PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

De fora o del país, quant val caçar?

Les tarifes de les llicències varien els costos en funció del país de residència i les edats

Per estefania gracia

Tarifes de les llicències de caça de les espècies caçables i de les espècies especials com el cabirol, l’isard i el mufló.
Tarifes de les llicències de caça de les espècies caçables i de les espècies especials com el cabirol, l’isard i el mufló. | andreu estape
El període hàbil per a la caça de les espècies caçables del Principat s’ha establert aquest any del 2 d’octubre al 8 de gener del 2017, ambdós dies inclosos. Cal tenir present que les espècies de mufló, cabirol i isard tenen uns períodes de caça i unes llicencies específiques. 
 
En aquesta ocasió, els vedats temporals posats a disposició han estat els següent: la parròquia d’Ordino (vorejant els límits de Canillo i de la Massana fins a trobar el riu Valira del Nord, seguint aigües amunt fins al riu de Segudet i riu amunt seguint posteriorment el riu de Redort fins a trobar la trenca amb la parròquia de Canillo) i la parròquia d’Escaldes-Engordany (des del terme de la Massana, tota la solana d’Engordany, els Vilars i Can Diumenge i fins al terme d’Encamp). 
 
D’altra banda, les tarifes de preus per a les llicències de les espècies caçables varien entre els 24,40 euros per als andorrans i residents (els majors de 65 anys i menors de 18 han de pagar 12,20 euros) i 39,05 euros per als estrangers no residents. Tot i això, cada llicència especial per caçar cabirols, muflons o isards tenen un altre cost. 
 
Així, els caçadors que vulguin caçar cabirols o muflons durant la temporada d’enguany hauran de pagar 56,89 euros si són andorrans i residents, 28,44 euros si tenen més de 65 anys o menys de 18 i 159,22 euros si són estrangers no residents. En altra instància, els interessants en caçar isards del vedat d’Enclar hauran de pagar 315,05 euros si són andorrans i residents i 530,75 euros si són estrangers no residents. 
 
Desgloçant les diverses tarifes es pot comprovar que els estrangers han de pagar costos més alts. Això sempre ha estat així, de la mateixa manera que si un andorrà vol anar a caçar als països veïns, com Espanya o França, ha de pagar unes tarifes també especials. A més, segons han destacat en diverses ocasions els col·lectius de caça del país, els diners de més recaptats amb les llicències dels estrangers s’utilitzen per mantenir en bon estat les muntanyes i cobrir les activitats de control de la fauna i flora del Principat. 

Espècies caçables/ El reglament d’aplicació de la Llei de caça puntualitza que les espècies caçables són: guineu, tudó, merla i griva (aquestes espècies es poden caçar sense altres limitacions que les establertes per la Llei de caça i les normes que la desenvolupen), conill, llebre, perdiu grisa, perdiu roja i faisà (aquestes espècies es poden caçar amb les limitacions de captura i de transport per dia i per caçador especificades en la llei), porc fer, isard, mufló, cabirol i taupa (aquestes espècies són caçables en les condicions que defineix el present reglament).
 
A més, segons l’article 5 de la Llei de caça, de data 13 d’abril del 2000, són espècies caçables regulables «les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques. Aquestes espècies, o individus, poden ser definits com a espècies caçables regulables quan un agent de l’autoritat transmet els fets al Departament de Medi Ambient». També són considerades com a tal «les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals o a la fauna o la flora en general».
 
Finalment, el reglament especifica que la caça de les espècies sotmeses a un pla de caça «es regula amb l’objectiu de gestionar les poblacions, tenint en compte la capacitat del territori i el  manteniment d’una estructura equilibrada de la població». 
 
Precisament, amb aquest propòsit, el Departament de Medi Ambient elabora els plans de gestió de les espècies que poden ser sotmeses a un pla de caça en funció de la unitat de gestió de cada població. 
 
La realització de cada acotació «es fa en funció de les característiques geogràfiques, físiques, biològiques i humanes de la unitat de gestió», segons s’especifica en el reglament. On també es puntualitza que el pla de gestió de cada espècie que pot ser sotmesa a un pla de caça «ha de definir els paràmetres següents: capacitat de població fixa per a l’espècie, piràmide poblacional òptima –amb distribució per edats i sexes–, poblacions existents i la seva evolució i la definició del nombre de captures en funció dels paràmetres anteriors». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT