PUBLICITAT

Andorra la Vella

Les fotografies d’Alsina ja són bé d’interès cultural

El vestíbul de l’edifici del Govern acollirà una recreació del seu estudi

Per El Periòdic

Locutors i periodistes Radio Andorra, entre els anys 1945 i 1955.
Locutors i periodistes Radio Andorra, entre els anys 1945 i 1955. | Arxiu Nacional d\'Andorra / Fons Josep Alsina
Quan es compleixen 105 anys del naixement del llegendari Josep Alsina Martí (Sabadell, 1911 - Escaldes-Engordany, 2000), el Govern, a proposta de la ministra de Cultura Olga Gelabert, ha declarat bé d’interès cultural (BIC) la seva col·lecció fotogràfica, la màxima distinció que preveu la Llei del patrimoni cultural.
 
De fet, la distinció se li va atorgar ja l’agost passat, quan Gelabert va incoar l’expedient de la declaració de BIC després d’estudiar l’informe que el mateix Consell Assessor del Patrimoni Cultural li va fer constar. Després del de Fèlix Peig, el d’Alsina és el segon fons fotogràfic i cinematogràfic que gaudeix d’aquesta qualificació, fet que el col·loca en un lloc més rellevant en la riquesa patrimonial i a més li atorga una protecció de garantia. 
 
Per celebrar-ho, el vestíbul de l’edifici administratiu de Govern recrearà l’estudi on treballava Alsina a meitats del segle passat i exposarà una petita part del seu arxiu al llarg de la setmana que ve. La mostra fotogràfica s’inaugurarà demà a les 12 del migdia.
 
L’artista, que va viure durant més de 60 anys al Principat, va immortalitzar amb més de 200.000 fotografies i 100 arxius cinematogràfics una Andorra en ple procés de transformació. Definit com el fotògraf de l’instantània social, Alsina va deixar un llegat de l’Andorra més quotidiana, de carrer, d’una vida tranquil·la i muntanyenca que es mesclava a ritmes forçats amb uns paisatges cada cop més urbanitzats i moderns. 
 
Des que l’any 1988 començaren a arribar els primers retrats al Principat, no va ser fins el 2002 que l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) va rebre, finalment, la col·lecció artística d’Alsina al complet. A l’estiu, l’ANA va notificar que ja s’han digitalitzat 16.000 fotografies del fons, a més d’un total de 100 documents cinematogràfics que sumen unes cinc hores de pel·lícula, amb gravacions d’una Andorra d’entre els anys 30 i 90 . H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT