ESCALDES-ENGORDANY
El 89% dels apartaments d’ús turístic estan a la vall d’Orient
El 2015 hi havia registrats 760 allotjaments a la parròquia de Canillo i 995 a la d’Encamp
El 89,40% dels apartaments moblats per a vacances es troben a les parròquies de la vall d’Orient. Segons les dades del Ministeri de Turisme i Comerç de l’any 2015, a Canillo n’hi havia registrats 760, i a Encamp, 995, un total de 1.755, dels 1.962 registrats en tot el país. Quant a nombre de llits, Canillo i Encamp sumen el 90,80% : 8.912 llits dels 9.807 totals. A més, el 68% de les empreses relacionades amb apartaments moblats per a vacances estan a les dues parròquies citades. El nombre d’allotjaments d’aquest tipus a la resta de parròquies és testimonial i, en alguns casos, residuals.
L’èxit de les dues parròquies es deu, sobretot, «a la gran capacitat d’absorció de clientela del domini Grandvalira», segons va matisar el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, en la presentació del Projecte de llei general de l’allotjament turístic que va presentar dijous. «A Canillo i Encamp és on més apartaments turístics hi ha perquè estan al peu de l’estació d’esquí, i la tria d’allotjament es fa, sobretot, perquè es troba a peu de pistes», va raonar.
Els gairebé 2.000 allotjaments d’aquestes característiques que existeixen esdevindran, quan s’aprovi la nova legislació, en Habitatge d’Ús Turístic (HUT), i hauran d’adequar-se al nou marc legal. També ho hauran de fer els hotels, aparthotels, pensions i qualsevol tipus d’allotjament vacacional o d’oci.
SIS TIPUS D’ALLOTJAMENTS / El text que modificarà la regulació dels establiments turístics estableix sis modalitats d’allotjaments: hotelers, turístics, càmpings, rurals i complementaris. D’hotelers n’hi ha de dos tipus: hotels i aparthotels, que es classifiquen per estrelles, i hostals i residències i pensions, que no tenen classificació per estrelles, però se’ls exigeix uns requisits mínims per reglament. De turístics només hi ha la modalitat d’apartaments, que es classifiquen d’una a cinc estrelles.
Quant als càmpings, hi ha quatre subgrups: els càmpings, que es classifiquen per estrelles, les zones d’acampada; les àrees d’acollida d’autocaravanes, per a una estada màxima de 24 o 48 hores a determinar per reglament, i les àrees d’estada d’autocaravanes, sense límit d’estada. Dels allotjaments rurals hi ha les cases i les bordes, classificades per espigues.
Finalment, els allotjaments complementaris són els albergs i cases de colònies, a les quals se’ls exigeix uns requisits mínims per reglament; els refugis de muntanya, lliures o guardats; les bordes de muntanya, que es troben en sòl no urbanitzable i s’autoritzaran únicament en edificis ja existents a la data d’entrada en vigor de la Llei, i els allotjaments atípics, que es definiran per reglament.
L’èxit de les dues parròquies es deu, sobretot, «a la gran capacitat d’absorció de clientela del domini Grandvalira», segons va matisar el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, en la presentació del Projecte de llei general de l’allotjament turístic que va presentar dijous. «A Canillo i Encamp és on més apartaments turístics hi ha perquè estan al peu de l’estació d’esquí, i la tria d’allotjament es fa, sobretot, perquè es troba a peu de pistes», va raonar.
Els gairebé 2.000 allotjaments d’aquestes característiques que existeixen esdevindran, quan s’aprovi la nova legislació, en Habitatge d’Ús Turístic (HUT), i hauran d’adequar-se al nou marc legal. També ho hauran de fer els hotels, aparthotels, pensions i qualsevol tipus d’allotjament vacacional o d’oci.
SIS TIPUS D’ALLOTJAMENTS / El text que modificarà la regulació dels establiments turístics estableix sis modalitats d’allotjaments: hotelers, turístics, càmpings, rurals i complementaris. D’hotelers n’hi ha de dos tipus: hotels i aparthotels, que es classifiquen per estrelles, i hostals i residències i pensions, que no tenen classificació per estrelles, però se’ls exigeix uns requisits mínims per reglament. De turístics només hi ha la modalitat d’apartaments, que es classifiquen d’una a cinc estrelles.
Quant als càmpings, hi ha quatre subgrups: els càmpings, que es classifiquen per estrelles, les zones d’acampada; les àrees d’acollida d’autocaravanes, per a una estada màxima de 24 o 48 hores a determinar per reglament, i les àrees d’estada d’autocaravanes, sense límit d’estada. Dels allotjaments rurals hi ha les cases i les bordes, classificades per espigues.
Finalment, els allotjaments complementaris són els albergs i cases de colònies, a les quals se’ls exigeix uns requisits mínims per reglament; els refugis de muntanya, lliures o guardats; les bordes de muntanya, que es troben en sòl no urbanitzable i s’autoritzaran únicament en edificis ja existents a la data d’entrada en vigor de la Llei, i els allotjaments atípics, que es definiran per reglament.