ANDORRA LA VELLA
L’intercanvi d’informació fiscal es votarà abans que acabi l’any i s’aplicarà a partir de l’1 de gener
L’ABA valora que es culminarà el procés de transparència de la banca
Abans que acabi l’any, el Consell General aprovarà la implementació de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, que entrarà en vigor a partir del primer de gener del 2017. Això significa que a principis del 2018, tota la banca haurà de fer un llistat de la seva clientela, de la seva procedència i de la quantitat que té dipositada i enviar-la a l’autoritat financera andorrana que, al seu torn, l’enviarà a les seves homòlogues dels països d’origen de la seva clientela. És a dir, si un client espanyol té dipositats 100.000 euros en un banc andorrà, a partir del 2018 l’Agència Tributària espanyola ho sabrà i li reclamarà que els tributi (amb multa inclosa per no haver-los declarat).
Amb l’adopció d’aquesta norma internacional, la Common Reporting Standard (CRS), la banca serà un sector més regulat –que ja ho és– i s’assolirà la meta d’una plaça financera andorrana totalment transparent. La CRS pretén acabar amb l’evasió fiscal. 101 països ja l’han firmat; de moment, però, Andorra només intercanviarà informació –i viceversa– amb els 28 estats de la Unió Europea, amb qui ha firmat l’acord. Després, si vol, haurà de firmar convenis bilateral, un per un, amb cadascun dels països amb què Andorra desitgi intercanviar informació fiscal.
Andorra és un dels països de la llista dels anomenats non early adopters ja que la meitat dels 101 països han implementat l’acord a principis del 2016. Què suposarà l’entrada en vigor de la CRS? La norma preveu dos casuístiques: la dels comptes de menys d’un milió de dòlars (és la moneda amb què es calcula arreu) i la dels comptes de més d’un milió d’euros).
En el primer cas, i a partir de l’1 de gener, els bancs tindran un termini de dos anys per contactar amb cada client i verificar les dades. Per als comptes superiors al milió de dòlars el termini és d’un any. Si finalitzat el període establert no s’han pogut verificar les dades dels titulars dels comptes, la informació es transmetrà al Ministeri de Finances que decidirà com actuar. Amb tot, cada país té les seves pròpies excepcions i preveu que alguns tipus de comptes quedin exempts de la verificació i l’intercanvi d’informació fiscal. No obstant això, la directora general de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), Esther Puigcercós, va aclarir ahir que no hi ha cap producte que no acabi al fisc i «el risc d’evasió és baix»; és a dir, quan el producte expira, s’ha de declarar.
Puigcercós va reiterar que l’ABA valora positivament la llei, una norma que des de l’entitat consideren necessària perquè «culminem aquest procés i camí cap a la transparència». «La banca andorrana jugarà amb les mateixes regles del joc que altres països com Luxemburg o França, països de la UE i l’OCDE».
DINERS ATRAPATS / La llei no és retroactiva, o sigui, només afectarà els diners dipositats a partir del gener del 2017. Amb tot, EL PERIÒDIC té constància de casos de persones que estan buidant els seus comptes corrents perquè el seu país de residència no se n’assabenti. L’Agència Tributària espanyola només permet passar per la duana un màxim de 10.000 euros per persona i quan s’intercepta algú amb una quantitat superior, se li decomissa i se li obre un expedient d’infractor.
L’última persona que la Guàrdia Civil va interceptar va ser un home que viatjava en autobús, d’Andorra a Espanya, amb 80.000 euros que duia amagats sense declarar.
Un altre tema que queda pendent és què passa amb la clientela atrapada a BPA, i també els de Vall Banc. Hi ha molts casos que no tenen l’opció de retirar els diners del banc encara que ho desitgin. En tot cas, l’ABA ha deixat clar que mai es recomana a cap client que retiri els diners, sinó que els regularitzi.
Amb l’adopció d’aquesta norma internacional, la Common Reporting Standard (CRS), la banca serà un sector més regulat –que ja ho és– i s’assolirà la meta d’una plaça financera andorrana totalment transparent. La CRS pretén acabar amb l’evasió fiscal. 101 països ja l’han firmat; de moment, però, Andorra només intercanviarà informació –i viceversa– amb els 28 estats de la Unió Europea, amb qui ha firmat l’acord. Després, si vol, haurà de firmar convenis bilateral, un per un, amb cadascun dels països amb què Andorra desitgi intercanviar informació fiscal.
Andorra és un dels països de la llista dels anomenats non early adopters ja que la meitat dels 101 països han implementat l’acord a principis del 2016. Què suposarà l’entrada en vigor de la CRS? La norma preveu dos casuístiques: la dels comptes de menys d’un milió de dòlars (és la moneda amb què es calcula arreu) i la dels comptes de més d’un milió d’euros).
En el primer cas, i a partir de l’1 de gener, els bancs tindran un termini de dos anys per contactar amb cada client i verificar les dades. Per als comptes superiors al milió de dòlars el termini és d’un any. Si finalitzat el període establert no s’han pogut verificar les dades dels titulars dels comptes, la informació es transmetrà al Ministeri de Finances que decidirà com actuar. Amb tot, cada país té les seves pròpies excepcions i preveu que alguns tipus de comptes quedin exempts de la verificació i l’intercanvi d’informació fiscal. No obstant això, la directora general de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), Esther Puigcercós, va aclarir ahir que no hi ha cap producte que no acabi al fisc i «el risc d’evasió és baix»; és a dir, quan el producte expira, s’ha de declarar.
Puigcercós va reiterar que l’ABA valora positivament la llei, una norma que des de l’entitat consideren necessària perquè «culminem aquest procés i camí cap a la transparència». «La banca andorrana jugarà amb les mateixes regles del joc que altres països com Luxemburg o França, països de la UE i l’OCDE».
DINERS ATRAPATS / La llei no és retroactiva, o sigui, només afectarà els diners dipositats a partir del gener del 2017. Amb tot, EL PERIÒDIC té constància de casos de persones que estan buidant els seus comptes corrents perquè el seu país de residència no se n’assabenti. L’Agència Tributària espanyola només permet passar per la duana un màxim de 10.000 euros per persona i quan s’intercepta algú amb una quantitat superior, se li decomissa i se li obre un expedient d’infractor.
L’última persona que la Guàrdia Civil va interceptar va ser un home que viatjava en autobús, d’Andorra a Espanya, amb 80.000 euros que duia amagats sense declarar.
Un altre tema que queda pendent és què passa amb la clientela atrapada a BPA, i també els de Vall Banc. Hi ha molts casos que no tenen l’opció de retirar els diners del banc encara que ho desitgin. En tot cas, l’ABA ha deixat clar que mai es recomana a cap client que retiri els diners, sinó que els regularitzi.