La Lluna va assolir a les 12 d’ahir el seu punt de perigeu. És a dir, va arribar al moment en què se situa el màxim d’aprop a la Terra, la qual cosa va coincidir, a la seva vegada, amb el moment del calendari mensual en què assumeix la seva fase plena. El resultat de la suma d’aquests dos factors –en què va influenciar el fet que també el planeta es trobés a una curta distància del Sol– és «la superlluna», un fenomen de què no es podrà gaudir de nou en 18 anys. Si bé és cert que la imatge no serà igualment espectacular, la bellesa gairebé llunàtica que ahir es va poder observar arreu encara es deixarà veure aquesta vesprada. «Des de l’est i, sobretot, en el seu moment de naixement, que té lloc cap a les sis de la tarda». 
 

La Lluna vista aquesta nit passada ha estat la més brillant observable d’ençà l’any «1948», i no tornarà a viure aquest «esplendor fins el desembre de l’any 2034».

A Andorra, la maximització de la Lluna no ha estat plenament observable. Això s’entén, segons va explicar l’astrònom Joan-Marc Miralles, pel fet que el zenit es produís a les 12 del mig dia. «A les 18 hores, però, encara serà visible», va assegurar, emfasitzant el fet que precisament l’hora d’aparició va ser el moment en què millor es va poder observar la grandària del satèl·lit. «La diferència és pràcticament imperceptible» des d’Andorra si l’avistament no es fa amb equipament especialitzat, va dir, però va ser igualment «visible», ja que es va deixar veure «un 30% més lluminosa» d’allò al què estem habituats a veure normalment. El moment de la seva «posta» i, conseqüentment, el segon moment de la nit en què la Lluna més «acurta distàncies amb la Terra» va ser, consegüentment, un altre dels millors moments per apreciar la superlluna. Això s’explica pel fet que la proximitat amb altres elements en permetia la «comparació» de mides.
 

Els millors miradors / El perigeu va tenir lloc ahir i com s’ha esmentat, en caure justament en el moment de plenitud, va permetre veure la més gran Lluna que s’hagi vist des del 1948. Els millors indrets per observar el cel van ser les zones «encarades vers a l’est» i que es trobin allunyades del nucli urbà, per evitar-ne «la contaminació lumínica». Així ho va determinar Miralles que, d’altra banda, va posar com a exemple el Coll de la Botella com un dels punts des dels quals es va deixar veure millor la Lluna. 
 

El port de Pal també serà avui un dels llocs des d’on es deixi veure millor el fenomen que, per contra i segons va advertir l’astrònom, no serà «tan espectacular», però sí encara perceptible. I així com el Coll de la Botella, bones butaques per a aquest espectacle astrològic són també altres miradors situats a una altura des de la qual sigui perceptible «l’horitzó», per tal que res no impedeixi la visió. 
 

El què explica aquesta manifestació de la Lluna que no es tornarà a veure fins el 2034 és «la forma el·líptica de l’òrbita», que avui situarà la Terra a només «356.567 quilòmetres del seu satèl·lit».