La intenció liberal de tirar endavant una moció de censura contra el Govern d’Andorra és vista amb preocupació des de les associacions de caràcter social que treballen amb l’Administració general per al desenvolupament d’assumptes que afecten la població i que passen des de la possibilitat de millorar les condicions laborals de les persones fins a la promulgació de la igualtat. La causa del temor troba el seu origen en la pèrdua que suposaria posar fi prematurament a la legislatura vigent: els avenços que s’han fet en matèria d’afers socials i en pro de la societat civil passaria a ser en va. Si no perdre’s, la moció de censura suposaria «una frenada» per a temes que consideren d’urgència i que actualment ja s’estan tractant.
 

Part del ventall de representants socials creuen que, de tirar endavant la proposició que se’ls ha fet arribar des de l’executiva de la formació en què militen, el Grup Parlamentari Liberal demostraria «falta d’empatia» i de «respecte» vers el treball que estan efectuant les associacions socials en favor de conduir el Govern cap a la millora de les mancances socials existents. En aquest sentit, apunten que «voler tombar el Govern significa», consegüentment, «acabar amb els avenços i els passos donats en matèria social» en benefici, per exemple, de la futura Llei de la Igualtat que ha de sorgir de la col·laboració amb una vintena d’aquestes associacions.

 

Populisme / Un dels representants socials més crítics amb la intenció de Liberals d’Andorra de fer caure l’estructura governamental és el president de l’associació Som com Som de defensa dels drets i deures del col·lectui LGBTIQ, Carles Perea. Tot i comprendre i defensar la «legitimitat» de la mesura, es mostra preocupat per la congelació d’assumptes cabdals en què ara es treballa i que quedarien en suspensió per una acció política que titlla de «populista». 
 

Perea va subscriure les paraules amb què el conseller general demòcrata Esteve Vidal defensava «la feina que es fa al darrere», més enllà del que es veu: «Cal mirar més enllà», demana, perquè «la feina del Govern no s’atura en els seus ministres». Així, va voler fer referència als «projectes» pels quals s’avança «a passos de gegant» i que es veurien en perill amb la moció de censura, la qual cosa comportaria fer «pagar justos per pecadors». Amb tot, es va preguntar quina confiança podria donar als consellers generals liberals que donin suport al vet malgrat conèixer la implicació i esforços que des de les associacions socials s’estan esmerçant en la defensa dels drets d’una societat civil andorrana mancada, ara per ara, d’aspectes fonamentals.