La setmana de la caça de l’isard d’aquest any que va acabar el diumenge passat ha mostrat unes xifres per treure pit, que continuen a l’alça des que al 2011 es va suspendre aquesta tradició amb la intenció de recuperar la població d’un animal que és un símbol del Principat, segons el Butlletí Oficial d’Andorra un «patrimoni natural irrenunciable», i que va minvar a causa d’un pestivirus.

Des de llavors, han estat quatre anys de lluita per preservar i conservar aquest bòvid, també conegut com camussa, fins registrar uns números mai vistos en el darrer lustre: 519 caçadors inscrits i 98 captures d’un màxim de 119 que es podien fer, segons el reglament de gestió i casa de l’isard. Al 2012 era de 392 participants i 79 caçats d’un màxim de 88. Les xifres han anat in crescendo des de llavors fins arribar a ser superiors al 30%.
 

El que també és cert –i curiós– és que aquesta evolució no és proporcional a la del número total d’isards que es calcula que habiten a Andorra. L’any 2012 es comptabilitzaven 568; el 2013, 665; el 2014, 636, i el 2015 i 2016, per aquestes dates, pocs més de 600, «excepte els que han pogut marxar i els que s’han capturat», va matisar ahir el director del Cos de Banders del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Miquel Rossell. En tot cas, el màxim exponent d’aquest servei públic forestal assegura que gràcies a aquests números, aquesta setmana de tradició andorrana sembla tenir llarga vida: «Fent plans de caça anuals ben planejats en base als isards que hi ha i evitant el furtivisme aconseguim millorar any rere any», va apuntar com a clau.

 

Cap irregularitat/ També va aplaudir Rossell que no hi hagi cap irregularitat en la manera de caçar o alhora d’infringir les normes en la caça de l’isard durant tota la setmana passada, tot i que també és cert que no és habitual en els darrers anys que n’hi hagin. En tot cas, considera que això no fa més que reforçar el bon funcionament del reglament actual de gestió i caça. «Des del Cos de Banders entenem que això és com els accidents de circulació... Esperem que no n’hi hagi i lluitem sense baixar la guàrdia per evitar-los». Ara s’està a l’espera del retorn de les anelles que no han estat controlades. Així, els caçadors tenen 15 dies naturals per retornar-les –fins el pròxim 3 d’octubre, inclòs–, segons està previst en l’article 25 del reglament de gestió i caça de l’isard.
 

El servei públic de gestió forestal va deixar clar que és fonamental la bona relació que manté amb els caçadors i que aquest col·lectiu, emparat per la Federació Andorrana de Caça i Pesca, cada any s’esforça més en complir la normativa. Tanmateix, el Cos de Banders destaca que els caçadors agraeixen la feina de pedagogia que se’ls hi fa per tal de conèixer totes les modificacions i actualitzacions que es van afegint al reglament de gestió i caça de l’isard, per saber on està el límit.

 

Una medalla d’or assolida/ La caça de l’isard també té els seus reconeixements, en funció de la peça que es capturi. Aquí compta l’edat, les dimensions o la llargària de les banyes. Molts factors sumen alhora de catalogar una captura com medalla de bronze de plata i d’or. Com si fos un podi. I en aquest 2016, un dels exemplars caçats, d’uns dotze anys d’edat, ha rebut la màxima distinció.
D’aquí que des del Cos de Banders es consideri també que no s’hagi arribat al màxim de 119 fixat perquè els caçadors «són cada vegada més selectius en el moment d’escollir la peça que han d’abatre», a banda dels dos dies de la setmana passada que es van perdre de caça a causa de la pluja.

Col·laboració en campanyes per recuperar la melsa/ Aprofitant la setmana de la caça de l’isard, els banders han aprofitat per demanar una vegada més la col·laboració dels caçadors en futures campanyes respecte a la recuperació d’un òrgan de l’abdomen com és la melsa.

 

Si en el seu dia –ara fa tres i quatre anys– les mostres de melsa van servir per analitzar si encara existia la presència del pestivirus en l’espècie, també són útils per al Cos de Banders per conèixer l’estat de salut de la cabana. Un any més, la Federació Andorrana de Caça i Pesca ha estat convidada als recomptes generals d’isards, amb la presència de set caçadors.

 

Malgrat la gran utilitat de la melsa, el reglament no prohibeix el seu transport sense vísceres, d’aquí que siguin de gran importància aquestes campanyes.