L’església de Sant Esteve va acollir ahir divendres la missa funeral d’una de les dones més ben valorades de la història política recent del nostre país. Entre els presents, a part d’una gran quantitat de companys, amics i familiars, van estar presents els principals representats de la institució política andorrana. El cap de Govern, Toni Martí, i els ministres Cinca, Torres i Alcobé van comptar-se entre els assistents per part del Govern, així com també alguns consellers de generals i diversos cònsols.
 

Amb una església parroquial d’Andorra plena de gom a gom, el dol i la tristesa han anat acompanyats d’un enorme suport del poble andorrà. «Es tractava d’una política que defensava els seus ideals polítics sense faltar mai el respecte a ningú», explicava Martí un cop acabada la cerimònia, de la qual destacava, sobretot, la «dignitat i elegància amb què va afrontar la seva malaltia durant tot el seu procés». «Aquest matí he trobat un ciutadà i m’ha dit que, passejant pels carrers de la ciutat, tothom parlava d’ella com una persona que no faltava mai a ningú», manifestava el cap de Govern.
 

Al llarg dels seus últims dies, Mora va estar acompanyada en tot moment per un gran nombre d’amics i familiars que van donar-li suport fins a l’últim moment. Compromesa, vital, optimista o valenta són tan sols alguns dels nombrosos adjectius amb què l’han definit en aquests dies tots aquells que, molt o poc, van tractar amb ella en algun moment de la seva vida. Tot això, sumat a una exitosa carrera pública i professional, descriuen algú que va deixar bones sensacions en tots els àmbits on va treballar d’una o altra forma.
 

Entregada plenament al país i a la causa política al llarg de tota la seva militància, Mora va deixar també una forta empremta en l’àmbit social, fet que es va traduir en el multitudinari acomiadament que va tenir lloc ahir. Ferma defensora dels drets de la dona, l’excònsol i exconsellera general, més que sortir al carrer amb la bandera en mà, sempre va defensar que calia «demostrar els ideals fent coses útils per la gent».
 

Amb alguns cants eclesiàstics clàssics i el recital d’un emotiu poema de l’escriptor Miquel Martí i Pol va concloure la cerimònia d’una persona que, com no podia ser d’una altra manera, quedarà per sempre en els annals de la història del Principat.