Potser és que ser un inconscient és una manera d’entendre la vida. N’hi ha que mai no els passa res tot i forçar la màquina fins els límits, però això no és una llei matemàtica, sinó que a vegades la cosa falla. I catapum: arriben els plors per la desgràcia. La joventut, potser, és la banderera d’aquests moments bojos, perquè un –ja se sap– se sent indestructible, potent, el gran ‘malote’ de la vida que està per sobre de tot. Fins que no.
 

El passat dissabte, un ciutadà –Isidre Bafino–publicava a les xarxes socials una foto que havia fet, mentre li «tremolaven les cames», afirmava, a un noi que es jugava la vida. L’escena era al Roc del Quer, aquest monument a la visibilitat que s’ha inventat aquest país i que està cridat a ser un dels referents turístics per la seva espectacularitat i, cal esperar, que no per la seva perillositat. La fotografia feta per Bafino mostra una persona d’aparença jove que seu just en l’espai que hi ha entre l’estàtua que corona el balcó i la barana. Un lloc minúscul però, sobretot, perillós com cap altre. Allà hi és, com de relax, la cama dreta penjant, mentre un altre visitant, no se sap si amic o ves a saber capta el moment des del seu mòbil. 
 

I aquí hi ha un problema, perquè tot i la meravella visual que significa el Roc del Quer, els seus 500 metres de caiguda lliure no poden ser mai un reclam per als bojos que veuen en portar les situacions al límit una mena de camí d’autoafirmació. No és, aquest indret nou, un lloc perillós, perquè la perillositat radica en el sentit comú de cadascun, el que hauria de fer pensar que, per poc seny que hi hagi, ha de ser el normal. Però no, no és així: hi ha persones amb la capacitat suficient per fer el brètol i trencar mobiliari urbà, de la mateixa manera que hi ha d’altres que prefereixen demostrar que tenen una neurona mig malalta que no els permet pensar més enllà de la foto que es faran i penjaran al seu Facebook per dir, ei! Mira com em jugo la vida.
 

Aquesta persona, lluny de fer-se un favor, ha provocat un allau de crítiques a la seva acció, però sobretot el que ha de fer és obligar-lo a reflexionar, cosa que també hauran de fer les autoritats per estudiar si calen mesures addicionals en aquesta balconada tan maca que, sí, amb més tanca de ferro perdrà la gràcia, però s’evitarien ensurts.