PUBLICITAT

Andorra la Vella

L’interès per la ramaderia va a l’alça

La 38a Fira Concurs d’Andorra registra una xifra històrica de participació, amb 215 caps entre bovins, equins i ovins

Per marisa da costa

Un infant observa els pollins.
Un infant observa els pollins. | Maricel Blanch
Entre castanya i castanya i novament amb el retorn de la tardor, la capital va acollir ahir per 38a vegada el concurs de bestiar d’Andorra. Explotadors ramaders i polítics van citar-se al voltant dels bovins, ovins i equins que postulaven a erigir-se com els més fornits de la seva espècie i la fira va resultar tot un èxit no únicament per la gairebé una setantena de premis atorgats sinó pel nombre de participants que va acollir. Un total de 215 caps van fer arribar l’edició 2016 del concurs a una xifra «rècord» malgrat la preocupació que els darrers anys s’havia expressat vers un sector tradicional que veia caure els seus adeptes. 
 
Contràriament, «tenim, en aquests moments, un sector molt viu i potent». Aquestes paraules del representant de l’Associació d’Agricultors i Ramaders d’Andorra, Xavier Coma, van quedar refermades per l’«optimisme» en què la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, veu instal·lada aquesta branca tradicional que va elogiar pel seu «dinamisme». 
 
La «carn de qualitat de la raça bruna» així com la «sortida que ha tingut la carn de cavall» són dos dels aspectes que per a Coma i Calvó demostren la consolidació i «la salut del sector».
 
Aquesta tessitura favorable és el que explica l’interès creixent constatat des del col·lectiu, el qual desemboca, d’altra banda, «dels esforços posats els últims anys» en revifar l’àrea a través de l’impuls de «formacions» així com a través «dels ajuts que dóna el ministeri» i que Coma va reconèixer, així, com a bons incentius. 
Tanmateix, la problemàtica latent en el relleu generacional no s’ha acabat de combatre: «És complicat com en molts altres oficis», sobretot en els que comporten treballs «manuals». Coma i els agricultors del país mantenen la confiança que els joves acabaran substituint-los en la manutenció d’aquest pilar tradicional i fonamental de l’economia andorrana, donada la «qualitat» i «consolidació» creixents. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT