Andorra la Vella
Jover destaca la voluntat d’assolir els reptes de l’Agenda 2030
El ministre apunta que el text ajudarà a tenir un país més sostenible
El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, va valorar molt positivament la 33a edició de la Universitat d’Estiu, que va cloure ahir al vespre, ja que creu que s’han «assolit els objectius de posar sobre la taula» els reptes de l’Agenda 2030, que «se’n parlés i que experts d’alt nivell» hagin exposat quins són «els reptes i les dificultats» que es deriven dels objectius marcats en aquest document. El ministre va incidir també en la intenció que Andorra sigui coneguda pel treball en valors.
Jover va insistir que assolir els objectius d’aquest document és important no només per a «la imatge» del país sinó també per aplicar «polítiques» nacionals que suposin un impuls per fer un país més sostenible. Un dels aspectes que Jover va destacar de les jornades és que s’ha abordat molt la qüestió de la transversalitat, un concepte que ja estan «integrant» a l’Executiu per poder tirar endavant projectes de manera conjunta entre els ministeris. Així mateix, va remarcar que quan es parla de sostenibilitat no es fa referència només al medi ambient sinó també a la sostenibilitat social i econòmica.
En el mateix sentit es va manifestar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va destacar que s’hagi abordat la qüestió «des d’un punt de vista global». Entre els aspectes tractats, va posar de relleu el fet que s’hagi incidit en el rol dels petits estats com a exemple per als altres països. Així, va apuntar que malgrat el seu impacte no és gran pel que fa als gasos d’efecte hivernacle, per exemple, sí que poden tenir un paper important com a exemples a seguir per altres estats. La ministra va recordar la feina endegada per al foment del vehicle elèctric i també que es vol impulsar la bicicleta elèctrica i, fins i tot, es vol conscienciar sobre els desplaçaments a peu, com a conceptes de mobilitat sostenible en un sentit ampli.
A l’últim, el moderador de la Universitat d’Estiu, Jean-Paul Marthoz, va afirmar que d’aquestes «profitoses» jornades se’n deriven cinc idees com són «la necessitat de pensar la complexitat» fugint del simplisme i el populisme; la interconnexió del món i que «tot està vinculat» i que per tant una política local pot tenir impactes globals; la necessitat de pensar a «llarg termini»; la «convicció» que aquest desenvolupament sostenible és també «un repte ètic» i, per últim, «el sentiment que no és massa tard per al pitjor escenari».
Jover va insistir que assolir els objectius d’aquest document és important no només per a «la imatge» del país sinó també per aplicar «polítiques» nacionals que suposin un impuls per fer un país més sostenible. Un dels aspectes que Jover va destacar de les jornades és que s’ha abordat molt la qüestió de la transversalitat, un concepte que ja estan «integrant» a l’Executiu per poder tirar endavant projectes de manera conjunta entre els ministeris. Així mateix, va remarcar que quan es parla de sostenibilitat no es fa referència només al medi ambient sinó també a la sostenibilitat social i econòmica.
En el mateix sentit es va manifestar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va destacar que s’hagi abordat la qüestió «des d’un punt de vista global». Entre els aspectes tractats, va posar de relleu el fet que s’hagi incidit en el rol dels petits estats com a exemple per als altres països. Així, va apuntar que malgrat el seu impacte no és gran pel que fa als gasos d’efecte hivernacle, per exemple, sí que poden tenir un paper important com a exemples a seguir per altres estats. La ministra va recordar la feina endegada per al foment del vehicle elèctric i també que es vol impulsar la bicicleta elèctrica i, fins i tot, es vol conscienciar sobre els desplaçaments a peu, com a conceptes de mobilitat sostenible en un sentit ampli.
A l’últim, el moderador de la Universitat d’Estiu, Jean-Paul Marthoz, va afirmar que d’aquestes «profitoses» jornades se’n deriven cinc idees com són «la necessitat de pensar la complexitat» fugint del simplisme i el populisme; la interconnexió del món i que «tot està vinculat» i que per tant una política local pot tenir impactes globals; la necessitat de pensar a «llarg termini»; la «convicció» que aquest desenvolupament sostenible és també «un repte ètic» i, per últim, «el sentiment que no és massa tard per al pitjor escenari».