Com si es tractés d’una performance, l’estàtua eqüestre de Franco, obra de Josep Viladomat (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 1989) va ser retirada dijous a la nit per la brigada municipal de Barcelona que se’n duu els trastos vells. Des que dilluns va ser instal·lada davant del Born Centre Cultural i de Memòria, com a reclam de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, l’escultura ha estat objecte de diversos atacs de persones indignades per la seva presència, fins que un grup la va tombar i l’Ajuntament de Barcelona va decidir retirar-la. De nou al magatzem, on s’estava des del 2008 i on va perdre el cap: ara hi torna feta miques.

Del castell al magatzem

L’any 2008, d’acord amb la Llei de la memòria històrica, l’estàtua eqüestre del cabdill es va retirar definitivament del castell de Montjuïc, on ja feia temps que es guardava fora de la vista del públic, i es va traslladar al magatzem municipal de Barcelona. L’escultura, de grans dimensions, s’estava amb d’altres objectes en desús i per fer-la encabir, al dictador li van mutilar una cama, que van deixar als peus del cavall. La cama es podia tornar a tornar a col·locar, però el cap va desaparèixer. Sí, es va esfumar. Dins del magatzem, algú va endur-se el cap de Franco, una peça de la qual no se n’ha sabut res més. I així, decapitat, l’obra ha tornat a sortir al carrer aquesta setmana, on no ha sobreviscut ni cinc dies.

Els principis per un cotxe

Però, per què un artista d’esquerres i republicà va fer una estàtua eqüestre de Franco? Durant la Guerra Civil, Viladomat es va exiliar a França i a Andorra. Cap als anys 50, però, ja va tornar a Barcelona, tot i que vivia a cavall del Principat i la capital catalana. L’escultor s’havia comprat a Andorra un cotxe d’importació, de luxe, a un preu molt més barat que si l’hagués adquirit a Espanya. L’acord a què va arribar va ser que l’automòbil havia de passar mig any a Espanya i mig any a Andorra. Viladomat no en feia cas i la guàrdia civil el va enxampar, i el vehicle li va ser confiscat.

Per recuperar l’automòbil, l’escultor va fer servir els seus contactes i va parlar amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles (1904-1993), que exercia de jutge de pau a Andorra. Porcioles li va dir que li ho arreglava si feia una escultura eqüestre de Franco, a qui volia agrair la donació del castell de Montjuïc a la ciutat.

Jaume Fabre i Josep Maria Huertas expliquen que «Viladomat, que era molt malparlat, va deixar anar uns quants renecs, però s’hi va avenir i va fer una escultura de Franco a cavall, segons ell tan malament com va poder». De fet, l’autor no va firmar l’obra i la va fer a partir d’una fotografia, sense reunir-se amb el cabdill.

Viladomat va recuperar el vehicle. La llegenda urbana, però, deia que l’artista va fer «un cavall republicà». L’escultor hauria fet l’estàtua en diverses peces, de manera que el cos del general s’unia al del cavall mitjançant una barra que s’encaixava, literalment, pel cul de Franco. Amb l’estàtua per terra, del pal, però, ni rastre.

En canvi, del cap no ha quedat clar si algú el va seccionar o, simplement, es podia desenroscar. Justícia poètica per a Viladomat?

Els antecedents

L’escultura de bronze es va col·locar al pati d’armes del castell de Montjuïc, i el 17 de juny de 1963 Franco la va inaugurar aprofitant una visita a Barcelona. Després de la mort del dictador i  la fi de la dictadura, l’estàtua va ser atacada diverses vegades, com quan el 31 maig de 1985 va ser pintada de rosa. Un preludi del que ha passat aquesta setmana.

Un any després l’estàtua va ser retirada i col·locada al Museu Militar de Montjuïc. Les crítiques per l’exposició pública de l’estàtua persistien i l’any 2001 va ser traslladada a un espai no visitable dins el Museu Militar. Finalment, l’any 2008 va desaparèixer de la vida pública i va ser confinada en un magatzem. La història es repeteix.

La família Viladomat encara conserva, en un magatzem d’Escaldes-Engordany, la maqueta en guix de l’estàtua eqüestre.