La majoria de les queixes que arriben als despatxos del Servei d’Atenció que el Govern d’Andorra posa a disposició de les persones que fan qualsevol tipus de consum al país no les presenten els mateixos residents: són els visitants espanyols els qui principalment s’acullen a aquesta modalitat de protecció del dret del client. Del total de 347 reclamacions que l’Administració va rebre en el transcurs del primer semestre, gairebé un 56% corresponen a descontents presentats per estrangers. Els nacionals que van aixoplugar-se a aquesta via van ser 155 –és a dir, el 44,38%–, darrere dels 162 que impulsaven els consumidors del sud. Molt pel darrere es troben francesos i portuguesos, amb 15 i set demandes, respectivament.
 

Les reclamacions interposades per davant del Govern – i que enguany han descendit de les 361 a les 347– correspondrien principalment al sector de l’allotjament, secundat pel comerç electrònic i seguit pel dels vehicles. Totes tres àrees apleguen 155 dels dossiers oberts al servei: 68 pel global de l’hoteleria, 52 anaven dirigits als venedors de productes electrònics i 35 contra els negocis automobilístics. 

 

Disconformitat i ineficàcia/ La disconformitat amb el bé o producte adquirir i la ineficàcia i lentitud a l’hora de fer gestions són el principal origen del descontent del client, segons informa l’agència de notícies ANA després d’analitzar les estadístiques del l’àrea governamental d’Atenció al Consumidor. 
 

La manca de conformitat en la compra o bé en la prestació de serveis va provocar 138 del total de les afectacions. Juntament amb la manca d’eficiència i així com la diligència a l’hora de prestar serveis, que va suposar la denúncia per part de 115 persones, són els principals motius de queixa. La mala atenció o un tracte deficient, dos factors que ressonen en l’atenció presentada des de l’administració pública, únicament van despertar 17 de les gairebé 350 reclamacions.
 

Bona part de les reclamacions ateses per l’àrea d’atenció al consumidor van arribar finalment a una entesa: 230 de les queixes, segons les estadístiques, van ser finalment solucionades. Per contra, 24 de les peticions no van veure una solució vàlida per totes les parts implicades. Ara per ara, a més, vuit de les 347 queixes encara es troben en procés de resolució i set podrien finalment resultar en un expedient sancionador per a l’empresa que hauria incorregut en una mala atenció vers el client. Per últim, a més de les dues demandes que des del Govern no es van acceptar, cal parlar de fins a 83 sol·licituds de queixa per part de consumidors que els funcionaris van considerar improcedents.
 

Les queixes, per sectors/ Segons es desprèn de les queixes, la principal fallida en l’hoteleria és la manca de conformitat en la compra o en la prestació del servei i la falta d’eficiència i de diligència en la prestació del servei, mentre que la principal queixa del comerç electrònic, a més d’aquests dos defectes, també inclou denúncies per disconformitat amb els preus i per terminis excessius en la reparació dels productes que es troben en garantia. A banda dels allotjaments turístics i l’electrònica, o els vehicles, que suscita disconformitats, la venda al detall, l’habitatge, els grans establiments i la restauració agrupen la resta de queixes. El tema de les telecomunicacions només va despertar vuit reclamacions. 

El president de la UHA valora que de «milions de pernoctacions», se’n derivin 68 peticions/ El president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Àlex Armengol, valora que, del volum de prestacions oferides des de l’hoteleria, únicament una setantena presentin queixa. El representant de l’entitat convida a posar les 68 reclamacions relacionades amb l’àmbit de l’allotjament en context: compreses dins dels números absoluts, «68 descontents de milions de pernoctacions que s’acullen» és un nombre relativament baix. A més de destacar que es tracta d’una xifra que, si bé és millorable no és alarmant, recorda que l’àmbit de l’hosteleria contemplat en les estadístiques no inclou només els hotels, sinó tota mena d’allotjaments.