En els darrers temps la introducció del vegetarianisme en la societat de consum ha produït el sorgiment de restaurants especialitzats. Ja sigui per convicció o per atraure aquest públic cada dia més nombrós, els establiments dedicats a la cuina que exclou els animals ha proliferat també a Andorra. A més, alguns d’ells s’adapten fins i tot a les dietes veganes, aquelles que rebutgen també els productes produïts per animals encara que no necessiti el seu sacrifici com ara la llet, els ous o la mel.
 

Tot i que milions d’europeus trien l’estil de vida vegetarià, en l’actualitat no existeixen estadístiques fiables. Segons l’EVU (European Vegetarian Union) aquestes estadístiques no són prou sòlides per emprendre mesures per potenciar-los o considerar quins són els seus avantatges o carències. L’EVU ha demanat a la Comissió de la UE que dugui a terme enquestes mitjançant l’Eurostat o altres autoritats adients per tal d’obtenir xifres fiables sobre les persones i els seus estils de vida, així com del mercat de productes vegetarians.

Els vegans / Els vegetarians addueixen raons de diversa mena per a la seva dieta, com ara la religió, motius ecològics, motius de salut o motius ètics. En canvi, les raons que els vegans presenten són quasi sempre d’aquest últim tipus. És, a causa del sofriment i mort que produeix la pràctica de criar i explotar animals per consum, i a la possibilitat de l’home de prescindir-ne sense dany per a la seva salut, que els vegans veuen en la seva decisió de no consumir productes d’origen animal una alternativa èticament permissible. Per això, al vegà se’l coneix també com vegetarià estricte o pur.
 

Segons l’enquesta de consums d’aliments d’Alemanya del 2008, un 0,1% de les dones i un 0,05% dels homes són vegans. Per altra banda una enquesta realitzada l’any 2007 al Regne Unit reflecteix que entre el 0,25% i el 0,4% de la seva població és vegana. En la mateixa data es tenen dades d’Estats Units on es reflecteix que entre el 0,2% i l’1,3% de la població estatunidenca ho és. L’índex més alt però se situaria a Suècia, tot i que les dades són més antigues, i on diversos sondatges i la investigació conduïda durant els anys 90 situen el percentatge de residents suecs que són vegans entre el 0,27% i l’1,6%.

La Vaca Feliç / Happy Cow (la Vaca Feliç) és un portal d’internet destinat als vegetarians que inclou un registre dels restaurants d’aquest estil de vida que hi ha al món, concretament segons les seves dades 44.649. Aquests estan repartits majoritàriament a nord Amèrica i Europa, 18.475 i 14 825 respectivament, seguits per Àsia amb 7.081, Oceania amb 2.136, Sud Amèrica amb 1.838 i Àfrica amb 294. 

Aquesta web disposa fins i tot d’un buscador on es pot demanar per país, ciutat, tipus de restaurant (vegetarià, vegà...) i ofereix el resultat amb el plano corresponent de la situació del restaurant, una descripció del mateix i fins i tot fotografies. 

A la cua dels petits estats / A Andorra hi ha tres restaurants d’aquesta especialitat: un a Andorra la Vella, un altre a Escaldes i un al Pas de la Casa. Segons les estadístiques emprades per alguns articles, això significa que hi ha un índex de 37,5% si per cada 10.000 habitants hi hagués un restaurant. És a dir, a Andorra hi ha un vegetarià per cada 26.000 habitants. Aquesta estadística és veraç sempre que no es tingui en compte la població flotant d’Andorra, circumstància que faria rebaixar l’índex.
 

Comparat amb altres petits Estats, la majoria dels quals també tenen la condició de països turístics, el nostre índex és baix. Així per exemple Liechtenstein té dos restaurants i un índex de 57, San Marino també dos però 64 d’índex en tenir menys població, Luxemburg 34 restaurants i 70 d’índex, Malta en té 34 i 85, Mònaco tres i 100 i encapçala aquest llistat Gibraltar que té quatre restaurants i un índex del 142. El que, comparativament, ens deixa a la cua d’aquest sector.
 

Si es compara amb els nostres veïns més propers, els que surten més ben classificats són els portuguesos que, tot i que només tenen 318 restaurants vegetarians, amb els seus prop d’onze milions d’habitants, tenen un índex del 29,7. França té 1.895 restaurants i també un índex similar, del 29,6. Finalment Espanya, amb 1.148 restaurants obté una indexació del 24,6 per milió.