Els resultats que van assolir-se la temporada d’hivern passada comporta que la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) compti amb els mateixos paràmetres pel curs que està a punt d’iniciar-se respecte a l’anterior. La Copa del Món torna a centrar els objectius, al que se li uneixen el 2017 també els Campionats del Món, amb un conjunt consolidat del que s’espera que pugui donar un pas endavant.
 

Els objectius que es marca l’ens estan dirigits a formar atletes, competir a l’elit mundial i aconseguir els millors resultats possibles entre aquests. Per aconseguir-ho, «tenim una estructura perquè l’equip nacional pugui funcionar en les condicions més òptimes», exposa el president de la FAM, Jaume Esteve. Marc Pimienta segueix com a seleccionador. Ferran Vila és el tècnic de l’equip sènior, Xavi Comas del júnior i Carlos Ferrari el director tècnic. A més també compten amb metge, dietista i preparadora mental. L’equip sènior el composen Xavier Areny, Joan i David Albós, Jordi Solé i Maria Fargues; l’espoir Marc Font i Euan Prieto; i el júnior Sergi Casabella, David Pérez, Arnau Soldevila, Martí Torregorssa i Diego Cancelos. També hi ha altres atletes que no formen part de l’estructura, però que poden entrar-hi si aconsegueixen resultats i estan disposats a fer-ho, com és el cas de Sophie Dusautoir i Gerber Martin. «Hi ha corredors que no estan a l’equip, però tenim un sistema de detecció i els convidem a participar en competicions i que puguin entrar-hi», afirma Pimienta.
 

La Copa del Món torna a centrar el calendari. La primera prova del calendari és al Principat, la Font Blanca, que es disputarà el 21 i 22 de gener a Arcalís i Arinsal amb curses individual i vertical. Aquesta és l’única prova en la que tots els components del conjunt nacional tenen el lloc garantit. I fins a la segona, la Cambre d’Aze el 28 i 29 de gener, només tenen aquesta condició Areny, els germans Albós i Fargues. A partir d’allí tots hauran de jugar-se el lloc per ser a les següents competicions. «Es fa una selecció per criteris superats i valor esportiu», assenyala Pimienta. Els resultats obtinguts a la Copa del Món i en altres curses, com a la Copa d’Espanya, determinaran l’elecció. Després de Cambre d’Aze el calendari continua l’11 i 12 de febrer amb l’Ergan, la primera vegada que el campionat es disputa a Turquia. A continuació es realitzaran la Mandolé (25 i 26 de març) i la Val d’Aran (8 i 9 d’abril). Els membres que participaran al Mundial, del 23 de febrer al 2 de març, es determinaran sota els mateixos criteris. Totes aquestes proves són els punts principals de la campanya. «El Mundial és un moment important, però cada Copa del Món també».

 

Reptes a complir / En els objectius del curs en categoria sènior masculina «em donaria per molt satisfet que es consolidi el 25è lloc de l’any passat, i apropar-se el màxim al 20è seria un èxit. En femení fer un top10 i arribar al sisè estaria molt bé». Pel que fa a percentatges, en nois estar al 17% a les curses individuals i al 12% en verticals. Pel seleccionador, Areny «és la punta de llança de l’equip. S’ha abocat per fer els millors resultats possibles». El propi atleta no es posa aquesta etiqueta perquè «tots tenim un paper important i cadascú és bo en una especificitat». Valora que «en individual vaig estar al davant, però no vol dir que ara hi hagi d’estar», tot i que veu possibilitats de superació, ja que «encara estic en progrés. No estic estancat i m’agradaria superar el que vaig fer l’any anterior». Espera els millors resultats en les especialitats d’esprint individual. La campanya passada la seva millor classificació va ser una 24a plaça, assolida a l’esprint als Campionats d’Europa i en individual a Mandolé. El percentatge més destacat respecte al primer va ser a la Transcavallo, amb un 10,2%. Afronta la nova temporada amb ambició per les sensacions que té després de les dues estades realitzades per l’equip a Tignes, on ha pogut realitzar «moltes més hores de treball que altres anys».
 

De Fargues, l’única representant femenina, s’espera que pugui estar al nivell de rendiment que va mostrar anteriorment. «Torna després d’una lesió, però està en forma. Esperem que pugui assolir els resultats de fa dues temporades», afirma Pimienta. També confia que es vegi la millor versió de Solé, sobretot en les curses verticals: «Té un repte i segur que ens aportarà satisfaccions». Igual que Joan Albós, el més experimentat i que la temporada passada va tornar a demostrar un any més les seves qualitats, amb «un domini tècnic i tàctic», que el fa poder competir amb Areny al capdavant de l’equip. Del seu germà David creu que «els seus resulats creixeran». Pel que fa als espoirs, que participen al costat dels sèniors a la Copa del Món, «no esperem que siguin allà de seguida», però «tenen objectius a complir en la seva edat». 

 

Opció Olímpica / Mesos enrere el Comitè Olímpic Internacional va oficialitzar el ple reconeixement de la Federació Internacional d’Esquí de Muntanya, el que obre la possibilitat que aquest esport entri al programa competició dels Jocs Olímpics d’hivern. Als de Pyeongchang (Corea del Sud) el 2018 no hi serán, però tot fa indicar que sí que ho facin en la següent edició, a Pequín (Xina) el 2022. Amb aquesta confirmació «estem convençuts que el nostre esport farà un pas endavant molt important», afirma Esteve, perquè qualsevol esport olímpic «té més mitjans» que la resta i permeten comptar amb un major nombre de recursos.