PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un mural de Bosque integrarà el comú al centre d’Andorra la Vella

Una pintura hiperrealista de 400 m² recrearà la Príncep Benlloch a la façana

Per m.c.

El cònsol Marc Pons i l’artista, Samantha Bosque, ahir.
El cònsol Marc Pons i l’artista, Samantha Bosque, ahir. | Maricel Blanch
Als ulls d’aquell qui passeja per la plaça del Poble i traci camí vers la Rambla Molines, serà com si l’edifici del Comú d’Andorra la Vella no interrompés la visió: un mural hiperrealista de gairebé 400 metres quadrats de superfície representarà la imatge de la plaça Príncep Benlloch que queda tot just darrere. L’artista Samantha Bosque serà l’encarregada d’«integrar» l’edifici administratiu en «un dels indrets més fotografiats i compartits d’Andorra la Vella».  
 
A finals del proper mes, un trompe l’oeil gegantí passarà a ocupar el que fins el dilluns de la setmana passada era un mur sobri, en la línia de les construccions dels anys 80: Bosque treballa en la reproducció de la Plaça Príncep Benlloch a la façana del Comú d’Andorra la Vella. Després que la paret hagi estat condicionada, l’artista s’enfronta les properes setmanes a les inclemències meteorològiques per acabar creant el que serà la pintura «més gran exposada a Andorra» mai. Així ho va destacar el cònsol menor de la capital, Marc Pons, tot emfasitzant la importància de la recreació: el passatge Molines, encarat a l’església de Sant Esteve, és «un dels llocs d’Andorra la Vella més fotografiat». Aquest èxit a les xarxes socials s’incrementarà amb una intervenció de Bosque amb què, com a mínim els propers deu anys, es donarà la benvinguda al casc antic de la parròquia.
 
L’artista s’enfronta a no pocs reptes. Treballa amb pintures pensades per a la perdurabilitat, pel que l’escala cromàtica és escassa; la gamma serà, però, salvada. La perspectiva? Doncs la visió de gairebé 400 metre des d’ua distància de 80 centímetres és massa propera: «em faig un fart de pujar i baixar!». El punt de vista bo és el que té, precisament, el vianant. I la meteorologia... Sovint, no acompanya. Per ara, però, la pluja no pot amb l’artista. I les hores que el sol o l’aigua no li ho permetin, les compensarà. El major repte és treballar amb tal superfície. El secret per combatre’l? «Pensar que treballo amb espais d’1x1 metre». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT