Arribada l’hora de la jubilació, moltes persones que han exercit la seva vida laboral al Principat decideixen retirar-se als seus països d’origen. També n’hi ha que, tot i haver treballat tres dècades o més a Andorra, sempre han residit fora, és a dir, han estat fronterers. La CASS també els paga la pensió que els pertoca per la seva cotització, però, amb una retenció del 3%.
 

A més, al 3% de retenció de la seguretat social –tot i que un jubilat que viu fora no té dret a usar el sistema sanitari andorrà–, també s’han de comptar els cinc euros que el banc espanyol es queda en concepte d’ingrés de la pensió de la CASS. I fins a l’entrada en vigor del conveni de no doble imposició entre Espanya i Andorra, a la pensió també se li retenia, des d’Espanya, un 10% mensual en concepte d’IRPF. 
 

D’altra banda, la persona jubilada ha de presentar una fe de vida cada sis mesos, és a dir, ha de personar-se a la CASS dos cops l’any per demostrar que continua viva i que té dret a seguir cobrant la pensió que li correspon. Si resideix a la Seu d’Urgell el desplaçament és senzill, però si viu, per exemple, a Portugal o a Andalusia, la fe de vida és un tràmit més feixuc.