PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

El Cineclub programa una retrospectiva de cinema llatí

Al setembre es projectaran una desena de pel·lícules de diferents nacionalitats

Per E. J. M.

Cartell de 'La calle de la armagura', d'Arturo Ripstein (Mèxic, 2015).
Cartell de 'La calle de la armagura', d'Arturo Ripstein (Mèxic, 2015). | EL PERIÒDIC
Andorra la Vella és la Capital Iberoamericana de la Cultura 2016 i en la programació d’activitats no hi podia faltar el cinema. El Cineclub de les Valls ha programat, durant la segona quinzena de setembre, la projecció d’una desena de pel·lícules bastant actuals rodades en diversos països sud-americans, com Colòmbia, Brasil, Equador, Mèxic i Argentina. Totes les projeccions tindran lloc al Teatre Comunal i seran gratuïtes. Els horaris, però, cal consultar-los perquè variaran.

El cicle començarà amb Insurgentes (Bolívia).  En una onada de disturbis entre les diferents faccions, Tris ha de protegir els que estima, mentre  fa front a preguntes inquietants sobre la culpabilitat, el perdó, la identitat, la lleialtat, la política, l’amor...

A La família Reyna (República Dominicana), Isaac és un jove emprenedor que ha heretat el negoci familiar i la responsabilitat de la família dels seus pares i la pròpia.  Ismael, el germà gran, que va marxar fa anys, torna i desferma esdeveniments intrigants i divertits en el retrobament entre la família.

La programació recupera el documental Cidade de Dios (Brasil), sobre la vida de dos nens a una de les faveles de Rio de Janeiro. Després es projectarà un documental rodat deu anys després que ha fet el seguiment de Buscapé i Dadinho.

A El clan (Argentina), la família Puccio, una família aparentment normal, és en realitat una organització criminal que segresta i assassina. El film es basa en una història real dels anys 80. En canvi, El club (Xile) mostra la pacífica vida de quatre capellans retirats, però arriba un cinquè capellà, turmentat, que els fa reviure i afrontar el seu passat.

A Los Hongos (Colòmbia), un jove obrer pinta grafits a la nit. La seva mare creu que està embruixat i que acabarà boig. Quan perd la feina marxa del barri per deambular per la ciutat contaminant el seu entorn de llibertat amb el seu amic Eduardo. A la també colombiana El abrazo de la serpiente, s’ofereix una visió de l’efecte del colonialisme sobre la cultura indígena, mitjançant dues històries paral·leles que succeeixen amb quatre dècades de diferència, els anys 1901 i 1940, la d’un xamam i la d’un biòleg.

A Azul no tan rosa (Veneçuela), un home que viu feliç amb la seva parella, un altre home, s’ha de fer càrrec inesperadament del seu fill, que fa anys que no veu i que arriba d’Espanya ple de retrets.

La calle de la amargura (Mèxic) narra la història real de l’assassinat de dos lluitadors professionals en mans de dues prostitutes.

Finalment, el cicle acabarà amb una doble projecció dels documentals La Ventana de los Andes i Runas (Equador), de Pepe Vidal, sobre els artesans equatorians dels Andes. Després del visionat dels films, el realitzador participarà en un cinefòrum amb el públic.

Una desena de films per conèixer a fons l’univers llatí.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT