ANDORRA LA VELLA
‘Incomunicació’ al Consell General
L’obra de Joan Brossa es trasllada a un indret més visible i amb menys perill d’incidents
L’obra Incomunicació, de Joan Brossa, ha estat traslladada al vestíbul inferior del Consell General. Fins ara estava ubicada a la plaça de davant d’Andorra Telecom, però amb l’inici de les obres de The Cloud s’ha decidit moure.
La nova localització també ha fet un favor a l’obra, doncs a partir d’ara l’escultura estarà resguardada dels qui s’entretenien jugant a les ‘cuinetes’ sobre la taula amb sorra o dels qui per Sant Joan no tenien més idees que col·locar petards a l’interior dels maons i veure com aquests esclataven.
Tot i això, el síndic general, Vicenç Mateu, va matisar que la nova ubicació de l’obra és degut a què on estava abans «hi havia molts elements i això feia que la gent es distragués d’aquesta escultura. La gent hi ha passat moltes vegades per davant i molts d’ells potser no l’ha vist mai». Ara el concepte canviarà, perquè al ser el Consell General un «edifici públic i accessible a tothom –ja que des d’aquí es va a les oficines del Raonador del Ciutadà i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, així com a la Biblioteca Martí Salvans–», s’espera que més gent pugui contemplar aquest poema visual.
La ironia de la ubicació
Actualment, l’obra està en perfecte estat, i «amb la llum del sol que entra pel finestral del vestíbul inferior es crea una escena veritablement bonica», segons va destacar ahir la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert.
Mateu també va voler destacar que és curiós que aquesta obra estigui ara ubicada en un indret com el Consell General. Sota el nom i la referència a la incomunicació que va voler transmetre Bossa, «és irònic que el Consell, un lloc on el que ha de prevaler és la comunicació», sigui ara el guardià d’aquesta escultura.
I l’obra de Brossa «ens ha de recordar allò que hauríem d’evitar, d’allò que entre aquestes quatre parets hauria d’estar prohibit, i és que el deure dels parlamentaris és dialogar pel bé d’Andorra. Malauradament, tots sabem que no sempre és així i que, de vegades, s’alcen autèntics murs entre les diferents forces polítiques».
Mateu va remarcar que a Brossa «li agradava molt la ironia, la llibertat, l’apartar-se de la correcció. I tampoc volia ser catalogat com un gran artista, i d’alguna manera, això és el que transmet amb les seves obres: volen ser com ocurrències, com petits gestos, petits actes, petites instal·lacions que interpel·len a la persona que les contempla –sovint amb un doble sentit– amb un punt d’ironia i sempre de llibertat».
Antecedents
L’any 1994, la Sala d’exposicions del Govern, ubicada a l’antiga caserna de Bombers, va acollir l’exposició Joan Brossa, entre les coses i la lectura. En aquell moment, el Govern li va encarregar a l’artista un poema corpori, per al qual va reprendre una idea de l’any 1970, de la qual se’n conserven dos esbossos fets amb bolígraf. Originalment, el poema es titulava Capvespre i tractava la problemàtica de la comunicació, amb una paret de totxos que parteix en dos una taula. Tot i que la taula de l’obra és de bronze, aquesta es va fer «a partir del motlle d’una taula de barber que es troba a la Casa d’Areny Plandolit d’Ordino», segons va destacar Gelabert. D’aquesta manera, la ministra de Cultura també va matisar que aquesta és una obra dissenyada per a Andorra.
La nova localització també ha fet un favor a l’obra, doncs a partir d’ara l’escultura estarà resguardada dels qui s’entretenien jugant a les ‘cuinetes’ sobre la taula amb sorra o dels qui per Sant Joan no tenien més idees que col·locar petards a l’interior dels maons i veure com aquests esclataven.
Tot i això, el síndic general, Vicenç Mateu, va matisar que la nova ubicació de l’obra és degut a què on estava abans «hi havia molts elements i això feia que la gent es distragués d’aquesta escultura. La gent hi ha passat moltes vegades per davant i molts d’ells potser no l’ha vist mai». Ara el concepte canviarà, perquè al ser el Consell General un «edifici públic i accessible a tothom –ja que des d’aquí es va a les oficines del Raonador del Ciutadà i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, així com a la Biblioteca Martí Salvans–», s’espera que més gent pugui contemplar aquest poema visual.
La ironia de la ubicació
Actualment, l’obra està en perfecte estat, i «amb la llum del sol que entra pel finestral del vestíbul inferior es crea una escena veritablement bonica», segons va destacar ahir la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert.
Mateu també va voler destacar que és curiós que aquesta obra estigui ara ubicada en un indret com el Consell General. Sota el nom i la referència a la incomunicació que va voler transmetre Bossa, «és irònic que el Consell, un lloc on el que ha de prevaler és la comunicació», sigui ara el guardià d’aquesta escultura.
I l’obra de Brossa «ens ha de recordar allò que hauríem d’evitar, d’allò que entre aquestes quatre parets hauria d’estar prohibit, i és que el deure dels parlamentaris és dialogar pel bé d’Andorra. Malauradament, tots sabem que no sempre és així i que, de vegades, s’alcen autèntics murs entre les diferents forces polítiques».
Mateu va remarcar que a Brossa «li agradava molt la ironia, la llibertat, l’apartar-se de la correcció. I tampoc volia ser catalogat com un gran artista, i d’alguna manera, això és el que transmet amb les seves obres: volen ser com ocurrències, com petits gestos, petits actes, petites instal·lacions que interpel·len a la persona que les contempla –sovint amb un doble sentit– amb un punt d’ironia i sempre de llibertat».
Antecedents
L’any 1994, la Sala d’exposicions del Govern, ubicada a l’antiga caserna de Bombers, va acollir l’exposició Joan Brossa, entre les coses i la lectura. En aquell moment, el Govern li va encarregar a l’artista un poema corpori, per al qual va reprendre una idea de l’any 1970, de la qual se’n conserven dos esbossos fets amb bolígraf. Originalment, el poema es titulava Capvespre i tractava la problemàtica de la comunicació, amb una paret de totxos que parteix en dos una taula. Tot i que la taula de l’obra és de bronze, aquesta es va fer «a partir del motlle d’una taula de barber que es troba a la Casa d’Areny Plandolit d’Ordino», segons va destacar Gelabert. D’aquesta manera, la ministra de Cultura també va matisar que aquesta és una obra dissenyada per a Andorra.