Nosaltres també creiem que cal cercar un model homologable i que sigui creïble. Per aconseguir-ho, però, caldrà que hi dediquem el temps convenient». És el plantejament de la Unió de Ràdios Privades d’Andorra (URPA), entitat –com molts altres sectors– en negociacions amb el Govern així com amb la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) per a l’establiment de les tarifes que, a priori, hauran de compensar el dret a la propietat intel·lectual a partir d’inicis del proper any. No obstant, assegura que «queda molta feina a fer abans que això sigui possible». Una de les respostes imprescindibles que troba a faltar és quina quantitat haurà de redistribuir l’Sdadv als autors i proveïdors dels continguts artístics, tant a nivell nacional com a l’estranger.
 

Les conegudes diferències entre Administració i l’ens privat pel que fa a les tarifes que s’han d’imposar en vista a bonificar els autors artístics per les seves creacions s’han fet evidents aquests dies amb un estira-i-arronsa entre ambdós actors que condueix l’URPA a esclarir que, «en cap cas», la seva finalitat és «anar contra el Govern, l’Sdadv ni contra cap persona». L’agrupació de ràdios va fer aquest gest de conciliació després que el titular encarregat de la problemàtica es manifestés recentment «sorprès» i certament molest per la difusió de la carta que la Unió  li feia arribar amb els seus suggeriments, considerant que dita publicació podia afectar les negociacions fent que «no arribin a bon port».
 

Les ràdios privades, a més de recordar que les seves accions no van en detriment de ningú, defensen haver fet arribar a la societat les seves demandes per la necessitat de fer extensiva la «iniquitat» en què ara es mouen aquestes taxes encara en estudi. «Si el Govern diu a la propietària d’una perruqueria que ha de pagar un tant per cent per poder tenir la ràdio encesa aquesta ho farà sense protestar per por a sancions», tal com avisen des de l’URPA, que creu que si no comunica les necessitats d’adequar el projecte de normativa que per ara hi ha sobre la taula, moltes parts no s’assabentarien que s’escapen de la realitat andorrana. 
 

Un altre punt pel que les ràdios creuen oportú fer-se ressò de les negociacions és la desconeixença que plana al país en aquesta matèria, per part dels ciutadans però també dels mateixos implicats, que fins i tot s’han arribat a posar en contacte amb el grup per ser informats. 
 

Necessitat de credibilitat/ L’URPA «no és contrària a les tarifes, però cal que, a més de creïbles, siguin adequades a les dimensions i característiques del país». Les tarifes amb què ara trasteja la gestora de drets són inassumibles no només per a les radiodifusores sinó diversos sectors. Entre ells els comuns, també en intercanvis amb l’Sdadv. 
 

Una informació que l’URPA considera fonamental i amb què l’Sdadv encara no compta és la quantia de royalties (pagament al titular dels drets) que haurà de satisfer amb les tarifes que cobri a bars, ràdios, empreses, comuns... D’Andorra. D’aquí es desprèn una altra mancança, tal com fa referència l’entitat: «No hi ha dades fiables de quins són els artistes més exitosos ni a través de quines emissores s’escolten». Descarta, a més, que amb la instal·lació de deu aparells, tal com va informar EL PERIÒDIC, es puguin obtenir estadístiques representatives com per a equiparar «un estudi d’audiències amb cara i ulls».
 

La qüestió «és molt complexa», pel que des de l’URPA es convida a l’Executiu a allargar el treball en aquestes tarifes «dos, tres anys si cal», «el temps convenient» per a resoldre les nombroses diferències de què no només és protagonista l’agrupació de ràdios sinó també altres sectors, que veuen difícil la possibilitat que la taxació estigui llesta en quatre mesos.

 

Preus homologables/ Al respecte de la necessitat d’estabñir un sistema homologable amb l’entorn, l’URPA adverteix que «a nivell Europeu, no existeix un sostre mínim de tarifes» i que, per tant, si bé cal un model amb credibilitat de cara a l’exterior, «no podem equiparar-nos amb l’entorn». «Si ens adaptem, ens costarà més l’embolcall que el farcit». En aquest sentit, les ràdios recorden que «cada país determina les seves pròpies tarifes» i, tot fent referència a l’exemple proper de l’SGAE, espera que finalment no s’estableixin unes taxes amb què els diferents sectors d’Andorra no puguin córrer.
 

Malgrat les discrepàncies per ara regnants entre el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, així com de la societat gestora amb els sectors que hauran de satisfer les tarifes en què treballen, des de l’URPA es mostren «optimistes». «Pagarem i serem conseqüents amb les taxes» perquè cal recompensar els titulars de la propietat intel·lectual», asseguren. Tanmateix, fan referència a la necessitat de «ser raonables i arribar a una entesa entre tots» per fixar les tarifes adequades i fer «les coses ben fetes» per no tirar endavant una llei «injusta» i amb buits legals.
 

La Unió de Ràdios Privades espera, «en el nostre nom i de tots els sectors implicats» que es reconsideri el posicionament actual perquè «es faci virar el vaixell vers una cosa lògica», insistint en dedicar-hi el temps que sigui precís.

El ministre, partidari de negociar, però a porta tancada/ El Govern no es veu amb bons ulls fer la societat partícip de les negociacions que es desenvolupen des del seu departament de Turisme i Comerç per a la redacció de la normativa per la qual s’ha de regular el pagament de tarifes en favor de la propietat intel·lectual. En aquests termes es va expressa el titular de l’àrea, Francesc Camp, aquesta setmana, tot considerant que la publicació del procés i dels intercanvis podria implicar que factors externs intercedeixin en l’assoliment d’un text final que satisfaci les moltes parts que participen de l’establiment de tarifes.