionador «massa restrictiu». El GPL també es va mostrar en contra d’obrir la porta a directors dels cossos especials que no siguin andorrans, i al fet que els agents de Policia i del Centre Penitenciari no puguin exercir el seu dret a vaga.
Des d’SDP es va criticar que es pugui suspendre el dret a percebre la jubilació en cas que un agent cometi un delicte, mentre que des del PS es va considerar que les lleis amaguen una voluntat encoberta de regular els cossos amb criteris economicistes, segons informa l’ANA.
Per la seva part, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va assegurar que les lleis donen seguretat jurídica, més possibilitats de formació i dignifiquen les professions.
Sobre el dret a vaga, Espot es va manifestar sorprès per les crítiques ja que va argumentar que no s’ha dut a terme cap canvi respecte a la legislació actual, «promoguda pels liberals», i va afegir que l’esborrany que va preparar Víctor Naudi en la seva etapa de ministre tampoc preveia canvis al respecte. Espot també va recordar que la suspensió del dret a la jubilació en cas de delicte s’ha introduït arran del cas Troguet, quan tothom va considerar que no era just que percebés la jubilació. En canvi, va deixar la porta oberta a modificar el fet que els policies puguin militar en partits polítics, sempre que no puguin ocupar càrrecs.
Finalment, pel que fa a la possibilitat de nomenar directors de nacionalitat no andorrana, Espot va justificar la mesura per les dificultats que hi ha sovint per trobar els perfils idonis, i va demanar prudència en el treball en comissió per evitar que els nomenaments siguin massa restrictius.
Davant la polèmica que ha generat el fet d’obligar a què tot un bloc passi a ser d’ús turístic si el 75% dels pisos estan dedicats a aquesta finalitat, Camp va exposar ahir al Consell General que l’esperit de la llei és «no prohibir res, sinó ser més exigents», i aconseguir, a llarg termini, separar els immobles de cada tipologia (residencial o d’ús turístic), informa l’ANA.
El conseller liberal Joan Carles Camp va defensar l’esmena a la totalitat al text, que va ser rebutjada pels vots en contra de DA i l’abstenció dels tres consellers del PS, mentre que SDP va donar suport als liberals.
El conseller Camp va defensar que la llei genera inseguretat jurídica, vulnera una part del dret constitucional a la propietat privada, i pot fer reduir l’activitat econòmica del sector turístic: «S’han de respectar els usos que estaven permesos el dia de la compra del pis». Per frenar l’augment dels pisos turístics, Camp proposa una moratòria en les autoritzacions i no el canvi d’ús dels immobles previst a la llei, perquè considera que això «és passar la patata calenta a les comunitats de propietaris». A més, el conseller també va reclamar que es fixi un preu mínim per evitar que els establiments venguin per sota el preu de mercat.
Al seu torn, el ministre Camp va subratllar que l’objectiu principal de la llei és regular els pisos d’ús turístic, que han crescut un 125%, per evitar la reducció d’habitatges destinats al lloguer per a temporers o residents. El ministre va dir que el grup liberal vol fer prevaldre «el quedar bé i el cop de bastó al mateix temps», ja que d’una banda volen un preu mínim, i d’altra banda, eliminar la regla del 75%.
Martí lamenta que l’oposició rebutgi la nova Llei del sòl
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha ofert a tots els grups parlamentaris treballar en comissió per tirar endavant una modificació de la Llei del sòl de més calat. El grup mixt va donar suport a l’esmena a la totalitat al text presentada pels liberals, que els 15 vots demòcrates van tombar. El cap de Govern, Toni Martí, va prendre la paraula per «lamentar profundament» que l’oposició no voti a favor «d’un model que té com a finalitat defensar l’interès públic», informa l’ANA.
Tant el ministre Jordi Torres com la consellera demòcrata Meritxell Palmitjavila van defensar el text, que té com a objectiu que el Govern pugui disposar de terreny gratuït per a projectes d’interès nacional, i van insistir que la norma dóna compliment a l’acord institucional i té el suport dels set comuns. Torres i la consellera van assegurar que no altera les competències comunals perquè el Govern només té potestat per redactar els plans especials quan els comuns «declinin de fer-ho o quan no ho facin», a banda que qualsevol pla d’actuació haurà de ser igualment aprovat pels comuns.
Palmitjavila va retreure a l’oposició que presentin esmenes a la totalitat sense text alternatiu, «una situació habitual».
Tombades les esmenes liberals a les lleis dels cossos especials
El Consell General ha tombat les esmenes a la totalitat que el Grup Parlamentari Liberal (GPL) havia presentat contra els projectes de llei del Cos de Policia, de Bombers i del Cos Penitenciari. Els consellers del grup mixt –PS i SDP– es van abstenir en la votació, i les esmenes han estat rebutjades amb els vots en contra del Grup Parlamentari Demòcrata.
El conseller liberal Jordi Gallardo va defensar les esmenes lamentant les retallades salarials que suposaran els nous textos i el règim sancionador «massa restrictiu». El GPL també es va mostrar en contra d’obrir la porta a directors dels cossos especials que no siguin andorrans, i al fet que els agents de Policia i del Centre Penitenciari no puguin exercir el seu dret a vaga.
Des d’SDP es va criticar que es pugui suspendre el dret a percebre la jubilació en cas que un agent cometi un delicte, mentre que des del PS es va considerar que les lleis amaguen una voluntat encoberta de regular els cossos amb criteris economicistes, segons informa l’ANA.
Per la seva part, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va assegurar que les lleis donen seguretat jurídica, més possibilitats de formació i dignifiquen les professions.
Sobre el dret a vaga, Espot es va manifestar sorprès per les crítiques ja que va argumentar que no s’ha dut a terme cap canvi respecte a la legislació actual, «promoguda pels liberals», i va afegir que l’esborrany que va preparar Víctor Naudi en la seva etapa de ministre tampoc preveia canvis al respecte. Espot també va recordar que la suspensió del dret a la jubilació en cas de delicte s’ha introduït arran del cas Troguet, quan tothom va considerar que no era just que percebés la jubilació. En canvi, va deixar la porta oberta a modificar el fet que els policies puguin militar en partits polítics, sempre que no puguin ocupar càrrecs.
Finalment, pel que fa a la possibilitat de nomenar directors de nacionalitat no andorrana, Espot va justificar la mesura per les dificultats que hi ha sovint per trobar els perfils idonis, i va demanar prudència en el treball en comissió per evitar que els nomenaments siguin massa restrictius.