Samantha Bosque en sap un niu de jugar amb la perspectiva i les dimensions. Passejant per la Rambla Molines, hi ha un moment en què aixequem la vista i dubtem si estem veient l’skyline autèntic: la línia de la muntanya, el cel, els edificis... Tot encaixa. L’artista ha culminat el mural gegant Transparència, una pintura a gran escala que representa allò que tapa l’edifici comunal: part de la muntanya i la plaça Príncep Benlloch. El mural està acompanyat per l’església de Sant Esteve, de manera que des de la plaça del Poble la vista és espectacular. Una pintura hiperrealista de 400 metres quadrats de superfície que revela el que no es veu. Perquè Bosque ha mirat –i ha vist– a través de la paret.

El cònsol menor de la parròquia, Marc Pons, va explicar ahir que el nom del mural, Transparència, encaixa perfectament amb el significat de l’obra d’art urbana: d’una banda, perquè es pot «veure» la plaça Príncep Benlloch, i d’altra banda, perquè darrere es troba el comú i es vol incidir en la «transparència dels assumptes comunals». La iniciativa serveix per «apropar l’art a la ciutadania» i «embellir» l’espai, va puntualitzar Bosque. Pons va subratllar que l’obra es troba en un lloc de pas important de la parròquia i, a partir d’ara, també serà una «porta de benvinguda a Andorra la Vella».

Precedent

Bosque espera que l’acció cultural sigui un «precedent» perquè la proposta de fer murals a les façanes s’estengui per tot el país, per iniciativa tant de les administracions com dels privats. «Els murals són una manera d’introduir els artistes del país en un entorn natural, encara que sigui urbà, i potenciar una manera de fer arribar l’art al carrer, una acció que s’està fent des de fa uns anys a tot el món. És un bon començament perquè es pugui fer a altres parròquies, perquè aporta cultura al poble, al carrer, i és una altra manera d’emebllir les parròquies».

El cònsol menor va avançar que la corporació ja pensa en traslladar aquesta iniciativa a altres punts de la parròquia i va recordar que el mural s’emmarca en la Capitalitat iberoamericana de la cultura. La intervenció a la façana ha estat possible gràcies a un acord a tres bandes entre l’Arxiprestat de les Valls, el Comú d’Andorra la Vella i Molines Patrimonis. Amb tot, hem de recordar el desafortunat cas del Corto Maltés, el magnífic mural que l’ARCA, l’associació del còmic, va pintar en una façana de la Massana i que es va esborrar d’un dia per l’altre amb l’excusa que el personatge animat fumava.

Una feina al detall

L’artista va confessar que veure el resultat final, sense la bastida, i es va sorprendre: «Veure ja desmuntat va ser afrontar per primera vegada el resultat del mural». Perquè pintar un mural de grans dimensions, pujada a una bastida, «on hi vivia pràcticament, perquè hi dinava i tot», no era fàcil. «He hagut d’anar resolent problemes que anaven sorgint, sobretot de perspectiva. Treballava amb 60 centímetres de marge i no veia res, i havia de baixar de la bastida a cada moment per veure de lluny com anava quedant, i moltes vegades ho havia de refer diverses vegades. Sempre he tingut l’angoixa tècnica de saber com quedaria quan es desmuntés la bastida». Bosque ha dedicat dos mesos ininterromputs a pintar la façana, i amb un ajudant d’excepció: el seu pare. «També és artista , de fet, va ser ell qui em va ensenyar a pintar. En un inici el vaig mig enredar perquè m’ajudés a la base, i al final s’hi ha quedat fins al final perquè s’ho ha passat millor que jo desenvolupant el projecte», va comentar. «Ha estat el millor col·laborador», va assegurar.

Per a Bosque també ha estat tota una experiència pintar a peu de carrer, que li ha permès el contacte directe amb la gent que li preguntava coses del mural. La pintura té una garantia de 10 anys, ja que la pintura utilitzada manté els pigments almenys una dècada, dos lustres de resistència a la llum solar, a la duresa de la intempèrie.

Transparència ja forma part del paisatge cultural i urbà d’Andorra la Vella.